dimecres, 3 de desembre de 2008

Avui fa un any

Sembla que va ser ahir quan ens acomiadàvem de vosaltres, però ja fa un any que vam fer les motxil.les i vam marxar de casa, sense saber exactament a on aniriem ni què fariem. El destí, la vida o la providència ha volgut que ara estem en una fantàstica platja de Brasil de sorra blanca, envoltada d'abruptes muntanyes que arriben fins a l'aigua. I sota l'ombra d'un arbre exòtic, sentint una dolça música brasilera de fons i xarrupant una caipirinha us escrivim aquestes ratlles.

Ha estat un any intens, amb moltes coses viscudes, experimentades i apreses, i tantes altres encara per viure, experimentar i aprendre. Sigui com sigui aquest any ha estat summament profitós i duem posada una motxil.la d'experiències, amics, records, anècdotes, aventures i peripècies que no ens la pot robar ningú!

Som afortunats per haver pogut fer realitat el nostre somni: viure viatjant sense cap mena de rutina ni de planificació, sense cap lloc on arribar ni cap fita a assolir, limitant-nos a assaborir cada minut. Però encara som més afortunats per tenir tants familiars, amics i companys que ens seguiu en aquest viatge comentant les nostres cròniques i ens acompanyeu virtualment en el nostre peculiar dia a dia.


Només dir-vos que per moltes coses que ens estiguin passant, sempre hi ha algun moment en el que pensem en vosaltres, us recordem, us enyorem i us estimem.



Som conscients que en aquesta foto l'Ignasi no aixecarà tantes passions com en la de la catarata, però un no pot sortir sempre perfecte! I què dir dels cabells que portem ambdós, salvatges, desmelenats, descontrolats, bruts... No se com s'ho fan els que sempre estan divins, fins i tot a la platja.

Per cert, que sapigueu que més tard o més d'hora tornarem. No sabem exactament quan, però tornarem. No és una amenaça. Tan aviat com tinguem bitllet de tornada ho publicarem al blog. I quan haguem tornat amb tantes fotos, historietes, etc, voldreu que tornem a marxar ben lluny!!!

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Avui fa 1 Any!
Feliç Aniversari rodamons
Quina il.lusió, sobretot veient-vos tant esplèndits!
Aquí fa un fred que pela i vosatres a la platgeta...
Us heu adaptat tan perfectament a aquest ritme de vida, que qualsevol torna!
De totes maneres tenim moltes ganes de veure-us "al natural"
Des de Vic una abraçada i un petonàs!
Montse i Angel

Edu ha dit...

Feliç aniversari!

Un plaer seguir-vos a través del blog.

Salut!

Josep ha dit...

Ei, nois,
Per molts anys!

Ja heu complert el primer any i desitjo que en siguin molts més. No pas per estar lluny de casa, sinó per fer en cada moment el què us agrada i fer-ho amb alegria i sense por.

Felicitats! Per molts anys!

Josep ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
folgueroles ha dit...

la gran majoria d´anys van passant i no hi queda res o ben poca cosa.
El vostre any es gran,ùnic,plè, compartit,magnìfic. Son 365 dies viscuts intensament.En les vostres vibracions impregnades al bloc s´us veu feliços.Qué més voleu, punyeteros ? .-. 4/12/08 diada de santa Bàrbara.

pilar ha dit...

Jo tampoc vull deixar passar aquest 4 de desembre sense escriure algunes ratlles, doncs avui fa un any que vàreu marxar per fer realitat el vostre somni.

Amb angoixa us vàrem deixar a l'aeroport i també amb por. Por pel què podia passar. Us en anàveu i davant vostre teníeu un llibre amb els fulls en blanc, que vosaltres havíeu de completar, escriure o com ho volgueu anomenar.

Però el temps ha anat passant i aquest llibre s'ha omplert d'anècdotes i vivències meravelloses i inoblidables per vosaltres i per les persones que us heu trobat pel camí.

