dimarts, 12 de febrer del 2008

Dia de reflexio

Ja portem mes de 2 mesos a l'India i toca fer una mica de balanc. Ens hem acostumat a menjar amb les mans, a caminar descalcos, al picant, al transit caotic i a dutxar-nos amb cubells d'aigua freda pero no ens hem acostumat a l'extrema pobresa, al sistema de castes ni al despreci amb el que alguns de les castes superiors tracten als de les inferiors. El viatge esta resultant molt diferent de com l'haviem planejat pero no per aixo menys interessant. El mon de les ONGs i el voluntariat es complex i com a tot arreu hi ha gent de tota mena. Per ajudar realment a un col.lectiu primer cal coneixer molt be la seva manera de viure, les seves costums, les seves necessitats, la seva cultura... No n'hi ha prou amb dir "som els occidentals que us venim a ajudar".

Un savi ens va dir una calurosa tarda que es pot ajudar de moltes maneres, pero que l'unica manera de canviar el mon es desprenent energia positiva i fent la vida una mica mes felic als que t'envolten. No importa el que fas sino com ho fas. L'activitat mes trivial l'has de fer des del cor i amb bona voluntat, sense esperar res, nomes aixi beneficiaras als que t'envolten. De res serveix fer grans proeses o rendir respecte als deus si despres escridasses al pobre que tens al costat.

Aixi doncs ens hem proposat seguir el nostre viatge irradiant energia positiva per alla a on passem i intentant fer la vida una mica mes facil a aquells amb qui ens trobem, ja sigui jugant amb nens del carrer, conversant amb hindus encoriosits, donant chai (te) als peregrins, somrient a les dones que ens creuem, regalant la nostra roba als qui els fa mes falta, donant diners... En alguna ocasio ens han enganyat, estafat, mentit i pres el pel pero ens quedem amb tota aquella bona gent que esta interessada en que li expliquem que ens sembla l'India, amb els que ens conviden a prendre un chai nomes per poder xerrar una estona amb nosaltres, amb els que ens ajuden a trobar el nostre desti quan ens hem perdut i fins i tot ens acompanyen personalment, amb els que es volen fer fotos amb nosaltres per tenir un record, amb els que ens conviden a casa seva per coneixe'ns millor, amb els nens que venen corrents perque els hi donem la ma, amb els que ens donen les gracies per haver vingut al seu pais... En definitiva, ens quedem amb tots aquells hindus que ens miren amb tendresa-curiositat i ens ofereixen el seu millor somriure, un somriure pur, innocent i sincer. Perque al capdevall ells tambe ens estan transmeten a nosaltres la seva energia positiva i tambe ens estan fent la vida mes felic.

PD: aquest tronco-ordenata de la prehistoria no reconeix la camera, pero quan en trobem un una mica mes evolucionat, penjarem fotos!

10 comentaris:

Glow ha dit...

Eps, m'ha agradat aquesta reflexió sobre les ONGs... de fet penso que aquesta mentalitat de "venim a ajudar-vos" es queda molt pobra a l'hora de fer cooperació. Està molt bé ajudar la gent, però sovint les bones intencions no són suficients, perquè els problemes són estructurals, i si no canviem les causes de la pobresa mai acabarem amb ella, per moltes ONGs que fem i per molts i moltes occidentals que hi anem pel món...
És el tema de sempre: donar peix o ensenyar a pescar? I jo afegiria una tercera alternativa: ajudar-te a desfer-te del paio que et compra els peixos a 2 i els ven a 25!!!!

pilar ha dit...

Ostres! m'he emocionat amb les vostres reflexions, és molt bonic tot el que dieu i cada dia que passa, estic més contenta de que tinguéssiu el valor de fer aquest viatge. No hi ha res més gratificant que sentir-se útil, donar sense esperar res a canvi i estimar per estimar. Un petó molt gran i una abraçada molt forta.

inma ha dit...

Parelleta, em sento molt orgullosa de vosaltres. La veritat és que jo penso el mateix el que passa és que en la societat en que vivim a vegades ens oblidem d´un somriure amic, o d´una abraçada feta de tot cor. Personalment crec que vosaltres energia positiva sempre heu contagiat i estic segura de que quan torneu sereu una Mireia i un Ignasi més madurats i ens podreu aportar una d´emociones increibles. Vinga, vinga torneu i compartiu, jaja. Petonets!!!!

Anònim ha dit...

Molt bé bona gent! està molt bé fer tot aquest exercici de positivitzar situacions que podrien malmetre el vostre projecte. En prendrem exemple i intentarem aplicar a les nostres vides de " urbanitas " a veure si podem aconseguir ser una mica més feliços i mens agoistes .
Endavant i gràcies per les vostres reflexions.

Anònim ha dit...

Perdoneu, peró la d'abans era jo, LA TIETA, saps Mireia, com que ja tinc una edat, m'he oblidat de posar el nom, je, je, je.
Ara sí !!!

Teresa

Mariona ha dit...

A mesutra que anava llegint el vostre escrit,m'anava emocionant cada vegada més. És com si estiguéssiu aquí explicant-nos el que heu viscut. Quina passada de viatge!!!,seguiu irradiant energia positiva i integrant els vivències de cada moment.
Una forta abraçada i fins a la propera.

Mariona ha dit...

A mesutra que anava llegint el vostre escrit,m'anava emocionant cada vegada més. És com si estiguéssiu aquí explicant-nos el que heu viscut. Quina passada de viatge!!!,seguiu irradiant energia positiva i integrant els vivències de cada moment.
Una forta abraçada i fins a la propera.

Anònim ha dit...

Com va dir aquell:Piensa globalmente, actua localmente!!!!

I als que us volen pendre al pel, que els bombin, no trobaran mai la felicitat plena.

Lopetenc 2

Joanjo ha dit...

Un parell d.osties es el que es mereix mes d.un.
Val, d.acord, no vull contaminar amb el meu esperit mes caotic la vostra Llum personal per gaudir del mon amb un somriure...

pero aneu amb compte que no sempre funciona i empassar fent veure que no passa res acostuma a ser perjudicial.
Be, suposo que a ciutat es mes dificil actuar aixi.

Molta sort, bona gent i bon temps. i en uns dies us envio una coseta sobre australia pels dies que esteu.

Anònim ha dit...

Hola guapus!

Dos mesos a l’Índia!!! Ja??? Com passa el temps! ... Això és el que més m’ha impactat! Bé, almenys han estat dos mesos ben invertits, oi? Heu aprés, viscut i vist moltes coses i les que encara us queden!!! Aprofiteu bé tots els moments, que són únics!!!

Molts petons pels dos!!!
Núria