Adeu, Nova Zelanda!

Fins l'ultim moment no hem deixat d'al.lucinar amb Nova Zelanda. Es increible que hi hagi uns paissatges tan diversos a tan poca distancia: boscos alpins, glaciars a tocar de la costa, platges inacabables, zones termals, muntanyes nevades... Avui es l'ultim dia que estem aqui, ens sap una mica de greu marxar perque aqui hem estat molt a gust, sobretot amb la gent, que es encantadora, amable, cordial i et fan sentir com a casa. Pero el nostre viatge ha de continuar, i des de Nova Zelanda lo unic que esta a prop es Australia, aixi doncs... ens veiem a Sydney!!!

Vista aerea del glaciar Franz Joseph. Impressionant, eh!

Els rodamons damunt del glaciar. Hi vam pujar amb helicopter, per aixo fem aquestes cares tan relaxades. Je, je!

Hem fet el cim de Rocky Mountain! Aqui hi vam pujar a peu, suant la cansalada de valent, esbufegant de mala manera i traient el fetge per la boca, pero ho vam conseguir!

I aquestes fantastiques vistes van ser la recompensa.

El pic que just esta sota el nuvolet es Mt. Cook, el pic mes alt de NZ. Aquest ja no ens vam atrevir a pujar-lo. No se per que, amb lo agils que som i lo en forma que estem ...

Mariona, aqui tens l'Ignasi agafant un kiwi especialment per a tu. El kiwi es el del darrera, el del bec llarg.

P.D.: Som conscients que no contestem moltes de les preguntes que ens feu en els vostres comentaris. Senzillament es per falta de temps! Pero no patiu pas, les anem recopil.lant totes i quan tornem farem una taula rodona de "preguntas y respuestas" que durara varies setmanes!!!

Petons per tothom que ens segueix!

Fiorland

Els kiwis (nom carinyos amb el que es designa als locals, no per la fruita sino per l'ocell endemic de Nova Zelanda en perill d'extincio) ja ens havien advertit que al sud feia fred, pero tant, no ens ho esperavem pas! A la carretera cami de Fiorland ens va agafar una bona nevada i tot i el primer ensurt perque no portem cadenes ni anem massa preparats per la neu, el paissatge ha estat impressionant.

A Catlins hem disfrutat com mai de la natura salvatge. En una platja deserta ens vam trobar amb l'spectacle d'aquests lleons marins jugant entre ells. Son unes bestiasses enormes, i contrariament al que sembla es mouen amb una rapidesa i agilitat increibles! Emeten una mena de rugit greu i ensordidor, i aixo que nomes jugaven! Veure'ls en una baralla realment ha de fer por...

I tot badant amb els lleons, van apareixer aquest parell de pinguins. Aixo es un no parar! Ai, ara recordo per que vaig estudiar biologia...

Natura salvatge -illa del sud-

Si creieu que l'illa del nord es espectacular prepareu-vos, que la del sud encara ho es mes.

Nomes creuar l'estret de Cook amb el ferry ens vam trobar amb un fabulos arc de Sant Marti.

Un cop a l'illa del sud ha comencat l'espectacle i no hem parat d'al.lucinar! A Kaikoura vam agafar un vaixell hi vam veure catxalots.

I despres, van apareixer els dofins, nadant al costat del vaixell i fent cabrioles, semblava que estessin fent un espectacle especial per nosaltres, perque veiessim tot el que saben fer!



A Oamaru hem anat a l'encontre del pingui yellow-elled, natiu de Nova Zelanda i una de les especies mes extranyes de pinguins petits. Despres de molttes hores d'espera en una platja, morts de fred i camuflats entre matolls, vam tenir la nostra recompensa, i la foto n'es la prova!

Tambe ens trobem foques per tot arreu. Em refereixo als animals, eh! Tota la costa esta plena d'aquests mamifers semi-marins que despres de passar-se el dia cacant peixos en aquestes aigues tant riques del Pacific es retiren a la platja a descansar.

I per acabar els pitjors animals de tots... Els mes salvatges i temibles, els que ningu s'atreveix a acostar-s'hi degut a la seva perillositat... Una especie extranya i desconeguda que els cientifics d'arreu del mon es disputen per estudiar... Els Rodamons!

