dilluns, 27 d’octubre de 2008

Perito Moreno

L'arxiconegut Perito Moreno, ubicat al Parc Nacional Los Glaciares, a la patagònia argentina, és el segon glaciar més gran del món. Us preguntareu: "I el primer, quin és?" El glaciar Viedma, que es troba al mateix parc nacional, però el seu accés és molt més complicat, per això no és tan comercial.
El Perito, pels amics, o gegant blanc com també se l'anomena, és una inmensa massa de gel de color blanc brillant amb reflexos d'un blau turquesa intens degut a la incidència de la llum, encaixada en una àmplia vall. La part frontal fa gairebé 5 km d'extensió i 60 metres d'alçada sobre el nivell del llac, és a dir, és impossible fer-li una foto que faci justícia a la seva espectacularitat. Tot i així ho hem intentat i us deixem una petita mostra de la grandiositat del glaciar.





Un altre tema a destacar és el temps: completament boig! Quan vam arribar al glaciar estava emboirat, gairebé no vèiem ni el Perito (i mira que és gran!), després va començar a bufar un vent gelat, va marxar la boira, van aparèixer núvols, va sortir el sol, apretava tant que no escalfava, cremava!, ens vam posar protector solar factor 50 i tot just després va començar a nevar. Ja us ho he dit, completament boig!



Tot i així ens vam passar tot el dia hipnotitzats davant del glaciar, entomant el vent, el sol i la neu, observant-lo i escoltant-lo. Està cruixint constantment, de cop i volta fa un espetec més intens i es despren un tros de gel que cau a l'aigua fent un gran patatxap, fort i ressonant. A mesura que el so s'esvaeix, tot torna a la calma, una calma aparent, ja que més tard o més d'hora hi haurà un nou despreniment. El millor espectacle al que he assistit!



7 comentaris:

Yolanda ha dit...

Impressionant!!
Arxiu de so, amb un tros de gel caient?? Suposo que no deu ser com quan posses un glaçó dins d'un got..jaja (què dolent!!)

Petons, i abrigueu-se (això últim també va pels comentaristes...)

Són les 20.43h, i a Sant Andreu de la Barca tenim 10.9º. Plou.

Joanjo ha dit...

Estic orgullos. Considero la caiguda del cul negre com un Happy-happy d.aquells d.anys anterior. Des de Barcelona.. Gracies! de debo, em sento realitzat!

Conyes fora, aneu amb compte amb tanta muntanya i tant de gel, que a la majoria ens agradaria estar per alla, pero no per anar a collir bocins de rodamons.

de debo, amb comte i a disfrutar molt!

pd. el temps aquest boig em recorda a una relacio que vaig tenir.
pd2 una brasilera com a souvenir es molt demanar?

records, petons i abraçades... i una mica de mate, pero amb compte que vicia

pilar ha dit...

Hola parella!

No puc ser original, m'he de copiar l'adjectiu de la Yolanda, IMPRESSIONAAANT!!
Jo que havia anat al glaciar de la Junfrau, als Alps suïssos i em pensava que era el no va màs, quan he vist aquesta immensitat de glacera, m'he quedat "glaçada".

Per cert, divendres celebrem la castanyada, uuum! que bé us hi anaria un focarret i unes quantes castanyes calentes! Brindarem a la vostra salut i que la "castanya" de la Mireia no hagi sigut res greu.

Molts petonets i cuideu-vos molt. Your mother.

folgueroles ha dit...

m´he notat emocionat al llegir la
descripció amb tant de sentiment que ens fas sobre el Perito. Has fet que jo també hi estigués.Que feia fred no cal que ho diguis; solament mirar el nassarró vermell de la Mireia ja n´hi ha prou. Em refereixo a l´última de les fotos, aquella que hi ha també l´Ignasi que no se sap si va amb tapaboques o es la barba. Josep des de Australia no hem tingut l´honor de llegirte, i mira que fa temps. Ja
sabem que ets home de poques paraules. Però tant poques...?
I sobre la missa, ja fa temps que
en fan dissabte per gent que tinguem el diumenge ocupat.
Yolanda: efectivament aquell diluns
vaig tenir molt mal d´esquena. Sortosament ja está superat.Gràcies
. Rodamons: al blog de les Torres del Paine, no hi erem pas tots. Hi faltava l´avi Àngel, amb o sense la
guitarra. Adeusiau i camineu de plà

Anònim ha dit...

Ei! Quin paissatge tant espectacular, potser és el que més impressiona de totes les fotos que heu anat penjant al blog!
A Vic aquest dies també fa un fred que pela, i ara vinga pluja......
Ah! Mireia, esperem que t'hagis recuparat de la caiguda! Igna, ja la cuides prou???
Un petonàs i una abraçada
Montse i Àngel

núria ha dit...

Ja tens raó, encara que les fotos són espectaculars, no poden copsar les sensacions que descrius! La natura és magnífica per sí mateixa! I feu una cara de felicitat... no em sorprèn gens que vulgueu allargar el màxim possible el viatge dels rodamons!!! Petons molt forts!!!

Glòria ha dit...

Hola nois,
El Rafa sempre diu que el més espectacular que ha vist mai és sortir el Sol per damunt del cràter del volcà OLDOYNIO LENGAI a Tanzània, mentre la lava va fent xup-xup just al davant.
Jo, la Glòria, sempre li contesto que no hi estic d'acord perquè jo he vist el Perito Moreno.
Encara no m'he trobat amb alguna cosa de la natura que sigui més espectacular que aquesta, i que consti que la continuo buscant.
Moltes felicitats pel viatge i pel descobriment d'aquest impressionant lloc. Jo també vaig estar-m'hi tot el dia sentint els crec-crec i veient com trossos de gel queien a l'aigua, tot i que les parets (quan jo vaig anar-hi el 2000) eren molt més verticals i llises... ah! i feia un solet fantàstic.
Una abraçada, Glòria