dimarts, 8 de desembre del 2009

La Fageda d'en Jordà

Pels voltants d'Olot, a la comarca de la Garrotxa hi ha un bosc de faigs excepcional, la Fageda d'en Jordà, envoltada de volcans. Anem d'excursió a caminar entre aquests arbres de troncs rectes i fulles lleugeres que es mouen fàcilment malgrat tu no sents ni notes el vent. Seguim el camí cobert de fullaraca i ens deixem portar per la pau del lloc.


El grup d'excursionistes. Començant per l'esquerra: Òscar, Anna, jo mateixa, Ignasi, Montse i Àngel.

Foto de Montse Cruselles.

Després de l'excursió anem a Santa Pau, vila medieval, els origens de la qual es remunten al segle XIII. Els seus carrers estrets, els pòrtics de la plaça i les cases de pedra et transporten a una altra època.
Però nosaltres hem vingut aquí a dinar, ja sabeu que no concebem una excursió sense un bon àpat! I així és, fem un bon dinar al restaurant de la plaça.




Amb aquestes vistes gratificants tornem cadascú cap a casa seva, després d'haver passat un agradable dia a l'aire lliure.

dijous, 8 d’octubre del 2009

Adéu, Pep

Pep, has marxat.

Ja no ets al despatx, assegut al teu sofà, envoltat d'un núvol de fum i amb el Bruc als peus.

Et trobo a faltar, però no estic trista. Estic contenta, contenta d'haver-te conegut i haver compartit amb tu converses úniques, bromes i somriures.

Gràcies per tot el que he après de tu. Bon viatge.


dijous, 20 d’agost del 2009

València

Els vam conèixer a Nova York, vam coincidir a Miami i ara... Benifaraig!

L'Àlex i la Laura viuen a Benifaraig, una bonica pedania de València, situada en plena horta, i els hem anat a visitar aquest estiu.
El primer que hem fet és anar a prendre una orxata, a veure si és tan bona com diuen. I hem de dir que... està boníssima! A més, aquí hi suquen fartons que segons l'Ignasi són com un melindro però més llargs, més prims, més arrodonits, menys dolços i amb la massa diferent, o sigui que no s'hi assemblen gens. Atenció, el got d'orxata que s'estan prenent els dos xiquets és de litre!









Després, per la tarda, quan el sol va baix, fem un passeig per l'Albufera a bord de la barca de "lo tío pastilla". L'Albufera és un gran llac litoral alimentat per aigües subterrànes separat del mar per un cordó de sorra però que està comunicat amb el mar per un o més punts. Les aigües són tranquil·les i entre els canyissars s'amaguen els ocells. És un lloc molt relaxant.








A la nit toca marxeta i anem al poble del costat (no recordo el nom) a una Batucada. Ens deixem portar pel ritme frenètic dels timbals, tot i que a la foto sembla que de ritme en tinguem més aviat poc. Però... i lo bé que ens ho vam passar!!!

L'endemà, de bon matí, agafem les bicis i creuem l'horta valenciana per arribar a la platja. Portem l'esmorzar per fer un pic-nic a la platja. A que no endevineu què vam esmorzar??? Orxata i fartons! Diu la llegenda que Jaume I va arribar a València assedegat després de les seves conquestes i una noia li va donar una got d'orxata. Ell no sabia què era però s'ho va beure, i va exclamar: "Això és or, xata!" D'aquí ve el nom de la beguda.
I per acabar, l'Ignasi ens fa una classe de ioga, a l'antic riu de València, ara reconvertit en parc.
Han estat un parell de dies rodons, ens hem fet un tip de riure i ens ho hem passat d'allò més bé. Ja ho sabeu valencians, la propera trobada a Barcelona! Ah, i visca l'orxata, jeje!!!

divendres, 14 d’agost del 2009

"Bones Vibracions"