Aquests animals no estan gaire ben adaptats al clima. O es pelen de fred o el fort sol de l'hemisferi sud els hi socarrima les carasses. Per posar-hi remei s'han hagut de proveir amb roba d'abric, de moment ja tenen anorak, polar, gorro i leotardos! Aixi suporten el clima una mica mes be. Tampoc acaben de dominar les costums del nou habitat: conduir per l'esquerra. De moment ja els hi han posat una multa i algun cop se'ls ha vist anant en direccio contraria! A part d'aixo son una especie que s'intenta adaptar als canvis, valenta, aventurera, arriscada, curiosa i sobretot felic.

New Zealand, illa nord

L'espectacularitat de la natura.

Aqui el mar no es blau, es molt blau. L'herba no es verda, es molt verda. Les postes de sol no son vermelles, son molt vermelles. I internet no es car, es molt car! Es per aixo que no ens enrotllem mes i us deixem 4 imatges del que estem veient/vivint/experimentant/disfrutant...

Whakatane


Riu Whanganui



Kapiti coast



Mes Kapiti coast

Un cigne


I els responsables de l'escalfament global del planeta!

Ara estem a Paekakariki, a Kapiti coast, dema anirem a Wellington i des d'alla agafarem un ferry per creuar l'estret de Cook. La propera connexio sera des de l'illa del sud.

Gopi Isa, gracies per tanta informacio, ens anira molt be! Com es nota que et coneixes be aquestes terres d'Aotearoa!

La terra es el que queda, un cop els homes han desaparegut (dita maori)

Blue Lake


Blue Lake






Rotorua. Com molt be han dit la Montse i l'Angel Rptorua presenta una gran activitat termal. La regio esta coberta de craters destruits, pous de fang bullint, fumeroles de vapor i tot plegat fa una pudor d'ous podrits (sulfurs) que deu n'hi do! La piscina de la foto es un gran crater i el color de l'aigua es degut a la gran quantitat d'arsenic que conte (quant mes arsenic mes verda es l'aigua).

Rotorua. El color vermellos son precipitacions d'oxid de ferro.



Vapors, vapors i mes vapors que emergeixen d'aquesta piscina de fang bullint.

Nova Zelanda, Auckland

Despres de passar uns quants dies sense tocar ni quarts ni hores, dormint quan no toca i amb malestar general, hem superat el jet-lag i hem comencat a gaudir de Nova Zelanda. Els primers pobladors d'aquest pais van ser els maoris, que van arrivar per alla el 1000-1200 AD navegant en canoes des de la Polinesia. Nosaltres hem navegat pel Pacific en un vaixell d'ultima tecnologia i amb totes les modernitats a la busqueda de dofins, balenes i orques que finalment no vam trobar, i es fa impossible d'imaginar que es pugui navegar per aquest ocea tan furios amb una simple canoa construida un tronc d'arbre partit longitudinalment i buidat pel mig. Al 1642 va arribar a aquest paradis el primer europeu, Abel Tasman, i als maoris se'ls hi va acabar la tranquil.litat. A partir d'aqui van anar venint cada cop mes europeus (sobretot francesos i anglesos), missioners, cacadors de balenes, mariners... i van comencar les guerres: maoris contra europeus, maoris contra maoris, maoris i europeus contra maoris... fins que al 1840 maoris i anglesos van signar el tractat de Waitangi i Nova Zelanda va passar a ser una mena de colonia anglesa. Dic "una mena" perque segons qui t'explica l'historia et dira que aixo no era una colonia, que en realitat aqui hi havia mes qualitat de vida que a Anglaterra i segons qui t'ho explica et dira que van arrassar amb la cultura i les tradicions maoris. Que cadascu cregui el que vulgui.

El que no es pot negar es que Nova Zelanda va ser el primer pais del mon en el que les dones van tenir dret a vot, al 1893, i actualment tenen un govern pacifista, politiques anti-nuclears i s'oposen a enviar tropes a Iraq i Afganistan. Dit aixo, a nosaltres ens sembla un pais meravellos per viure (pero tranquils, no ens hi quedarem pas!) amb gent amable, ciutats netissimes i l'espectacularitat de la mare natura per tot arreu.

Pels que ens seguiu amb el mapa: vam arribar a Auckland, ara estem a Paihia (a Bay of Islands) i el proper desti sera Rotorua. Apa siau!

Vista general d'Auckland

Posta de sol a Auckland



Una de les centenars d'illes de Bay of Island

The Hole in the Rock