Hem vist micos nassuts, dofins, aus
exòtiques... però si ens hem endinsat fins a les profunditats dels boscos, és
amb la intenció de veure el de la cabellera pèl-roja.
Imatge del blog pantalla-completa
No, no ens referim a l’amiguet d’en Harry Potter! Estem parlant de l’orangutan. Pacífic, solitari i majoritàriament vegetarià, habita les selves denses i humides de Borneo i Sumatra.
Actualment es troba en perill d’extinció, degut a la deforestació, ja que aquests primats es passen el 90% del temps dalt dels arbres, fins i tot dormen a les branques, en un jaç de fulles que es preparen cada pocs dies. La paraula malaia orangutan, significa home del bosc, i és evident la similitud amb els humans. Deixant estar que tenen els braços més llargs, som iguals.
L’autobús públic K6 ens porta des de Kuching fins a la reserva natural de Semenggoh, on cada dia, a uns horaris estipulats, s’ofereix fruita i ous durs als orangutans, que viuen en llibertat al bosc. Alguns –els que tenen més dificultat per aconseguir aliment- acudeixen al centre per gaudir d’un àpat extra, tot i que són autosuficients. Si hi ha abundància de fruita al bosc, és possible que cap orangutan es presenti, perquè ja troben suficient aliment.
Tenim sort i uns quants individus s’apropen a la plataforma on se’ls hi ha posat la fruita. Estan relativament a prop, i com que estan acostumats a la presència d’humans, no s’espanten. Mengen confiadament davant nostre mentre jo no puc parar de fer fotografies.