Cada dissabte i diumenge, de 9 a 12, a COMRàdio, el programa "Bones Vibracions" amb Gisela Puntí et transporta a unes vacances en format de programa radiofònic amb entrevistes, receptes de cuina, festes majors... i sobre les 10 una breu secció de viatges on repassem cada un dels països visitats durant la volta al món. Bones vibracions a tothom!

dijous, 23 de juliol del 2009

L'aventura de fer la volta al món

En el link següent podeu escoltar el repotatge que Idoia Estadella va emetre al programa Extraradi de COMRàdio el dia 8 de juliol sobre l'aventura de fer la volta al món.

http://blocs.lamalla.cat/bloc/extraradi/post/laventura_de_donar_la_volta_al_mon

dissabte, 27 de juny del 2009

Bon viatge, Vicenç!

El 19 de juny del 2009 vas fer la maleta i vas marxar d'aquest món per anar a un altre, però segueixes viu! Segons les teves paraules, tots estem vius, els morts no existeixen, el que passa és que uns estem aquí i els altres estan allà.

Ara tu estàs allà i ben segur que ja estàs treballant en algun projecte nou. El que passa és que els d'aquí som egoïstes i voldríem que no te n'haguessis anat mai. Però això no pot ser, cadascú ha de fer el seu camí i tu tenies molt clar quin era el teu.

Recordo el primer dia que et vaig veure. Era de nit, l'Ignasi i jo acabàvem d'arribar a la Fundació, a Anantapur, i no sabíem massa bé cap a on havíem d'anar. Des del teu despatx ens vas veure i amb un somriure ens vas fer un gest amb el braç, indicant-nos que entréssim. Al principi jo estava nerviosa, no sabia què dir-te, però no hi va haver cap problema, tu ens vas bombardejar a preguntes: qui érem, d'on veníem, si teníem nens apadrinats, què havíem sopat...

Els dies següents que vam estar a la Fundació vam tenir la sort de conversar altres vegades amb tu i, entre bromes i rialles, ens vas fer adonar de coses importants. No només va ser el que ens vas dir sinó també el que no ens vas dir. Desprenies una aura tan especial que pel sol fet d'estar al teu costat ja ens impregnàvem de la teva saviesa, energia i pau.

Gràcies per haver ajudat a tantes persones que viuen en l'extrema pobresa a l'Índia i a tantes altres que vivim en l'extrema supèrbia al primer món.

dilluns, 15 de juny del 2009

La Fageda de la Grevolosa

Un dels llocs màgics de la comarca d'Osona, poblat per centenars de faigs de totes les mides. Sembla un bosc encantat on, d'un moment a l'altre, veuràs una fada voleiant entre les fulles dels arbres o un follet et sorprendrà darrere d'un dels esvelts troncs.

Aquí encara es pot gaudir del silenci.





dilluns, 25 de maig del 2009

Montserrat

Després de voltar per mig món hem constatat que Catalunya també té indrets preciosos que val la pena conèixer. Així doncs ens dedicarem a redescobrir casa nostra, i començarem per l'inigualable Montserrat, la muntanya més espiritual de Catalunya on s'hi troba l'abadia benedictina consagrada a la marededéu "la Moreneta". Diu la llegenda que l’any 880, un dissabte, quan ja vesprejava a la muntanya de Montserrat, uns pastorets van veure baixar del cel una gran llum, acompanyada d'una bella melodia. El Bisbe que es trobava a Manresa, hi organitzà una anada. I van veure una cova, on van trobar la Santa Imatge. El Bisbe els va proposar traslladar-la en processó a Manresa, però només de treure-la, la imatge es va fer tan pesant que no la van poder moure. El Bisbe va interpretar aquest fet com la voluntat de la Mare de Déu de restar en aquell indret i manà construir-hi una capella.

Montserrat és un massís d'origen sedimentari únic al món per les seves dimensions i formes tan singulars que els moviments tectònics, els canvis climàtics i l'erosió s'han encarregat d'anar modelant. Són realment misterioses les impossibles formes que adopta la muntanya, amb blocs arrodonits i relleus bruscs que s'alcen sobtadament apuntant cap el cel.

