Els últims dies...

Estem a la recta final d'aquest llarg viatge i els últims dies abans de tornar a Barcelona els estem passant a Washington, recorrent els llocs per on va estar l'Obama el dia de la Inaguration. Per un costat tenim ganes de tornar per retrobar-vos, però per l'altre se'ns fa una mica estrany tornar a casa després de tant temps de no tenir un habitatge fixe.

Pels que voleu més dades sobre la tornada:

• Companyia: AERLINGUS
• Vol: EI 562
• Procedència: Dublín (sortim de NY però canviem de vol a Dublín)
• Arribada: Aeroport del Prat, dia 1 de febrer, a les 10:30 del matí.

Ens fa molta il.lusió que, els que podeu, voleu, teniu ganes o no teniu res més a fer, vingueu a rebre'ns a l'aeroport, però no us preocupeu els que no podeu venir, ens veurem de totes maneres, més tard o més d'hora. No us salvareu de quedar amb nosaltres i d'escoltar les batalletes!

Gerard, si vens a l'aeroport, res de ser un observador anònim, et volem conèixer en persona!

Joanjo, ens pensàvem que lo teu era una excusa barata, que ja ens coneixem, jeje!, però la Sil ens ha confirmat que estareu fora. Que us vagi bé per Copenhaguen i no feu l'animal... o sí!

Folgueroles, trobem a faltar la teva crítica fotogràfica de Miami. L'última crònica del viatge, falta el teu comentari!

Ens ha encantat fer el blog, i no sabeu pas la il.lusió que ens fa cada cop que ens conectem i veiem un comentari més. Ens heu fet sentir que no estàvem tan lluny, ens heu ajudat en moments difícils i ens heu fet companyia quan ens sentíem sols. En definitiva, tots heu format part d'aquesta aventura i ha estat un plaer compartir el viatge amb vosaltres.

Ah, el blog continuarà des de Barcelona, o sigui que els comentaristes, que us aveniu molt i heu fet pinya, seguireu en contacte. De totes maneres ja farem alguna cosa perquè us conegueu personalment. Ens veiem!

Tornem a casa!!!

La feina a la granja de Carolina del Nord se'ns ha acabat i ens hem dirigit cap el sud, en busca d'un clima més calorós i més granjes en les que poder treballar. Hem arribat fins a Miami i la calor sí que l'hem trobat, però granjes que ens vulguin, no.

Miami Beach és un lloc força lleig, on els seus habitants tenen per mascotes gossos diminuts que vesteixen amb ridícula roba de marca, la principal ocupació de la gent és el shopping (les compres), i creuen que l'Art Decó és el súmmum de la sofisticació.

Per sort aquí hem trobat a l'Àlex i a l'Òscar, lo millor de Miami! Curiosament a l'Àlex el vam conèixer a New York, és la meitat de la fantàstica parella de valencians que ens van explicar lo de treballar en granjes (la Laura, l'altre meitat de la parella, ja està a València, i l'Àlex es reunirà amb ella en qüestió de dies) i curiosament també, vam coincidir amb l'Oscar unes hores a New York. És ben cert allò de que el món és tan petit... O sigui que han estat uns dies de retrobament, ens hem ajuntat els quatre i ens hem patejat la ciutat!

Lo pitjor de l'Art Decó és quan a la nit encenen els llums de neó... per favor, quin mal gust! Tot i que ens consta que a alguns els hi agrada.

Després de reflexionar sobre les experiències viscudes durant aquest últim any i sopesar la situació actual, els Rodamons hem arribat a la conclusió que ja és hora de tornar a casa. Tenim bitllet de tornada confirmat i arribarem a l'aeroport de Barcelona el diumenge 1 de febrer a les 10:30 del matí. Ja ho diu la dita: "volta el món i torna al born". Ens fa molta il.lusió tornar a casa i veure-us a tots, sobretot perquè sabem que sempre tindrem el món allà fora, esperant a que l'anem a explorar.

North Carolina

La vida a Nova York resulta molt cara, i no se'ns va acudir res millor que anar al casino del mil.lionari Donald Trump per fer calés. Vam intentar jugar a les taules de black jack, de la ruleta, de poker, les màquines escurabutxaques... però no aconseguíem entendre res de res i jo em marejava només de veure com la penya perdia cent dólars en poc més de cinc minuts. Ara entenc perquè el Sr. Trump és súper mil.lionari; en el món dels casinos la paraula crisi no existeix!

Quan ja estàvem una mica desesperats, vam tenir la sort de conèixer l'Àlex i la Laura, una maquíssima parella de valencians que ens van comentar la possibilitat de fer WWOOFing, molt més segura i interessant que anar pels casinos, on vas a parar! WWOOF és un directori de granges orgàniques d'arreu del món que busquen gent per treballar. Treballes unes hores al dia i a canvi el/la granger/grangera et donen allotjament i menjar. O sigui que vam posar fil a l'agulla i vam trobar aquesta bonica granja a Carolina del Nord. La nostra mestressa es diu Barbara i viu amb 1 gos i 3 gats. El pacte és que treballem 4 hores al dia a canvi d'allotjament i menjar.

El nostre allotjament no és ben bé una àmplia habitació a la casa principal, però està prou bé. Al matí, quan ens llevem, sempre tenim algun esquirol tafaner voltant per fora la caravana. L'únic problema és quan t'agafen ganes d'anar al lavabo, ja que fins a la casa principal hi ha un bon trosset, i a la caravana no hi ha ni aigua ni cuina. Bé, aigua sí que n'hi ha, quan plou, la que entra per la finestra del sostre.

L'Ignasi treballa al jardí. Rega, treu males herbes, fumiga (amb solucions orgàniques, evidentment), recull les verdures per menjar, cobreix les plantes amb teles o plàstics perquè per la nit no es congelin... La Barbara li explica com ho ha de fer i ell escolta atentament.

Jo treballo amb les gallines. Els hi dono menjar dos cops al dia, procuro que sempre tinguin aigua i no se'ls hi congeli, netejo el corral (mira que són cagones, les ties!), recullo els ous i faig quiches perquè no es facin malbé, ja que no donem l'abast a menjar-nos tots els ous que ponen.

El cap d'any el vam passar amb la Barbara i vam anar a la festa que feien uns amics seus en una granja veína, on hi havia tots els granjers de la zona. Vam trobar a faltar el raïm, les campanades i el "cachondeo" però va estar bé. No us hem pogut felicitar el nou any abans, perquè, com veieu, estem molt ocupats! Però aprofitem ara per desitjar-vos a tots un bon any 2009, ple de sorpreses i noves experiències. Qui ens havia de dir a nosaltres que començaríem l´any fent de pagesos!!!