Com que fa temps que no viatjo i enyoro la sensació de descobrir racons nous i sorprende'm de tot, decideixo fer de turista a la meva ciutat. Em penjo la càmera al coll i surto a passejar pel centre, sense presses, agafant carrerons que no acostumo a transitar, observant la gent i badant a cada cantonada.
La ciutat m'ofereix infinitat de coses que em fascinen:
Els carrerons estrets del Raval.
Gent de totes les nacionalitats amunt i avall pel carrer Hospital.
El bar Mendiazábal, tan popular com diminut, encabit a una cantonada.
Capficats amb les seves reivindicacions, els veins ni s'han adonat que han penjat el cartell del revés.
Comerços que m'apropen països llunyans.
A la Rambla l'espectacle està assegurat i sempre hi veus quelcom que et crida l'atenció.
Els animals també desitgen sortir al carrer.
I, per acabar, una grua al Moll de la Fusta per llançar-se cap per avall des de les alçades.
És ben bé que aquesta ciutat acull a tothom i cadascú troba el seu espai per sentir-s'hi bé, independentment dels orígens, la cultura o la condició social.
Fa uns dies, una amiga mexicana afincada temporalment a Barcelona em deia que estava enamorada de la ciutat. I ara ho entenc. Si et deixes, Barcelona t'enamora!