dimecres, 1 d’octubre de 2008

Buenos Aires

"Mi Buenos Aires querido
cuando yo te vuelva a ver,
no habrás más pena ni olvido." Carlos Gardel

Buenos Aires, la capital d'Argentina, está ubicada a la costa del riu de la Plata. És la segona ciutat més gran de sudamèrica, amb 13 mil.lions d'habitants. Ciutat vibrant, amb tocs d'arquitectura europea, barriades acollidores i una activa vida nocturna. Definitivament no ens costaria gaire integrar-nos al ritme d'aquesta ciutat. Què destacaríem de Buenos Aires? Mate, futbol i tango. Però sobretot, el més destacable, és l'amabilitat dels porteños (gentilici de la capital, degut a la condició portuària de la ciutat). Aquests dies hem quedat amb la Greys, una entusiaste dels viatges que vam conèixer a l'Índia i que viu a Buenos Aires. Ella ens ha portat per racons interessantíssims de la ciutat i ens ha donat molt bones recomanacions sobre qué visitar. Ah, i a més cuina fantàsticament bé; tot sovint recordem el pastís d'espinacs i el de "zapallito redondo"!

Aquí ens teniu als dos rodamons amb la Greys, visitant la zona nàutica al barri de San Isidro.


La Casa Rosada amb el famós balcó on la Evita es donava els banys de masses.


Curiós cementiri de la Recoleta, reservat per l'elit argentina, on cada família construeix el mausoleu més car i espectacular que pot amb marbre, or, granit... i el decora amb escultures de pedra, sofàs de vellut, quadres... Cada sarcòfag té un estil arquitectònic diferent, segons el gust de la família o la moda del moment. A la foto un mausoleu d'estil modernista, amb una estàtua de la difunta, que la van enterrar viva per error. L'altra versió diu que va ser el seu germà qui ho va fer expressament per temes d'herència. Ja us dic jo que és millor no tenir gaires calés, es viu molt més tranquil!



Acolorit barri de la Boca, on els artistes locals exposen les seves pintures i els tangueros exhibeixen el seu apassionat ball.



Barri bohemi de San Telmo. Fotografies d'escriptors d'Amèrica llatina.



I per acabar... una de tango, tal com hem començat. Ens ha fascinat aquest ball sensual que es porta a l'ànima, que és pur sentiment, descarat, irrefrenable, visceral. Com molt bé el va definir Jorge Luis Borges "...esa ráfaga, el tango, esa diablura..."

13 comentaris:

Glow ha dit...

Ai, quina enveja i quins records... sens dubte, una de les ciutats més increïbles del món, sobretot (i aquí us dono tota la raó) per la seva gent!

Enhorabona per les fotos, un cop més, són genials!

Petó

folgueroles ha dit...

ja no se pas on anar a viure quan en jubili: India, Australia, Nova Zelanda,Vipassana, Argentina ... ?.
Aquest blog en submergeix en massa dubtes. Crec que será millor torni a llegir el mundo deportivo i ja está. Ara resulta que us agrada la
vida nocturna i la cuina dels porteños. Ai que dura puc lo de les jornades de reflexio. Está clar que una reflexió amb l´estomac plé es molt millor. A l´ultima foto m´ha costat prou reconeixer-vos, pero si he vist que sou vosaltres: esteu esplendits
L´inmens barril de cervesa dels de la casa Rosada, extraordinari.A la foto del caminito, em sorpren l´enorme cadena que subjecta el cotxet. Apa, me´n torno a la crisi d´identitat com poble i la crisi economica que ens envolta. Bon viatge i bona fiesta de la hispanidad. Per cert que en pensa el personal d´aquesta fiesta ? Adeusiau i gràcies per les respostes.Cuidar-se.

pilar ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
pilar ha dit...

Hola nois!
Ahir era 4 d'octubre, 10 mesos que volteu, no es pot negar que porto bé el compte i encara que no sé quan serà el dia de tornada, jo ja començo el compte enrera. Em sap greu per vosaltres que s'acabi, però jo tinc moltes ganes de veure-us, ho sento, ja veig que sóc una mica egoista, però és així.
Buenos Aires, monstruosa ciutat, que alegre es veu el barri de la Boca, amb les cases de colors tan vius, i si la gent és amable com dieu, entenc que sigui una ciutat que agradi de viure-hi. Teniu molta sort amb la gent que coneixeu al llarg del viatge, són molt macos.
Bona estada per Argentina i fins un altre, siau i petonets. Your mother

Anònim ha dit...

Com molt bé diu Pilar, els que us trobem a faltar comptem els escasos dos mesos que ens separen per tornar-vos a veure, jo també -i les altres de Mundet- som egoístes, aixó sí cada cop que entro en el blog, em meravello de tot el que esteu vivint, els llocs, les experiències, i sobre tot, les persones que aneu coneixent.
Realment, els vostres comentaris, que són més aviat cròniques molt ben escrites em traslladen allà on sou. Es clar que, en el meu petit món, de Buenos Aires he reconegut el balcó de la Casa Rosada, més que res perquè m'agraden els musicals i més que Evita Peron veia a Maddona cantant allo de "no llores por mi Argentina---", el barri de Boca, pel Boca Juniors i el Barri de San Telmo per un restaurant que es diu igual i està a la vora de casa i es menja carn i plats al pur estil "porteño", un lloc que si quan torneu us queden diners podeu tornar al menys a recordar el menjar argentí.
Per Mundet tot segueix igual uns treballant i uns d'altres sense donar cop, i les que anem a esmorzar juntes tornem a pagar s la Yolanda multes quan ens passem de la dieta o pujem per l'ascensor.
Un petó molt fort i felicitats a Pilar que el diumenge que ve serà el seu sant.
Fins aviat.
Alícia

Yolanda ha dit...

