dimecres, 27 de febrer del 2008

Hong Kong

Hong Kong es una petita regio de la Xina amb 7 mil.lions d'habitans repartits en 1.000 km2 de superficie. Be, mes que repartits estan amuntegats. Aixi no es d'estranyar que visquin en pisets minusculs encabits en gratacels d'infinit numero de plantes.

Hong Kong te un sistema economic, administratiu i judicial especial, diferent de la resta de Xina. Es una ciutat modernissima, neta, organitzada, civica. Tot i la densitat d'habitants no es un lloc estressant, contrariament al que nosaltres pensavem. Per la ciutat hi ha parcs agradables on descansar, centres comercials molt amplis, cafeteries acollidores... La majoria de llocs s'han construit amb feng shui i aixo es nota, no saps per que pero t'hi sents a gust.

Quatre coses a desmentir sobre la Xina, o al menys sobre Hong Kong, que ja hem dit que aixo no es ben be Xina:
  1. Els restaurants xinesos son discrets i acollidors. Encara no n'hem vist cap decorat amb la gran muralla ni amb dracs que emergeixen d'un llac multicolor.
  2. Els plats no els serveixen ofegats en una mena de salsa enganxifosa. Aqui nomes porten una mica de suc i la vedella te gust de vedella (si, ja se que no he de menjar carn pero he caigut en la temptacio!)
  3. Els xinos estan bons! I les xines son monissimes! Van amb uns pentinats super fashion i sempre porten el cabell perfecte... fan una rabia!
  4. El metro tampoc va tan ple. D'acord que hi ha molta gent pero els vagons son llarguissims i al mati els metros passen cada 30 segons aprox.! O sigui que no van mes apretats de lo que va la linia verda a hora punta a Barcelona. Ah, i si un metro s'endarrereix 5 segs t'ho comuniquen inmediatament per megafonia i et demanen disculpes! (igualet que la RENFE...)
    Tota aquesta modernitat contrasta totalment amb els voltants de la ciutat. A la que agafes el tren i marxes tres parades mes enlla de la capital descobreixes uns poblets austers de cases prefabricades de llauna apuntalades damunt 4 vigues per sobre del mar. Aqui la gent no es fashion, son pescadors que viuen assecant el peix que pesquen i venent-lo despres. Aqui no hi ha jardins amb feng shui, les aigues residuals es llencen directament al rierol de davant de les cases, no hi ha clavegueres. Aqui no hi ha centres comercials ni cafeteries... pero tambe forma part de la regio de Hong Kong. Per que a tot arreu hi ha tants contrastos?
Aqui es on vivim. Ara no us sabriem dir ben be quina finestra es la nostra.


Aqui viuen els xinesos


Port de Hong Kong






Mireia-Lee. Be water my friend!




Aqui viuen els xinesos que no son de la capital



dissabte, 16 de febrer del 2008

Algunes imatges de l'India...

La zona de ghats de Nasik





Aixi treballen els comerciants...


El mercat de Nasik


Les iaies son les mes tendres arreu del mon





Matheran



Atencio a la super-bugaderia!


El mercat de Matheran



Les dones son les mes treballadores, com a tot arreu!


Coves budistes de Pandav Leni,


Temple hindu excavat a la roca, a Ellora


Estem a Delhi fins el 19 de febrer, que anirem cap a Hong Kong. Alla estarem el temps just per tramitar el visat de Vietnam i despres... cap a Vietnam falta gent. Aixi doncs, si no sabeu on anar per Setmana Santa, no us ho penseu mes, us esperem a Vietnam!!!

Mariona, no hem pogut contactar amb la Marta. Despres de moltissimes trucades fallides i un e-mail sense resposta, ens hem percatat de que passa de nosaltres com de la m...

Inma, quin estreno! Des de que tens l'adreca del blog estas que no pares!!! I aixo ens encanta.

Yolanda, que no hi ets? Fa temps que no sabem res de tu i ens extranya molt. Et trobem a faltar!

Montse i Angel, tambe enyorem els vostres comentaris!

I moltissimes gracies a tots els que seguiu el blog. No sabeu pas quina il.lusio ens fa cada cop que l'obrim i veiem que hi ha comentaris nous. Gracies guapus!!!

dimarts, 12 de febrer del 2008

Dia de reflexio

Ja portem mes de 2 mesos a l'India i toca fer una mica de balanc. Ens hem acostumat a menjar amb les mans, a caminar descalcos, al picant, al transit caotic i a dutxar-nos amb cubells d'aigua freda pero no ens hem acostumat a l'extrema pobresa, al sistema de castes ni al despreci amb el que alguns de les castes superiors tracten als de les inferiors. El viatge esta resultant molt diferent de com l'haviem planejat pero no per aixo menys interessant. El mon de les ONGs i el voluntariat es complex i com a tot arreu hi ha gent de tota mena. Per ajudar realment a un col.lectiu primer cal coneixer molt be la seva manera de viure, les seves costums, les seves necessitats, la seva cultura... No n'hi ha prou amb dir "som els occidentals que us venim a ajudar".

Un savi ens va dir una calurosa tarda que es pot ajudar de moltes maneres, pero que l'unica manera de canviar el mon es desprenent energia positiva i fent la vida una mica mes felic als que t'envolten. No importa el que fas sino com ho fas. L'activitat mes trivial l'has de fer des del cor i amb bona voluntat, sense esperar res, nomes aixi beneficiaras als que t'envolten. De res serveix fer grans proeses o rendir respecte als deus si despres escridasses al pobre que tens al costat.

Aixi doncs ens hem proposat seguir el nostre viatge irradiant energia positiva per alla a on passem i intentant fer la vida una mica mes facil a aquells amb qui ens trobem, ja sigui jugant amb nens del carrer, conversant amb hindus encoriosits, donant chai (te) als peregrins, somrient a les dones que ens creuem, regalant la nostra roba als qui els fa mes falta, donant diners... En alguna ocasio ens han enganyat, estafat, mentit i pres el pel pero ens quedem amb tota aquella bona gent que esta interessada en que li expliquem que ens sembla l'India, amb els que ens conviden a prendre un chai nomes per poder xerrar una estona amb nosaltres, amb els que ens ajuden a trobar el nostre desti quan ens hem perdut i fins i tot ens acompanyen personalment, amb els que es volen fer fotos amb nosaltres per tenir un record, amb els que ens conviden a casa seva per coneixe'ns millor, amb els nens que venen corrents perque els hi donem la ma, amb els que ens donen les gracies per haver vingut al seu pais... En definitiva, ens quedem amb tots aquells hindus que ens miren amb tendresa-curiositat i ens ofereixen el seu millor somriure, un somriure pur, innocent i sincer. Perque al capdevall ells tambe ens estan transmeten a nosaltres la seva energia positiva i tambe ens estan fent la vida mes felic.

PD: aquest tronco-ordenata de la prehistoria no reconeix la camera, pero quan en trobem un una mica mes evolucionat, penjarem fotos!