dijous, 6 de novembre de 2008

Península Valdés i Punta Tombo

La Península Valdés, amb una superfícis de 4000 km2 sobre el mar Atlàntic, és un d'aquells llocs que t'ofereixen la possibilitat d'observar una gran quantitat d'animals en el seu hàbitat natural: balenes nedant a prop de la costa, elefants marins descansant a les platges, pingüins anant amunt i avall, guanacos fugissers i armadillos curiosos, entre altres. És una àrea de reproducció de varies espècies de mamífers marins i també hi ha una gran diversitat d'aus.



Elefant marí mascle.


Punta Tombo és la colònia de pingüins magallànics més gran del món (175.000 parelles) i es pot caminar entre ells, observar com viuen, seguir de prop les seves passes i veure'ls nedar. Una de les coses que més ens ha agradat d'aquests pingüins és el seu estil de vida: tant el mascle com la femella s'encarreguen de la construcció i protecció del niu, tots dos coven els dos ous que les femelles (això sí és exclusiu d'elles) ponen cada any i tots dos s'encarreguen de l'educació de les cries. Això sí és igualtat de sexes! A més, són d'allò més pacífics i tranquils. Una vegada vaig dir que ser cuidador de koales era la millor feina del món; la segona millor feina del món és definitivament cuidar pingüins.



8 comentaris:

Pi ha dit...

Oe! Sóc la primera! Després de setmanes sense mirar-ho ja he vist que haveu patejat mitg Argentina, déu ni do! A disfrutar que ja falta poc. No repetirè lo de sempre de les fotos que maques, i bla bla bla. Ptns.

Edu ha dit...

M'alegro que tot vagi bé!

Una de les meves il·lusions de sempre és poder veure pingüins al seu medi natural. Espero poder fer-ho algun dia!

Fantàstiques fotos.

Salut!

pilar ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
pilar ha dit...

Hola amors meus!
Aiii! els pingüis, els pingüis, que bufons són els pingüis, i l'aigüa? quin blau tan bonic!
A la foto de l'elefant marí,hi ha un camp amb bassals d'aigua,i havent-hi tan poca aigua, és tan blava! Aquí seria d'un verd marronós per no dir asquerós. Hi deu haver un cel d'un blau tan intens que aquí a Barcelona poques vegades el veiem.
Cuideu-vos molt i a seguir bé.
Your mother.

Anònim ha dit...

babeo de la envidia!!!!!

Ignasi, ja no preguntis els animal per el cambi climatic; suposso que us han informat, però un tal Obama es el nou prsident de USA, i per lo que sembla, resoldrá tots el problemas de la humanitat; fins i tot amb solucionará el de la hipoteca!!!

Lopetenc 2

Anònim ha dit...

benvolguts!!

Déu n’hi do amb els de can Valdés, coneixia en Víctor que tantes alegries ens va donar defensant els colors blau-grana, en Juan, que ens ha ajudat a tots a tenir llarguíssimes nits insomnes durant les èpoques d’estudi, i ara resulta que també tenen una petita finca amb platja a l’atlàntic, amb balenes i tot. Recordeu que nosaltres tenim l’hereu i la pubilla en edat de merèixer, si trobeu algún Valdés disponible, els hi parleu de la família del vallés.
Suposo que a can Valdés no tindràn inconvenient que apliqui la bona idea del rètol, amb la pedagògica foto de la gloriosa “imperio argentina”, i el concret missatge “este lugar no es un hospital pero la importancia del silencio es la misma. Gracias!” a l’entrada de l’Ashram de Can Xifra.
Sembla que a Can Valdés, l’esmentat rètol fa callar, construir, comportar, covar (això en principi no caldra), en definitiva portar una vida exemplar, a 175.000 pingüins (magallanics, que són els més complicats) i altres animals terrestres, aeris i marins.
Confio que un bon rètol, de bones dimensions, pot tenir molt bon resultat.
No se si desprès de cuidar koales i pingüins, treballar amb canalla es convertirà en la tercera millor feina del món.
bon viatge!!
jaume

folgueroles ha dit...

bons dies, jovent. Espero que em pogueu portar de record una punta de fletxa llaurades que diuen n´hi han tantes d´escampades dels aborigens d´aquestes terres. Com marquen el terreny els pingüins perque any darrera any, tornin al
mateix niu ?.La foto dels tres pingüins es el clar exemple de les families nostres : el pare vol anar
terra endins, el fill que vol tornar al mar i la mare, com sempre
, al mig i que no sap pas que fer.
Ah¡ he disfrutar molt amb l´escrit
del Jaume; és bo. Esperem mes notícies. Bona cuina.

Anònim ha dit...

Bon dia,

Que he d'escriure que no estigui ja escrit: els llocs tan bonics on sou; les experiències que viviu.....; les fotos, una guapada (per cert m'he posat els pinguins com a fons d'escritori).

Però com de tan en tan tinc memòria (o agenda), vull felicitar a l'Ignasi que el dia 19 fa anys. Mireia: fes-li un pastelet i que bufi les espelmes.

Acabem de pujar d'esmorzar i la Tere ha portat codonyat, fet per ella, quei estava de muerte. Hem pogut menjar-ne a més a més Yolanda no ens ha posat multa.

I que, fins quan penseu ser per aquestos mons de Dèu??.

PETONS, en especial per l'Ignaci
Alícia