Dia de reflexio

Ja portem mes de 2 mesos a l'India i toca fer una mica de balanc. Ens hem acostumat a menjar amb les mans, a caminar descalcos, al picant, al transit caotic i a dutxar-nos amb cubells d'aigua freda pero no ens hem acostumat a l'extrema pobresa, al sistema de castes ni al despreci amb el que alguns de les castes superiors tracten als de les inferiors. El viatge esta resultant molt diferent de com l'haviem planejat pero no per aixo menys interessant. El mon de les ONGs i el voluntariat es complex i com a tot arreu hi ha gent de tota mena. Per ajudar realment a un col.lectiu primer cal coneixer molt be la seva manera de viure, les seves costums, les seves necessitats, la seva cultura... No n'hi ha prou amb dir "som els occidentals que us venim a ajudar".

Un savi ens va dir una calurosa tarda que es pot ajudar de moltes maneres, pero que l'unica manera de canviar el mon es desprenent energia positiva i fent la vida una mica mes felic als que t'envolten. No importa el que fas sino com ho fas. L'activitat mes trivial l'has de fer des del cor i amb bona voluntat, sense esperar res, nomes aixi beneficiaras als que t'envolten. De res serveix fer grans proeses o rendir respecte als deus si despres escridasses al pobre que tens al costat.

Aixi doncs ens hem proposat seguir el nostre viatge irradiant energia positiva per alla a on passem i intentant fer la vida una mica mes facil a aquells amb qui ens trobem, ja sigui jugant amb nens del carrer, conversant amb hindus encoriosits, donant chai (te) als peregrins, somrient a les dones que ens creuem, regalant la nostra roba als qui els fa mes falta, donant diners... En alguna ocasio ens han enganyat, estafat, mentit i pres el pel pero ens quedem amb tota aquella bona gent que esta interessada en que li expliquem que ens sembla l'India, amb els que ens conviden a prendre un chai nomes per poder xerrar una estona amb nosaltres, amb els que ens ajuden a trobar el nostre desti quan ens hem perdut i fins i tot ens acompanyen personalment, amb els que es volen fer fotos amb nosaltres per tenir un record, amb els que ens conviden a casa seva per coneixe'ns millor, amb els nens que venen corrents perque els hi donem la ma, amb els que ens donen les gracies per haver vingut al seu pais... En definitiva, ens quedem amb tots aquells hindus que ens miren amb tendresa-curiositat i ens ofereixen el seu millor somriure, un somriure pur, innocent i sincer. Perque al capdevall ells tambe ens estan transmeten a nosaltres la seva energia positiva i tambe ens estan fent la vida mes felic.

PD: aquest tronco-ordenata de la prehistoria no reconeix la camera, pero quan en trobem un una mica mes evolucionat, penjarem fotos!