A la recerca del cèrvol

A finals de setembre és produeix l'època de zel del cèrvol, moment ideal per poder observar aquests animals. Les femelles surten dels boscos amb les seves cries i els mascles es deixen veure exhibint la seva espectacular cornamenta i bramant de forma potent per atreure a les femelles. A més dels brams, les demostracions de poder inclouen lluites a cops de banyes.

Ens dirigim cap a Candasnos, Osca, i des d'allà recorrem el territori fins al pantà de Mequinensa, Saragossa, a la recerca de cèrvols. Al final n'acabem veient una vintena; grups petits de femelles amb les seves cries, alguna femella sola i un mascle que llueix ben orgullós les seves banyes davant dels nostres ulls.

Malgrat que les fotos no fan justícia, ni de bon tros, a l'espectacle de veure fauna en llibertat, us en mostro algunes:

Pantà de Mequinensa



Cèrvol femella amb la seva cria.

Molí als afores de Candasnos.

València

Els vam conèixer a Nova York, vam coincidir a Miami i ara... Benifaraig!

L'Àlex i la Laura viuen a Benifaraig, una bonica pedania de València, situada en plena horta, i els hem anat a visitar aquest estiu.

El primer que hem fet és anar a prendre una orxata, a veure si és tan bona com diuen. I hem de dir que... està boníssima! A més, aquí hi suquen fartons que segons l'Ignasi són com un melindro però més llargs, més prims, més arrodonits, menys dolços i amb la massa diferent, o sigui que no s'hi assemblen gens. Atenció, el got d'orxata que s'estan prenent els dos xiquets és de litre!

Després, per la tarda, quan el sol va baix, fem un passeig per l'Albufera a bord de la barca de "lo tío pastilla". L'Albufera és un gran llac litoral alimentat per aigües subterrànes separat del mar per un cordó de sorra però que està comunicat amb el mar per un o més punts. Les aigües són tranquil·les i entre els canyissars s'amaguen els ocells. És un lloc molt relaxant.

A la nit toca marxeta i anem al poble del costat (no recordo el nom) a una Batucada. Ens deixem portar pel ritme frenètic dels timbals, tot i que a la foto sembla que de ritme en tinguem més aviat poc. Però... i lo bé que ens ho vam passar!!!

L'endemà, de bon matí, agafem les bicis i creuem l'horta valenciana per arribar a la platja. Portem l'esmorzar per fer un pic-nic a la platja. A que no endevineu què vam esmorzar??? Orxata i fartons! Diu la llegenda que Jaume I va arribar a València assedegat després de les seves conquestes i una noia li va donar una got d'orxata. Ell no sabia què era però s'ho va beure, i va exclamar: "Això és or, xata!" D'aquí ve el nom de la beguda.

I per acabar, l'Ignasi ens fa una classe de ioga, a l'antic riu de València, ara reconvertit en parc.

Han estat un parell de dies rodons, ens hem fet un tip de riure i ens ho hem passat d'allò més bé. Ja ho sabeu valencians, la propera trobada a Barcelona! Ah, i visca l'orxata, jeje!!!