Per tant, estic molt contenta i orgullosa de que tinguéssiu la valentia de prendre aquesta decisió.
Tinc moltes ganes d'abraçar-vos, però allargueu tant com pogueu el viatge, jo en el vostre lloc també ho faria.
Us estimo. Your mother.

Yolanda ha dit...

Un any ja!!

Llavors què passa, que us han prorrogat el contracte de Rodamons?

Una abraçada ben forta!!

Són les 21:36h a S.A.B. - 8,1º de temperatura.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Pi ha dit...

La vida és alló que pasa mentres tu vas fent altres coses... Qué feu estirats a la platja!!! No us podeu relaxar, pujeu una muntanya, aneu a les cataratas, correu correu correu, un dos un dos,...
Espero a saber quan será el "volveré" com deia aquella serie que no m'enrecordo com es diu... K fort! Realment fa un any!
Si va ser ahir que l'igna va agafar el teletubi de la Nú!!!
Ptns

Anònim ha dit...

Bon dia família. Aquí a Barcelona aquest any ha passat molt ràpid. La rutina del dia a dia, amb petites i/o grans il·lusions, fa que el temps passi molt de presa. Per vosaltres aquest any segur que ha tingut més de 366 dies. Tinc ganes de poder-vos veure. Tota la família en té ganes. Per cert, ja que envieu poques fotos on sortiu vosaltres, com a mínim que sortiu una mica "arregladets", al contrari del que diu la Mireia, no costa res estar "divins" a la platja.
Apa, molts petons de part de l'Ona, Sandra, Pere i ?.

ángel milla ha dit...

Felicitats, rodamons!No sabeu quina il·lusió em fa que tot el viatge us hagi anat bé i que us vagi tan bé ara que quasi arriba al seu final. Gaudiu ara que podeu de tot el que el món us ofereix.
Amb la preparació i el començament del vostre viatge, fa ja més de un any, vàrem començar una relació "comercial" que m'ha donat moltes alegries i amb la que he après i conegut un munt de coses i llocs. Us ho agraeixo de veres!!
Us dic tot això perque no tornaré mai al treball. Després de moltes voltes de cap, ho deixaré per centrar-me en altres coses: estic terminant els meus estudis i ara tinc una oportunitat per anar-me'n a una universitat nord-americana i no la vull perdre. Així que ja no me trobareu a la adreça de correu d'Iberia, però vull que sàpigueu que ha estat tot un plaer ser el vostre agent i que per a qualsevol cosa que necessiteu, aquesta és la meva adreça personal: angelmilla@gmail.com.
Us desitjo unes bones festes allà on estigueu i lo millor per l'any que comencem!
Una abrçada ben forta,
Àngel Milla

P.D.: Aquí no tenim censura lingüística, jeje.

Glòria ha dit...

Faig tard, però també us felicito!
Ja fa dies que els embussos (feina, família, preparar les festes, i sobretot, l'esquí) no em permetia una estona per connectar-me amb vosaltres, i vet aquí que em trobo que faig tard per felicitar-vos l'any de viatge. Que no sigui dit que no ho he fet: FELICITATS!!!
Estic contenta de formar part d'aquell petit grup d'amics que heu fet durant el viatge, que si continua així al final ja seran molts. Qui sap si ens tornarem a veure en el pròxim.
Dels meus viatges pel món fets a trossets, no tots seguits com feu vosaltres, vaig llegir a un hostal de Puerto Montt "Prefiero llenar los años de vida que mi vida de años", i això és el que feu vosaltres. Vau tenir una idea, us vàreu buscar l'oportunitat de posar-la en pràctica, i ho heu fet... què poca gent hi ha capaç de coses així. També us felicito per això.
M'ha agradat molt el vostre comentari de l'aniversari, moltíssim. Quantes veritats que hi ha allà escrites! i una que m'ha fet molta gràcia. Quan vaig entrar al meu actual treball em van fer una entrevista i l'última pregunta deia: "un somni", i la resposta meva va ser "viure viatjant".
Una abraçada molt i molt forta de la vostra amiga de Barcelona, coneguda al Perú,
Glòria