Després de passar els dos últims nadals voltant pel món, aquest ens hem quedat a casa. L'any passat estàvem a EEUU, a una granja de Carolina del Nord, a uns quants graus sota zero, treballant amb la Barbara a canvi d'allotjament. Per celebrar el cap d'any vam anar a una festa que se celebrava en una granja veïna. Cadascun dels convidats va portar alguna cosa per menjar i vam fer un sopar comunitari. Hi havia muntanyes de menjar i tothom anava ben vestit, excepte nosaltres, que portàvem els texans esparrecats de cada dia, el polar i les botes de muntanya.
Fa dos anys estàvem al sud de l'Índia, a Mamallapuram, amb el grup de ioga de l'Ignasi, patint una calor de mil dimonis i anant amb màniga curta tot el dia. Per celebrar-ho vam anar a sopar tots junts a un restaurant i vam demanar si ens podien posar les taules a fora, en una mena de jardinet. O sigui que vam celebar el cap d'any a l'aire lliure, sense gairebé veure el que menjàvem perquè hi havia poca llum però atipant-nos de valent a base d'arròs, curry, dhal, palak paneer... tot ben picant però deliciós i brindant amb cervesa índia Kingfisher.
Aquest any hem celebrat el nadal en família, amb caldo, llagostins i canelons i brindant amb cava. Hem fet l'amic invisible, hem donat i rebut regals i ens ho hem passat molt bé. Per cap d'any hem menjat el raïm, que jo mai aconsegueixo acabar-me amb les campanades, hem fet el burro amb el cotillón i hem sortit amb els amics. És reconfortant saber que per molt lluny que marxis o molt temps que estiguis fora, segueixes tenint un lloc anomenat casa teva, amb les costums de sempre i la teva gent.
Feliç 2010 per a tothom!
