diumenge, 6 d’abril de 2008

Nova Zelanda, Auckland

Despres de passar uns quants dies sense tocar ni quarts ni hores, dormint quan no toca i amb malestar general, hem superat el jet-lag i hem comencat a gaudir de Nova Zelanda. Els primers pobladors d'aquest pais van ser els maoris, que van arrivar per alla el 1000-1200 AD navegant en canoes des de la Polinesia. Nosaltres hem navegat pel Pacific en un vaixell d'ultima tecnologia i amb totes les modernitats a la busqueda de dofins, balenes i orques que finalment no vam trobar, i es fa impossible d'imaginar que es pugui navegar per aquest ocea tan furios amb una simple canoa construida un tronc d'arbre partit longitudinalment i buidat pel mig. Al 1642 va arribar a aquest paradis el primer europeu, Abel Tasman, i als maoris se'ls hi va acabar la tranquil.litat. A partir d'aqui van anar venint cada cop mes europeus (sobretot francesos i anglesos), missioners, cacadors de balenes, mariners... i van comencar les guerres: maoris contra europeus, maoris contra maoris, maoris i europeus contra maoris... fins que al 1840 maoris i anglesos van signar el tractat de Waitangi i Nova Zelanda va passar a ser una mena de colonia anglesa. Dic "una mena" perque segons qui t'explica l'historia et dira que aixo no era una colonia, que en realitat aqui hi havia mes qualitat de vida que a Anglaterra i segons qui t'ho explica et dira que van arrassar amb la cultura i les tradicions maoris. Que cadascu cregui el que vulgui.

El que no es pot negar es que Nova Zelanda va ser el primer pais del mon en el que les dones van tenir dret a vot, al 1893, i actualment tenen un govern pacifista, politiques anti-nuclears i s'oposen a enviar tropes a Iraq i Afganistan. Dit aixo, a nosaltres ens sembla un pais meravellos per viure (pero tranquils, no ens hi quedarem pas!) amb gent amable, ciutats netissimes i l'espectacularitat de la mare natura per tot arreu.

Pels que ens seguiu amb el mapa: vam arribar a Auckland, ara estem a Paihia (a Bay of Islands) i el proper desti sera Rotorua. Apa siau!

Vista general d'Auckland


Posta de sol a Auckland



Una de les centenars d'illes de Bay of Island



The Hole in the Rock




10 comentaris:

núria ha dit...

Hola nanus! No m’ho puc creure, sóc la primera en aquesta entrada en fer un comentari, tot un honor!!! Tot i així, no me’n puc estar de dir que l’Ignasi cada dia em recorda més en David el Gnomo! (encara que sense el barret vermell!)... I la Mireia a la Marilyn (menudas medidas!!!). Molts petons i cuideu-vos molt macus!

pi ha dit...

oeoeoe sóc la segona!
Mireia m'encanta el teu impermeable i estic d'acord amb la Núria l'Igna és com en David el Gnomo!
Cóm pot ser que ja estigueu a Nova Zelanda? D'aquí tres dies torneu a la dura realitat.
Ptns i aneu omplint el container de regals.

Glow ha dit...

I en tercer lloc: JO! A mi també em sembla mentida que ja estigueu a Nova Zelanda, sembla que va ser ahir quan us estàvem dient adéu!!

Dono el meu suport absolut a la Pi amb això dels regals, jejejeje... sense pressions!

Petó a tots dos!

Anònim ha dit...

Feia dies que no em conectava, ja que he estat liada amb la meva mare (els iaos, ja s'ha sap), però avui per fí he pogut fer-ho. Quines fotes més maques i quina facilitat per escriure té la meva nena (com t'assembles a la teva germaneta), realment sembla que tots estem vivim amb intensitat aquest viatge. Jo com que veig impossible poder anar-hi algun dia, disfruto només de veure que vosaltres esteu tant bé i així és com si tots esteesim molt a prop vostre. Un petó molt fort. Luisi.

Anònim ha dit...

