dilluns, 24 de novembre del 2008

Catarates de Iguazú

Iguazú prové de la suma dels mots "y"= aigua i "guasu"= gran, en guaraní, l'idioma dels indígenes de la zona. Doncs tal com el seu nom indica, són més de 275 salts d'aigua de fins a 80 metres d'alçada. Què dir de les catarates de Iguazú que no s'hagi dit ja... Són espectaculars, impressionants, magnífiques, increíbles, fascinants, refrescants, eixordadores, potents... i per demostrar-ho, unes quantes fotos:




Això petitet que es veu al fons de la foto és l'Igna, que sembla que estigui fent un anunci de desodorant Fa "Siente el frescor, cada mañana..."





Aquests dos individus amb cara de passarell i pinta de turista despistat som nosaltres. Mare meva, quina fila fem! Com ens hem de veure...


divendres, 14 de novembre del 2008

El Bolsón

El Bolsón és un poblet (tot i que un pagés ens deia que ha crescut massa i ara és una gran ciutat!) ubicat al districte dels llacs, envoltat de muntanyes, boscos, rius i, evidentment, llacs. Bona part del seu atractiu rau en l'ambient que es respira. Als anys 60 es van establir aquí els hippies del moment perquè consideraven que aquest era un lloc estratègic en quant a energia i hem de dir que és així, la gent és relaxada i tranquil.la, els paissatges conviden a la meditació i la pau t'embolcalla. A la plaça del poble es fa la fira d'artesans on els hippies reciclats venen les seves obres decoratives i productes alimentaris casolans, ecològics i biològics, dels quals podem destacar la cervesa artesanal, que tothom s'anima a fer.

Excursió al Lago Puelo. La gossa de la foto ens va seguir tot el matí i sort en vam tenir, ens anava indicant el camí quan teníem algun dubte per on tirar i ens va portar fins al mirador del llac.



Refugi del Piltriquitrón. Vam començar amb moltes ganes a caminar des del nostre hostal del Bolsón, però el camí feia pujada i la calor era insoportable, per la qual cosa quan vam veure un cotxe que passsava, vam aixecar el dit i vam tenir la sort que una amable parella d'argentins, el Pablo i la Mercedes, ens van carregar i ens vam estalviar un bon tros de pujada, tot i que per arribar al refugi també vam haver de caminar una horeta. Però a dalt vam tenir la nostra recompensa: cocacola i cervesa artesanal, como no!!!



A prop del refugi hi ha el Bosque Tallado, amb escultures tallades per artistes locals en els arbres que es van cremar en un incendi.



Excursió al Cajón del Azul. Paisatge de somni amb arbres antiquíssims i el riu de color turquesa, que es travessa varies vegades mitjançant ponts penjants. Aquesta excursió la vam fer amb el Jordi, un català que viatjant per sud amèrica va quedar encisat del Bolsón i es va decidir a quedar-se a treballar una temporada en l'hostal en el que estàvem allotjats i en un restaurant del poble.



El Jordi, l'Ignasi i una servidora recuperant-se d'una dura caminata de 4 hores (aquest cop sí que vam caminar!) al refugi del Cajón del Azul amb una fantàstica cerveseta artesal. Sí nois, un altre cop amb cervesa artesanal..., vam baixar eixerits com gínjol!!!



A l'hostal del Bolsón vam coincidir amb un altre català, el Miquel, un muntanyero que també està viatjant per llarg temps. I aquí ens teniu, Jordi, Miquel, jo i Ignasi, fent el sopar d'acomiadament de catalans. Sí, també hi havia cervesa!

dijous, 6 de novembre del 2008

Península Valdés i Punta Tombo

La Península Valdés, amb una superfícis de 4000 km2 sobre el mar Atlàntic, és un d'aquells llocs que t'ofereixen la possibilitat d'observar una gran quantitat d'animals en el seu hàbitat natural: balenes nedant a prop de la costa, elefants marins descansant a les platges, pingüins anant amunt i avall, guanacos fugissers i armadillos curiosos, entre altres. És una àrea de reproducció de varies espècies de mamífers marins i també hi ha una gran diversitat d'aus.



Elefant marí mascle.


Punta Tombo és la colònia de pingüins magallànics més gran del món (175.000 parelles) i es pot caminar entre ells, observar com viuen, seguir de prop les seves passes i veure'ls nedar. Una de les coses que més ens ha agradat d'aquests pingüins és el seu estil de vida: tant el mascle com la femella s'encarreguen de la construcció i protecció del niu, tots dos coven els dos ous que les femelles (això sí és exclusiu d'elles) ponen cada any i tots dos s'encarreguen de l'educació de les cries. Això sí és igualtat de sexes! A més, són d'allò més pacífics i tranquils. Una vegada vaig dir que ser cuidador de koales era la millor feina del món; la segona millor feina del món és definitivament cuidar pingüins.