Comencem l'excursió des del monestir de Montserrat i ens proposem coronar el Sant Jeroni, a 1236 metres d'alçada. Pel camí parem una estona a beure aigua i recuperar l'alè.



Finalment aconseguim fer el cim, després de una hora i mitja de pujar i pujar i pujar... Les vistes són meravelloses i compensen de sobres l'esforç realitzat.







Tornem a baixar al monestir, entrem a la basílica per veure la Moreneta de lluny i ens fem la foto de rigor. Aquí teniu els excursionistes!



Quin serà el proper destí???

dijous, 26 de març del 2009

Viatge a l'Índia i Nepal



Us agradaria conèixer l'Índia i el Nepal però no us atreviu a anar-hi pel vostre compte o no sabeu amb qui fer-ho?

El Xavi i la Carme, dos viatgers experimentats que ja porten dues voltes al món (són més Rodamons que nosaltres!!!), organitzen viatges a aquests països. La idea és fer grups reduïts, anar a allotjaments econòmics, desplaçar-se amb tren..., és a dir, fer un viatge alternatiu però amb la seguretat de tenir un responsable al capdavant del grup. Si teniu un esperit aventurer i ganes de conèixer gent maca que també l'apassioni viatjar, feu una ullada a:


diumenge, 15 de març del 2009

Vicenç Ferrer




Avui he acabat de llegir el llibre de Vicente Ferrer "La trobada amb la realitat". Era un llibre dels que feia temps que tenia ganes de llegir, però per una cosa o per una altra l'havia anat deixant de banda. Finalment he trobat l'espai necessari per llegir-lo, potser empesa per la nostàlgia, les emocions i els sentiments que em provoca l'Índia.

És un llibre clar, directe, fàcil de llegir i aparentment senzill, que parla dels 4 pilars de l'univers: l'home, la humanitat, el món tal com és i Déu. Viçenc Ferrer mira en el fons del seu cor i expresa les seves idees i experiències d'una manera clara, precisa i transparent. Aquest llibre ajuda a entendre que ha portat a un home a viure més de 50 anys a l'Índia, entregat totalment a ajudar als altres, d'una manera veritablement altruista, solidària, efectiva i beneficiosa tant a nivell material com espiritual.

En el viatge que vam fer a l'Índia, vam estar uns dies a la Fundación Vicente Ferrer (http://www.fundacionvicenteferrer.org), a Anatapur i vam tenir la sort de conèixer a Vicenç Ferrer. Vam constatar a la pròpia pell que és una persona summament intel·ligent, pràctica, especial, humil, ... sobretot humil. Tot sovint recordo amb gran claredat, tot i que ja fa més d'un any, les converses aparentment trivials que vam tenir i que tant em fan pensar. Tota la seva vida ha actuat de la mateixa manera, amb la actitud com si no estés fent res important, però produint grans canvis.

dimarts, 24 de febrer del 2009

Shiva Ratri


Ahir va ser la festa de Shiva Ratri, la nit en que tot el que significa la deitat Shiva es menifesta amb més força damunt la terra, és a dir, la força de voluntat, el control mental, la visió més enllà dels ulls físics... Per tant calia estar ben despert i conscient per captar tota aquesta energia.

Aquesta festivitat se celebra amb gran devoció a l'Índia i al Nepal. De tots els països on hem estat, el que més ens ha captivat ha estat l'Índia, pels seus contrastos, el seu misticisme, els seus colors, la seva puresa... Per tal de recordar i reviure una part de la cultura hindú ahir vam assistir a la celebració del Shivaratri en el centre on l'Ignasi fa la formació de ioga i, encara que només fos per unes escasses hores, ens vam transportar mentalment a l'Índia, a través dels rituals, olors d'incens i el profund so dels mantrams vibrant al nostre cos.