Hola Rodamons & Co.!
M'encanta la nova samarreta de la Mireia, fent publicitat de la "inca-cola".. suposo que després de passar un temps per paísos d'Amèrica llatina, deu enganxar-se allò de l'anti-imperialisme yanqui...

Em fa gràcia el tema del cementiri... allà sí que es pot buscar "el més ric del cementiri".. jo també m'apunto al que diu la Mireia: millor no tenir diners (però amb una matització) perque te'ls hagis gastat...

Folgueroles: A la foto de la casa Rosada, no trobo enlloc el barril de cervesa.. no serà un cubell de pintura?? --- I no vegis el que m'ha costat trobar el cotxet i la cadena del "caminito"!!! El que m'hauria agradat molt, és que l'Ignasi i la Mireia, haguèssin ficat els caps als forats de la figura que ballen tango.. jeje..

Respecte de la festa de la hispanitat, a la República Dominicana, comentaven que ells no tenen sentiments contra els espanyols, ja que no hi va haver cap guerra per la independència, sinó que simplement els espanyols els van abandonar... com va anar el tema per l'Argentina??

Seguint la iniciativa egoista començada per les dones del blog, jo també tinc ganes que tornin els Rodamons.

Per Mundet, Sant Andreu de la Barca, i Barcelona en general, cal destacar la passa d'enconstipats que hi ha. A casa, estem tots (som dos) amb el mocador a la ma, el 100% afectats... a la feina, podriem dir que estem afectats un 75%...

Petonets a tothom..
Són les 19.18h, i tenim 20.1º a Sant Andreu de la Barca. (Temperatura especialment dedicada per la Pilar)

folgueroles ha dit...

perdona, Yolanda. Lo de la cervesa nomes era una petita broma al veure els dos porteños llençats enmig del jardí, que sembla dormin la mona. I aprofitant el generós pot que vigila el seu son....

Joanjo ha dit...

Veig que la cosa va be per la resta del mon. Crec que en el fons heu fet el millor de la vostra vida. Penseu que els nivells d.enveja que produiu son directament proporcionals a la crisi economica del pais ( europea i mundial). Aixi que tornareu, contents.. i a sobre la resta de mortals no tindrem un duro per fer ( durant uns quants anys) el que esteu realitzant.
i esclar.. no ho farem amb 50 anys...
no es que hagi estat a la parra. Esperaba a ARgentina per treure un comentari economic per les comparatives amb el corralito de fa uns anys.
Mentida, he estat a la parra.. tot i que de tant en quan us segueixo. Acostumo a fer.ho a altes hores i els diumenges, amb un cigar especial... i suposo que em deixo portar.

Be, anims que, ( i no ho dic per tocar els collons) ja queda poquet! i quan queda poquet el temps vola mes rapid encara!
ara a vigilar que no us robin mes.. i a disfrutar de mes llocs... i a NO probar el peyote.

molts petons i abraçades desde ...be, ja explicare un dia desde on us escric.

vull una foto " happy happy" el que sigui... un banc, un monument...

Glòria ha dit...

Hola nois,
Qué bé que se us veu!
M'he repassat el vostre pas per la selva peruana. És una experiència fantàstica, nosaltres ho havíem fet al Brasil, fa uns anys, i també ens va agradar moltíssim. S'assembla molt al que vosaltres heu fet.
Suposo que després de Buenos Aires tocarà anar cap al Sud. Friso per veure altra vegada fotografies del racó del món amb el que més m'identifico... i per saber les vostres impressions. Per aquí la vida passa de la forma més quotidiana, sense estridències ni trasbalsos, però amb molta menys emoció que durant el mes que podem viatjar. Ja estic desitjant tornar a sortir a rodar món.
Una abraçada i que tingueu sort!
Glòria

pilar-vic ha dit...

hola..
una empenta mes i?? dia de la "hispanidad".. pero el veure aquestes fotos de Buenos Aires...ha tornat a la memoria els dies viscuts a la marevellosa ciutat...on varen quedar molts amics...converses pendents...empanadilles..i mates..
ahhh i el Salvador que no es preocupi per quan es jubili... de llocs ja en trobarem algún.

petons i a seguir difrutant

Pi ha dit...

T'he enviat un mail amb la direcció de la Cyn, no sé si coincidireu... Ella anirà a Puerto Madryn (Patagònia) pot ser us podeu trobar, o no...

Un petó i a disfrutar.

Fuetimate ha dit...

Jo porto vivint uns 5 anys a Buenos Aires i he de dir que és millor per viure-hi que per turistejar. Acostumats a Europa, Baires és una ciutat lletjota, amb algún racó fotogràfic i poca cosa més, però per viure-hi té altres avantatges que a Barcelona no trobem com molta cultura gratuïta i moltes activitats organtizades per la ciutat o el govern nacional.
F&M
Fuet-i-Mate

El viatge dels Rodamons ha dit...

Ei, Fuet-i-Mate!
Moltes gràcies pel teu comentari.
Segur que al viure a Buenos Aires tens un coneixement molt més profund de la ciutat que nosaltres que només hi vam passar com viatgers. Tot i així he de dir que em va agradar.
Una abraçada!