dimarts, 23 de desembre de 2008

Bon Nadal

Un Nadal sense fred sembla que no és ben bé Nadal i ja que a Brasil és poc probable que nevi, hem anat a buscar el fred. I mare meva si l'hem trobat! Amb unes quantes hores de vol hem passat de 30ºC a 0ºC.



Amb les nostres pobres cares gelades de fred, que gairebé no poden ni esbossar un somriure degut als psíntomes de congelació, volem desitjar un bon nadal a la família de sang, a la família d'internet i als que no són família però és com si ho fossin. No em negareu que el paissatge és d'allò més nadalenc! Heu endevinat on som?



A la següent foto es resol el misteri. Estem a New York, New York...!!! (vinga va, canteu la cançó del Frank Sinatra, però aquest cop que la canti tothom i no només Folgueroles, eh!)



Harlem, el barri on estem allotjats, just a la sortida del nostre hostal. És el barri on habita la comunitat afroamericana i el cor de la cultura negra. Les misses gospel dels diumenges són tot un espectacle (llàstima que està prohibit fer fotos)



Llums de colors, anuncis, consumisme, soroll, bogeria, presses, multituds, limousins, capitalisme, desperdici innecessari d'energia. Benvinguts a Times Square, el centre de New York.



El pont de Brooklyn, el primer pont penjant d'acer del món, font d'inspiració per a pintors, poetes i escriptors.



I per acabar, ens despedim amb la decoració nadalenca d'un centre comercial, que creiem que descriu molt bé l'esperit nadalenc d'aquesta ciutat i de tantes altres: llums i compres.




Dedicat a la Yolanda: són les 11:55 del matí, fa un dia clar i estem a 5ºC SOTA ZERO a la ciutat de Nova York.

dimarts, 9 de desembre de 2008

Sud est de Brasil

Paraty:

A només 6 hores en bus des de Sao Paulo, Paraty té tots els ingredients per ser un paradís tropical. El poble és ben tranquil, amb un acollidor centre històric colonial de carrers empedrats. Les platges són de sorra fina, aigua tèbia i les muntanyes cobertes de selva toquen el mar.

Sabem que aquestes fotos causaran enveja; platja i sol al mes de desembre, mentre a Catalunya us peleu de fred! No pretenem pas que ens odieu, només que si disposeu d'uns dies de vacances aquest nadal tingueu en compte l'opció de venir cap a "Brasil, la la la la la la ra la" (vinga, va, canteu la cançó!)



No entenc com l'Ignasi no s'ha negat a que poséssim aquesta foto! Això blau que li surt és una mena de flotador que té forma de xurro.



Mentre l'Igna es suca a l'aigua, jo estic com una reina prenent una caipirinha. Això és vida!



Centre històric de Paraty.

Rio de Janeiro:

Deixem el paradís terrenal per endinsar-nos a la gran ciutat, Rio, amb més de 6 mil.lions d'habitants. Contràriament al que havíem llegit i ens havien dit, no creiem que sigui una ciutat gens perillosa, i li trobem un gran encant. Aquí les abruptes muntanyes també arriben fins al mar i la ciutat ha anat creiexent entremig d'elles, donant una combinació explosiva d'asfalt i selva, amb el gran atractiu de platges llarguíssimes com la de Copacabana o Ipanema on els cariocas (gentilici de Rio) llueixen els seus cossos prenent el sol, fent esport o bebent qualsevol cosa en algun dels xiringuitos de platja, a ritme de samba. Estem totalment d'acord que Rio és la "cidade maravilhosa", com diuen aquí.

Pão d'Açúcar. Turó monolític de 396 metres d'alçada que ofereix unes fantàstiques vistes de la ciutat. S'hi puja amb telefèric, el primer que es va instal.lar a Brasil.



La platja del fons és Copacabana.


Els rodamons despentinats pel vent. Certament tenim problemes amb els nostres cabells...


Un altre tema important de Rio són les faveles. N'hi ha varies entremig de la ciutat, algunes limiten amb barris rics. Els seus pobladors no tenen suficient poder adquisitiu per pagar-se un pis, per tant ocupen il.legalment el sòl i edifiquen els seus habitatges al marge de la llei i sense cap mena de planificació. Hem anat amb un guia a la favela més gran de Rio, la Rocinha, amb més de 60.000 habitants, i ens ha sorprès lo ben organitzada que està, tot i la pobresa. Les cases són d'obra, la majoria dels carrers estan esfaltats, tenen electricitat i algunes cases fins i tot aigua corrent. Les que no en tenen poden anar a buscar-la a uns punts determinats i la companyia d'aigues cedeix l'aigua gratuitament en un horari concret. Dins la favela hi pugen autobusos i hi ha comerços, bars, cibers, guarderies i alguna escola, tot i que l'educació aquí dins és molt precària. Curiosament dins de la favela també hi ha estatus socials i es diferencia la zona "alta" (carrerons més amples, cases més grans i amb més llum, instal.lades en un terreny més ferm) de la "baixa".




Els contrastos a Rio són brutals. Rics i pobres viuen al costat els uns dels altres però en móns totalment diferents. Són diferents les cases, l'espai, els colors, les oportunitats... fins i tot l'aire que es respira. Platja de Copacabana, zona rica de Rio.




Final del dia a la platja d'Ipanema.

dimecres, 3 de desembre de 2008

Avui fa un any

Sembla que va ser ahir quan ens acomiadàvem de vosaltres, però ja fa un any que vam fer les motxil.les i vam marxar de casa, sense saber exactament a on aniriem ni què fariem. El destí, la vida o la providència ha volgut que ara estem en una fantàstica platja de Brasil de sorra blanca, envoltada d'abruptes muntanyes que arriben fins a l'aigua. I sota l'ombra d'un arbre exòtic, sentint una dolça música brasilera de fons i xarrupant una caipirinha us escrivim aquestes ratlles.

Ha estat un any intens, amb moltes coses viscudes, experimentades i apreses, i tantes altres encara per viure, experimentar i aprendre. Sigui com sigui aquest any ha estat summament profitós i duem posada una motxil.la d'experiències, amics, records, anècdotes, aventures i peripècies que no ens la pot robar ningú!

Som afortunats per haver pogut fer realitat el nostre somni: viure viatjant sense cap mena de rutina ni de planificació, sense cap lloc on arribar ni cap fita a assolir, limitant-nos a assaborir cada minut. Però encara som més afortunats per tenir tants familiars, amics i companys que ens seguiu en aquest viatge comentant les nostres cròniques i ens acompanyeu virtualment en el nostre peculiar dia a dia.


Només dir-vos que per moltes coses que ens estiguin passant, sempre hi ha algun moment en el que pensem en vosaltres, us recordem, us enyorem i us estimem.



Som conscients que en aquesta foto l'Ignasi no aixecarà tantes passions com en la de la catarata, però un no pot sortir sempre perfecte! I què dir dels cabells que portem ambdós, salvatges, desmelenats, descontrolats, bruts... No se com s'ho fan els que sempre estan divins, fins i tot a la platja.

Per cert, que sapigueu que més tard o més d'hora tornarem. No sabem exactament quan, però tornarem. No és una amenaça. Tan aviat com tinguem bitllet de tornada ho publicarem al blog. I quan haguem tornat amb tantes fotos, historietes, etc, voldreu que tornem a marxar ben lluny!!!