dijous, 29 de desembre de 2011

Un altre any...



Un altre any se’n va, deixem enrera el 2011 amb tots els seus propòsits, els acomplerts i els que no. Deixem enrera un any difícil, ple d’entrebancs i dificultats. Un any de canvis, canvis que d’entrada no ens agraden i no ens hauríem imaginat mai, però que no ens queda més remei que acceptar.

Un altre any arriba, carregat de projectes, reptes, esperança i il·lusions. Comencem un nou any on tot és possible, on podem reinventar-nos i realitzar allò que veritablement anhelem. El 2012 està en blanc, l’anirem escrivint sobre la marxa, poc a poc, amb esforç i perseverança, però amb la lletra i el contingut que nosaltres triem.

Què ens oferirà el 2012? No ho sé, però el que fem ara i com ho fem ens condicionarà el futur i farà que ens encaminem cap a un lloc o cap a un altre, per tant, no deixem les coses a l’atzar per a l’any que ve, comencem a actuar avui mateix i creem el futur que desitgem.

Molt bon any!

dimecres, 21 de desembre de 2011

"El viatge com a manera d'a(em)prendre"


Francesc Balagué i Iván Marcos, durant la xerrada, al wikilounge de la UOC.

Ahir a la tarda es va celebrar a Barcelona el wikispeech sobre “el viatge com a manera d’a(em)prendre”, amb Francesc Balagué i Iván Marcos, dos viatgers que veuen el fet de recórrer món com una oportunitat per innovar, crear, obrir l’esperit i emprendre.

L’Iván, va fer de la seva volta al món un projecte d’I+D. Es movia amb la motxilla i el portàtil i anava reportant a diferents empreses tot allò que veia. El seu objectiu era observar diferents productes, serveis i models de negoci arreu del món.

El Francesc, doctorat en pedagogia, va plantejar la seva volta al món com un màster. Per aquesta raó, anava recollint experiències relacionades amb l’educació a cada país per on passava.

Malgrat que cada cop hi ha més catalans que s’animen a fer la volta al món o a viatjar durant uns quants mesos, encara són molts els que ho veuen com una bogeria o una pèrdua de temps. En canvi, en altres països, com Canadà, Israel o països del nord d’Europa, s’entén el viatjar com una eina de desenvolupament tant a nivell personal com professional. Un exemple n’és el nou model educatiu Kaos Pilot.

No oblidem que, habilitats personals com la tolerància, la capacitat d’adaptació i de resposta o la creativitat, no s’aprenen ni a l’escola ni a la universitat.

I després de la xerrada vam continuar la tertúlia amb els nostres amics malalts de viatges. El Víctor i la Raquel comencen la seva volta al món el dia 6 de gener (el millor regal de reis que podien tenir!) i ens deixen el seu bloc perquè els poguem acompanyar en la seva gran aventura. El Joan i l’Èlia marxaran a mitjan de l’any que ve (atenció, no tenen data de tornada!) i ja ho estan preparant tot perquè la seva volta al món sigui una experiència excepcional.

Reunió viatgera amb el Víctor, la Raquel, el Joan i l'Èlia.

dilluns, 12 de desembre de 2011

Donna Nook, el santuari de la foca gris



Caminar entre la colònia com si fossis un més, aproximar-te a les cries encuriosides per la teva presència, contemplar baralles territorials per part dels mascles immensos... Tot això ho trobes a la reserva natural de Donna Nook, a la costa est d’Anglaterra, on cada any centenars de foques grises venen per donar a llum a les seves cries.

El terreny de Donna Nook pertany a l’exèrcit. Actualment s’hi fan pràctiques de tir i altres maniobres militars i només s’hi pot accedir els caps de setmana. Encara que sembli contradictori, precisament el fet que sigui una zona restringida, ha contribuït a que el territori es mantingui més protegit i allunyat de la presencia humana. És a dir, que aquí les foques encara estan prou tranquil·les.

Per accedir a la colònia has de caminar un quilòmetre i mig per un terreny fangós fins que arribes a la platja. Allà no hi trobes visitants de cap de setmana, pràcticament no hi ha ningú, només algun fotògraf audaç, com en Joan de la Malla, expert en fotografia de natura que organitza diverses sortides fotogràfiques com per exemple l’observació de voltors a Matarranya, la brama del cérvol a Aragó o, en aquest cas, les foques grises a Anglaterra.

El vent et talla la cara, els peus i les mans se t’encarcaren pel fred intens, el nas et raja com una aixeta... però no pots deixar de fer fotografies, de contemplar i de passejar en solitud entremig de les foques, com si fossis un més del ramat. I sobretot, no pots deixar de sentir-te summament afortunat pel fet d’estar en una zona reservada al regne animal, on les foques t’accepten i et permeten gaudir del seu espectacle.