El Bolsón és un poblet (tot i que un pagés ens deia que ha crescut massa i ara és una gran ciutat!) ubicat al districte dels llacs, envoltat de muntanyes, boscos, rius i, evidentment, llacs. Bona part del seu atractiu rau en l'ambient que es respira. Als anys 60 es van establir aquí els hippies del moment perquè consideraven que aquest era un lloc estratègic en quant a energia i hem de dir que és així, la gent és relaxada i tranquil.la, els paissatges conviden a la meditació i la pau t'embolcalla. A la plaça del poble es fa la fira d'artesans on els hippies reciclats venen les seves obres decoratives i productes alimentaris casolans, ecològics i biològics, dels quals podem destacar la cervesa artesanal, que tothom s'anima a fer.
Excursió al Lago Puelo. La gossa de la foto ens va seguir tot el matí i sort en vam tenir, ens anava indicant el camí quan teníem algun dubte per on tirar i ens va portar fins al mirador del llac.
Refugi del Piltriquitrón. Vam començar amb moltes ganes a caminar des del nostre hostal del Bolsón, però el camí feia pujada i la calor era insoportable, per la qual cosa quan vam veure un cotxe que passsava, vam aixecar el dit i vam tenir la sort que una amable parella d'argentins, el Pablo i la Mercedes, ens van carregar i ens vam estalviar un bon tros de pujada, tot i que per arribar al refugi també vam haver de caminar una horeta. Però a dalt vam tenir la nostra recompensa: cocacola i cervesa artesanal, como no!!!
A prop del refugi hi ha el Bosque Tallado, amb escultures tallades per artistes locals en els arbres que es van cremar en un incendi.
Excursió al Cajón del Azul. Paisatge de somni amb arbres antiquíssims i el riu de color turquesa, que es travessa varies vegades mitjançant ponts penjants. Aquesta excursió la vam fer amb el Jordi, un català que viatjant per sud amèrica va quedar encisat del Bolsón i es va decidir a quedar-se a treballar una temporada en l'hostal en el que estàvem allotjats i en un restaurant del poble.
El Jordi, l'Ignasi i una servidora recuperant-se d'una dura caminata de 4 hores (aquest cop sí que vam caminar!) al refugi del Cajón del Azul amb una fantàstica cerveseta artesal. Sí nois, un altre cop amb cervesa artesanal..., vam baixar eixerits com gínjol!!!
A l'hostal del Bolsón vam coincidir amb un altre català, el Miquel, un muntanyero que també està viatjant per llarg temps. I aquí ens teniu, Jordi, Miquel, jo i Ignasi, fent el sopar d'acomiadament de catalans. Sí, també hi havia cervesa!