La ciutat de Huaraz esta ubicada entre la Cordillera Negra i la Cordillera Blanca, a 3100 metres per damunt del nivell del mar. Com us podeu imaginar vam patir el corresponent mal d'alcada, que vam pal.liar a base d'infusions de coca. Per fi hem vist dones amb vestimentes tipiques andines, hem sentit parlar quechua i hem divisat el Huascaran (6768 m), el pic mes alt de Peru.
Entre mig de peruanos i "cholitas" ens hem trobat amb tres catalans: la Gloria, el Rafa i el Paco. A ells tambe els apassiona viatjar i son uns experts muntanyencs, aixi doncs quedem amb ells per anar d'excursio. I gairebe ens maten!!!
Primer anem amb una "combi" fins a Yungay. Yungay es un poble tranquil que va patir una greu tragedia el 1970, quan va quedar completament sepultat per un allau de neu que es va desprendre del Huascaran degut a un violent sisme. Amb el temps van tornar a reconstruir la ciutat sencera un centenar de metres mes enlla.
Des de Yungay agafem un taxi fins a la llacuna Llanganuco (a 3800 metres) i a partir d'alla comenca la nostra ascencio. Es impressionant tenir muntanyes que passen dels 5000 tan a prop. Ens falta oxigen al respirar, ens pesen les cames, tenim mal de cap... pero els paissatges s'ho valen.
Despres de 4 hores de costosa ascencio arribem mes morts que vius a la Laguna 69, a 4700 metres d'alcada. Per fi, ho hem aconseguit!!! Mai a la vida haviem vist unes aigues tan turqueses. Estem orgullosos de nosaltres mateixos, per ser que lo maxim que haviem pujat era al Tibidabo, aixo no esta gens malament! Amb rao d'aquesta cordillera en diuen la Suissa peruana, i si no arriba a ser pels tres catalans excursionistes ens hauriem perdut aquestes muntanyes monumentals.
Deixem Hauraz i els catalans i amb una tartrana d'autobus carregat de gent, cabres i gallines ens dirigim cap a la costa, passant per l'espectacular Canon del Pato, on la Cordillera Blanca i la Cordillera Negra estan tan juntes que gairebe no hi ha espai ni per la carretera empolsinada per on passa l'autobus.
Visitem Trujillo, amb la catedral i les colorides cases colonials.
Les ruines de Chan Chan, una ciutat prehispanica Moche de 20 kilometres quadrats amb places, carrers, vivendes, muralles i temples.
Per acabar ens relaxem a la platja de Huanchaco. Els pescadors surten de bon mati amb les seves barques artesanals anomenades "caballito de totora" i s'endinsen entre les ones de l'ocea per pescar mentre els turistes fan surf.
I aqui ens hem tornat a trobar amb els catalans! Aquest cop sense mal d'alcada, a nivell del mar, i hem anat a dinar un bon peixet per acomiadar-nos ja que ara seguierem rutes diferents, pero qui sap, potser tornem a coincidir...
