Després d’innumerables hores de vol, escales i
esperes als incòmodes seients dels aeroports, arribem a Kuching, Borneo. Vam
sortir de Barcelona un dimecres i no hem arribat al nostre destí fins
divendres. Cansats i desorientats pel jet lag, però hem arribat.
Aquest any viatgem pel nord de Borneo, que
pertany a Malàisia, i comencem la nostra aventura a Kuching, la capital de
Sarawak, l’estat més gran del país. Kuching (que significa gat, en malai) no
sembla una capital. És una ciutat tranquil·la, amb un centre de carrerons
estrets on abunden els temples xinesos i l’arquitectura d’estil colonial. El
riu que la travessa, contribueix a donar-li un aire romàntic i la sensació de
que aquí tot va a poc a poc, com les aigües que baixen pel riu.
Temple xinès
Restaurant local
Comprant al mercat
Detall d'un carrer
4 comentaris:
Pobra gent,sense aire condicionat!.
La teulada del temple és una meravella.
I el restaurant molt net, oi?.
--
Va, més!.
Els temples xinesos són molt ornamentats i acolorits.
Als restaurants locals d'aquest tipus cuinen plats senzills però bons i molt econòmics. Pots dinar per 1,50 €.
Al proper post, seguirem explicant més coses!
Aquests temples tan acolorits els trobo molt divertits. La senyora blaveta, que maca!
Sí que es veu net el restaurant, sí!
En general Borneo és un país molt net, tret d'alguna ciutat.
Publica un comentari a l'entrada