Shiva Raja Maheshwara

Jaya Shankara Shiva Shambo

Shambo Shambo Jaya Shankara Shiva Shambo

dimarts, 10 de febrer del 2009

Arribada a Barcelona

Diumenge dia 1, a l'hora prevista, vam arribar puntualment a l'aeroport del Prat de Barcelona. I com també era previsible vam arribar sense haver dormit, amb jet-lag i una mica desorientats.
Ja som aquí!!!


Vam tenir una gran rebuda! Familiars i amics donant-nos la benvinguda, no hi ha una manera més maca de tornar a casa.





La Glòria i el Rafa, els catalans que vam conèixer a Perú. Falta el Paco!


La Montse i l'Àngel, els de Vic.


La Chus, la Lluïsa i la Yolanda, de la ex-feina.



La mother dels rodamons.


També hi eren el 90% dels germans/nes de l'Ignasi, cunyats/des, alguns nebots i el meu pare, però desgraciadament no en tenim cap foto que es pugui aprofitar.

La primera setmana a Barcelona ens ha passat volant; retrobant-nos amb la família, amb alguns amics, habituant-nos al nostre pis, recordant Barcelona... intentant tornar a la vida d'abans, aaaaaix...!

dimarts, 27 de gener del 2009

Els últims dies...

Estem a la recta final d'aquest llarg viatge i els últims dies abans de tornar a Barcelona els estem passant a Washington, recorrent els llocs per on va estar l'Obama el dia de la Inaguration. Per un costat tenim ganes de tornar per retrobar-vos, però per l'altre se'ns fa una mica estrany tornar a casa després de tant temps de no tenir un habitatge fixe.

Pels que voleu més dades sobre la tornada:
  • Companyia: AERLINGUS
  • Vol: EI 562
  • Procedència: Dublín (sortim de NY però canviem de vol a Dublín)
  • Arribada: Aeroport del Prat, dia 1 de febrer, a les 10:30 del matí.

Ens fa molta il.lusió que, els que podeu, voleu, teniu ganes o no teniu res més a fer, vingueu a rebre'ns a l'aeroport, però no us preocupeu els que no podeu venir, ens veurem de totes maneres, més tard o més d'hora. No us salvareu de quedar amb nosaltres i d'escoltar les batalletes!

Gerard, si vens a l'aeroport, res de ser un observador anònim, et volem conèixer en persona!

Joanjo, ens pensàvem que lo teu era una excusa barata, que ja ens coneixem, jeje!, però la Sil ens ha confirmat que estareu fora. Que us vagi bé per Copenhaguen i no feu l'animal... o sí!

Folgueroles, trobem a faltar la teva crítica fotogràfica de Miami. L'última crònica del viatge, falta el teu comentari!

Ens ha encantat fer el blog, i no sabeu pas la il.lusió que ens fa cada cop que ens conectem i veiem un comentari més. Ens heu fet sentir que no estàvem tan lluny, ens heu ajudat en moments difícils i ens heu fet companyia quan ens sentíem sols. En definitiva, tots heu format part d'aquesta aventura i ha estat un plaer compartir el viatge amb vosaltres.

Ah, el blog continuarà des de Barcelona, o sigui que els comentaristes, que us aveniu molt i heu fet pinya, seguireu en contacte. De totes maneres ja farem alguna cosa perquè us conegueu personalment. Ens veiem!

dilluns, 19 de gener del 2009

Tornem a casa!!!

La feina a la granja de Carolina del Nord se'ns ha acabat i ens hem dirigit cap el sud, en busca d'un clima més calorós i més granjes en les que poder treballar. Hem arribat fins a Miami i la calor sí que l'hem trobat, però granjes que ens vulguin, no.



Miami Beach és un lloc força lleig, on els seus habitants tenen per mascotes gossos diminuts que vesteixen amb ridícula roba de marca, la principal ocupació de la gent és el shopping (les compres), i creuen que l'Art Decó és el súmmum de la sofisticació.