10 abril 2008
Dia 128
Hello my friends!!!
Primer de tot volem felicitar " a la reportera mas richarachera" del blog dels rodamons, per l'esplèndia documentació que ens ha aportat de Nova Zelanda, es pot dir que aquest blog és tot cultura, i això ens agrada!
I en segon lloc, nosaltres també estem d'acord amb la Núria, molt bona!! Igna = David el Gnomo jejeje.
Esperem que a part del jet lag, us pogueu recuperar quan arribeu a Rotorua, el vostre pròxim destí, ja que és popular per la gran activitat de geisers, i us podreu relaxar en algun dels seus balnearis, hi ha d'haver temps per tot!!
Un petonàs i una abraçada
Àngel i Montse

Anònim ha dit...

Eooooo parelleta, quina manera d'anar d'un lloc a l'altre; Ignasi, aquesta barba ja fa goig,eh? és una mostra del pas del temps. Ja porteu 4 mesos i encara tardarem a veure-us. Mireia t'anyorem molt, trobem a faltar el teu toc carismàtic. No saps la última? doncs ara la Iolanda fa de tresorera , ara cada cop que ens passem en capricis a l'hora d'esmorzar, ens penalitza amb 0,50 euros. Ja veus, per poder fer un dinar de germanor i llavors passar-nos del tot amb un GRAN ÀPAT .
L'alimentació com va ? feu dieta vegetariana o us adapteu ?
Sobretot cuideu-vos.
Molts petonarros parelleta.
Teresa

pilar ha dit...

Eiii parella! hola!
Per fí heu arribat a la civilització, bé a una de més semblant a la nostra.
Us anirà bé estar un temps allunyats de tanta misèria, doncs tots fem broma i tot sembla molt divertit, però estic segura que conviure amb tanta pobresa i poder-hi fer molt poc, o no tot el que un voldria, ha de ser molt durillo i es deuen passar moments de gran tristesa.
Així és que disfruteu de N.Zeland d'una manera més relaxada, menys estressant i ben orgullosos de tota la gent que heu conegut i de ben segur que per molt temps us recordaran.
Molts petonets i com sempre cuideu-vos molt.

Marta ha dit...

Holaaaaa!!!!Per primer cop a la meva vida he descobert el vostre blog i estic fent el meu primer comentari no només al vostre sinó a tot el ciberespai.

No em puc estar de dir kollons Ignasi quina pelambrera....

Anònim ha dit...

Curiositats;

Cada vaca de nova zelanda, emet, (ja sabeu per on) 90 Kg de metà a l’ any, la mateixa quantitat que genera un seat ibiza TDI per anar i tornar de sant Celoni a Cadis.
La vaca catalana, n’emet força menys, sembla que les riques pastures de can maorí son més flatulentes.
El problema comença quan fem números; si no m’han enganyat, esteu envoltats de 10 milions de vaques i 41 milions de ovelles (que també es qüesquen, però no tant).
Consideracions:
Heu notat l’efecte del consum de vegetals d’aquest curiós país?
Fora bo que pel bé del planeta us mengéssiu la màxima quantitat de caps de bestiar, (ho sento natza, fes un parèntesi).
NO US ACOSTEU ALS APARENTMENT PACÍFICS I BUCÒLICS RAMATS DE BÈSTIAR, ÉS MOLT PERILLÒS

ÒSCULS I ABRAÇADES
Jaume

folgueroles ha dit...

el cigne de la foto esá massa enfeinat, mirantse la seva sombra
reflexada a l´aigua, com per opinar
sobre altres coses.
lo bonic del riu Wangarui es la tranquilitat que respira; els arbres, l´aigua, les vaques que pasturen, fins i tot els cotxes aparcats no hi desentonen pas,
Veig que farts de que ens fiquessim amb l´Igna, no hi poses
cap foto d´ell i ja está resolt.
Per cert, he tingut de mirar qui era el tant famós David el Gnomo. M´he empassat videos i tot per sabber que al final es converteix en un arbre. Qui ho havia de dir ..
Des de la plana, que també es bonica, una forta abraçada