Bon viatge, Vicenç!

El 19 de juny del 2009 vas fer la maleta i vas marxar d'aquest món per anar a un altre, però segueixes viu! Segons les teves paraules, tots estem vius, els morts no existeixen, el que passa és que uns estem aquí i els altres estan allà.

Ara tu estàs allà i ben segur que ja estàs treballant en algun projecte nou. El que passa és que els d'aquí som egoïstes i voldríem que no te n'haguessis anat mai. Però això no pot ser, cadascú ha de fer el seu camí i tu tenies molt clar quin era el teu.

Recordo el primer dia que et vaig veure. Era de nit, l'Ignasi i jo acabàvem d'arribar a la Fundació, a Anantapur, i no sabíem massa bé cap a on havíem d'anar. Des del teu despatx ens vas veure i amb un somriure ens vas fer un gest amb el braç, indicant-nos que entréssim. Al principi jo estava nerviosa, no sabia què dir-te, però no hi va haver cap problema, tu ens vas bombardejar a preguntes: qui érem, d'on veníem, si teníem nens apadrinats, què havíem sopat...

Els dies següents que vam estar a la Fundació vam tenir la sort de conversar altres vegades amb tu i, entre bromes i rialles, ens vas fer adonar de coses importants. No només va ser el que ens vas dir sinó també el que no ens vas dir. Desprenies una aura tan especial que pel sol fet d'estar al teu costat ja ens impregnàvem de la teva saviesa, energia i pau.

Gràcies per haver ajudat a tantes persones que viuen en l'extrema pobresa a l'Índia i a tantes altres que vivim en l'extrema supèrbia al primer món.

Vicenç Ferrer

Avui he acabat de llegir el llibre de Vicente Ferrer "La trobada amb la realitat". Era un llibre dels que feia temps que tenia ganes de llegir, però per una cosa o per una altra l'havia anat deixant de banda. Finalment he trobat l'espai necessari per llegir-lo, potser empesa per la nostàlgia, les emocions i els sentiments que em provoca l'Índia.

És un llibre clar, directe, fàcil de llegir i aparentment senzill, que parla dels 4 pilars de l'univers: l'home, la humanitat, el món tal com és i Déu. Viçenc Ferrer mira en el fons del seu cor i expresa les seves idees i experiències d'una manera clara, precisa i transparent. Aquest llibre ajuda a entendre que ha portat a un home a viure més de 50 anys a l'Índia, entregat totalment a ajudar als altres, d'una manera veritablement altruista, solidària, efectiva i beneficiosa tant a nivell material com espiritual.

En el viatge que vam fer a l'Índia, vam estar uns dies a la Fundación Vicente Ferrer (http://www.fundacionvicenteferrer.org), a Anatapur i vam tenir la sort de conèixer a Vicenç Ferrer. Vam constatar a la pròpia pell que és una persona summament intel·ligent, pràctica, especial, humil, ... sobretot humil. Tot sovint recordo amb gran claredat, tot i que ja fa més d'un any, les converses aparentment trivials que vam tenir i que tant em fan pensar. Tota la seva vida ha actuat de la mateixa manera, amb la actitud com si no estés fent res important, però produint grans canvis.

Anantapur

Estem a la Fundacion Vicente Ferrer, que aqui a l'India es coneix com a Rural Development Trust. Es increible tot el que aquest home ha fet en una de les regions mes pobres de l'India: Andra Pradesh. El campus central esta a la ciutat de Anantapur. Aqui es on viu tota la familia Ferrer, els cooperants espanyols i nosaltres. Alguns dels serveis que ha creat Vicente Ferrer son:

• 3 hospitals
• 1 centre especialitzat en VIH
• 1 centre de planificacio familiar
• escoles per a discapacitats: mentals, sord-muts, cecs.
• tallers per a noies amb discapacitats fisiques
• cases modulars per als que viuen en xaboles
• i molts altres projectes que encara no hem vist, pero aviat ens ensenyaran.

Aqui tothom l'estima molt i de rebot tambe ens estimen a nosaltres, perque col.laborem amb ell. Tractar amb l'India rural es reconfortant. Tothom et mira molt atentament i nomes que els somriguis o els hi diguis alguna cosa es posen molt contents. Son increiblement humils i agraits. Tambe els hi fa molta il.lusio que vulguis tocar-los. La gran majoria son de la casta dels intocables (dalits), per tant el fet que algu d'una casta superior o un estranger els toqui significa molt per ells, se senten mes persones i a sobre creuen que els hi donarem sort. O sigui que ja us podeu imaginar quin tip ens estem fent aquests dies de fer petons, abracades i apretar mans!!!

La veritat es que aqui la feina grossa la fan els propis hindus. Per aixo ha tingut tant exit aquesta Fundacio. Practicament tot ho gestionen hindus que viuen als mateixos pobles on es fan els projectes, aixi els camperols i els tribals confien en ells i l'ajut els hi arriba de debo. Una altra rao per la que es molt important que hi treballi gent india es perque a mes de generar llocs de treball, ells saben de primera ma quines son les necessitats tant economiques i sanitaries com culturals i socials, tan importants aqui a l'India.

Tenim molt bona relacio amb els cooperants, a mes de col.laborar amb ells compartim alguna tarda de compres i alguna llarga sobretaula. Fem els apats junts, com una gran familia. Val a dir que la Fundacio es un paradis enmig del caos. Les construccions son senzilles pero intel.ligents, hi ha molts arbres, tot esta sorprenentment net, el menjar no es picant, alguns hindus parlen castella (fins i tot n'hi ha un que parla catala!) hi ha pau i relax... un paradis, vaja!

Tot i que jo ja fa temps que soc fan de la Fundacio, des de que he vist sobre el terreny com esta muntada, com es treballa i he conegut personalment a Vicente Ferrer, encara ho soc amb mes conviccio.