Per sort aquí hem trobat a l'Àlex i a l'Òscar, lo millor de Miami! Curiosament a l'Àlex el vam conèixer a New York, és la meitat de la fantàstica parella de valencians que ens van explicar lo de treballar en granjes (la Laura, l'altre meitat de la parella, ja està a València, i l'Àlex es reunirà amb ella en qüestió de dies) i curiosament també, vam coincidir amb l'Oscar unes hores a New York. És ben cert allò de que el món és tan petit... O sigui que han estat uns dies de retrobament, ens hem ajuntat els quatre i ens hem patejat la ciutat!







Lo pitjor de l'Art Decó és quan a la nit encenen els llums de neó... per favor, quin mal gust! Tot i que ens consta que a alguns els hi agrada.



Després de reflexionar sobre les experiències viscudes durant aquest últim any i sopesar la situació actual, els Rodamons hem arribat a la conclusió que ja és hora de tornar a casa. Tenim bitllet de tornada confirmat i arribarem a l'aeroport de Barcelona el diumenge 1 de febrer a les 10:30 del matí. Ja ho diu la dita: "volta el món i torna al born". Ens fa molta il.lusió tornar a casa i veure-us a tots, sobretot perquè sabem que sempre tindrem el món allà fora, esperant a que l'anem a explorar.

dilluns, 5 de gener del 2009

North Carolina

La vida a Nova York resulta molt cara, i no se'ns va acudir res millor que anar al casino del mil.lionari Donald Trump per fer calés. Vam intentar jugar a les taules de black jack, de la ruleta, de poker, les màquines escurabutxaques... però no aconseguíem entendre res de res i jo em marejava només de veure com la penya perdia cent dólars en poc més de cinc minuts. Ara entenc perquè el Sr. Trump és súper mil.lionari; en el món dels casinos la paraula crisi no existeix!



Quan ja estàvem una mica desesperats, vam tenir la sort de conèixer l'Àlex i la Laura, una maquíssima parella de valencians que ens van comentar la possibilitat de fer WWOOFing, molt més segura i interessant que anar pels casinos, on vas a parar! WWOOF és un directori de granges orgàniques d'arreu del món que busquen gent per treballar. Treballes unes hores al dia i a canvi el/la granger/grangera et donen allotjament i menjar. O sigui que vam posar fil a l'agulla i vam trobar aquesta bonica granja a Carolina del Nord. La nostra mestressa es diu Barbara i viu amb 1 gos i 3 gats. El pacte és que treballem 4 hores al dia a canvi d'allotjament i menjar.


El nostre allotjament no és ben bé una àmplia habitació a la casa principal, però està prou bé. Al matí, quan ens llevem, sempre tenim algun esquirol tafaner voltant per fora la caravana. L'únic problema és quan t'agafen ganes d'anar al lavabo, ja que fins a la casa principal hi ha un bon trosset, i a la caravana no hi ha ni aigua ni cuina. Bé, aigua sí que n'hi ha, quan plou, la que entra per la finestra del sostre.


L'Ignasi treballa al jardí. Rega, treu males herbes, fumiga (amb solucions orgàniques, evidentment), recull les verdures per menjar, cobreix les plantes amb teles o plàstics perquè per la nit no es congelin... La Barbara li explica com ho ha de fer i ell escolta atentament.



Jo treballo amb les gallines. Els hi dono menjar dos cops al dia, procuro que sempre tinguin aigua i no se'ls hi congeli, netejo el corral (mira que són cagones, les ties!), recullo els ous i faig quiches perquè no es facin malbé, ja que no donem l'abast a menjar-nos tots els ous que ponen.



El cap d'any el vam passar amb la Barbara i vam anar a la festa que feien uns amics seus en una granja veína, on hi havia tots els granjers de la zona. Vam trobar a faltar el raïm, les campanades i el "cachondeo" però va estar bé. No us hem pogut felicitar el nou any abans, perquè, com veieu, estem molt ocupats! Però aprofitem ara per desitjar-vos a tots un bon any 2009, ple de sorpreses i noves experiències. Qui ens havia de dir a nosaltres que començaríem l´any fent de pagesos!!!