divendres, 6 de setembre de 2013

Kuching, l'arribada a Borneo


Després d’innumerables hores de vol, escales i esperes als incòmodes seients dels aeroports, arribem a Kuching, Borneo. Vam sortir de Barcelona un dimecres i no hem arribat al nostre destí fins divendres. Cansats i desorientats pel jet lag, però hem arribat.
 
Aquest any viatgem pel nord de Borneo, que pertany a Malàisia, i comencem la nostra aventura a Kuching, la capital de Sarawak, l’estat més gran del país. Kuching (que significa gat, en malai) no sembla una capital. És una ciutat tranquil·la, amb un centre de carrerons estrets on abunden els temples xinesos i l’arquitectura d’estil colonial. El riu que la travessa, contribueix a donar-li un aire romàntic i la sensació de que aquí tot va a poc a poc, com les aigües que baixen pel riu.
 
Temple xinès

Restaurant local

Comprant al mercat

Detall d'un carrer

4 comentaris:

salvador ha dit...

Pobra gent,sense aire condicionat!.
La teulada del temple és una meravella.
I el restaurant molt net, oi?.
--
Va, més!.

El viatge dels Rodamons ha dit...

Els temples xinesos són molt ornamentats i acolorits.
Als restaurants locals d'aquest tipus cuinen plats senzills però bons i molt econòmics. Pots dinar per 1,50 €.
Al proper post, seguirem explicant més coses!

pilar ha dit...

Aquests temples tan acolorits els trobo molt divertits. La senyora blaveta, que maca!
Sí que es veu net el restaurant, sí!

El viatge dels Rodamons ha dit...

En general Borneo és un país molt net, tret d'alguna ciutat.