dijous, 27 de març de 2008

Halong Bay

Tothom ens deia que Halong Bay es un dels llocs mes increibles i meravellosos del mon, que no ens ho podiem perdre. Doncs be, despres d'un parell de trens i un vaixell ens vam plantar a l'illa de Cat Ba, a Halong Bay. Allà vam contractar un tour amb barco perque ens passejes durant tot un dia per la bahia i aixi poder admirar la inmensitat de la naturalesa.

El dia del tour feia un cel forca gris, i al cap de mitja hora d'agafar el barco feia una tormenta amb llamps i trons que deu ni do. El vaixell era molt petit, nomes hi anavem l'Ignasi i jo i els dos vietnamites que portaven el vaixell, que evidentment no parlaven ni una paraula d'angles. L'aigua es colava per tot arreu i aquella closca de nou no aguantava el vendaval. Al cap d'una estona la pluja va afluixar, ens van dur a una illa amb platjeta i ens van fer saltar per la borda. No tenien ni una trista escaleta o rampa per baixar del barco dignament, vam haver de saltar a l'aigua com vam poder, amb les sandalies a la ma i l'impermeable posat. Estavem els dos sols a la platjeta d'una illa, sense saber massa be perque ens havien fet baixar aqui, plovent a bots i barrals, i el vaixell va marxar mar endins. Els dos capitans ens feien gestos amb les mans, pero no enteniem si ens feien adeu o si ens deien que tornarien despres. I no parava de ploure. Quan ja comencavem a posar-nos nerviosos, va arribar un altre vaixell amb quatre turistes i un guia que parlava angles (al.leluia!). Ell ens va explicar que estavem a Monkey Island, que la gent ve aqui a banyar-se (obviament aquell dia aixo era impossible) i que hi ha un mirador des d'on es veu tota la bahia, pero s'han d'escalar unes roques i amb aquell temps era impossible. Nosaltres ens vam fer els valents i vam intentar arribar al mirador amb les nostres sandalietes (il.lusos!) i efectivament, va ser impossible. Ah, i lo mes important, que el vaixell tornaria a buscar-nos al cap de mitja horeta. Gracies a deu!

Total, que la nostra visita a Halong Bay ha estat forca desastrosa, pero hem de reconeixer que es un lloc realment precios i especial. Us deixem unes quantes imatges d'algun moment en el que va parar la pluja.





Botiga flotant. La senyora carrega la seva barqueta de verdura, carn, begudes... i es passeja amunt i avall entre els vaixells i les cases flotants. Es una mena de supermercat aquatic a domicili.

Casa flotant. N'hi ha per tota la bahia i curiosament gairebe totes tenen un gos.



Els protagonistes. Aqui no podem dir allo de "al mal tiempo, buena cara" perque fem bastant mala cara els dos, pero be, es una de les poques fotos que sortim els dos junts.


Unes hores despres d'arrivar a port la pluja va cessar, i tot va tornar a la normalitat...

15 comentaris:

Mariona ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
pilar ha dit...

Eeei, parella!
Quina aventura! quina mala sort que tinguéssiu tan mal dia!, però tot i això he rigut molt al llegir-ho. Així m'agrada, les adversitats s'han d'agafar amb humor i ironia.
El lloc preciós, trobo que fa una sensació entre irreal i fantasmagòric, molt bonic i diferent als paisatges que nosaltres estem acostumats.
Molts petonets i a por otra!

Glow ha dit...

Hola Rodamons,

M'alegro que l'aventura hagi acabat bé! Jo també vaig riure molt (ho sento) imaginant-vos allà remullats, semi-perduts i sense entendre els vietnamites... Això sí, perquè sabia que tot acabava bé i no us passava res, eh? Suposo que això són els "gajes del oficio" de viatjar, tot i que s'ha de dir que ho heu superat amb molta dignitat i que esteu molt bé a les fotos, guapos!!!

El paisatge, impressionant, no hi ha paraules... però com a bona pixa-pins, no puc deixar de dir allò de "Què maco!!!"

Petó des de la grisa Barcelona

Glow
PD: el Sushi i la Diana continuen el seu idil·li, no patiu per ell!! ;-P

Anònim ha dit...

Hola amics!!! Estem a casa de l'Inma (la Moni, la Silvia i evidentment l'Inma) i us trobem molt a faltar. Estan succeint coses molt surrealistes...de fet, estem pensant en fer un diari, per no oblidar res per quan torneu!! je, je...

Us veiem molt bé, l'Igna amb molta barba! uoh!

Mooooolts petonets, mua, mua i mua!

Mònica, Inma i Sil.

Yolanda ha dit...

Hola Rodamons i bloggers!!

Definitivament cal dir que la Mireia sap fer fotos..o les fa l'Ignasi??

Definitivament cal dir, també, que el que s'està deixant llarg l'Ignasi és la barba, ho sento però els cabells no... a no ser que puguem tenir un foto d'esquenes per veure-li la "llarga" melena..

I definitivament, el problema de la vivenda aquí, podria acabar-se si es posessin de moda aquestes cases flotants... potser s'acabaria l'especulació... o no...

Molts petons guapus!!

Són les 13:10h, amb 18,9º a S.A.B.

Yolanda ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pi ha dit...

Vull agrair a la Yolanda que ens faciliti el mapa, així m'he adonat en quin lloc perdut del món us esteu.
Em fa gràcia pensar la cara que us deuria quedar quan el vaixell se n'anava i vosaltres tirats en un dia fantàstic en una illa desconeguda, i sense saber si tornaria o no. Pro aixó sí, amb "xuvasca" no fos cas que us molleu dins l'aigua...

Un petó.

Mireia, la rodamon ha dit...

Si, si, ara moltes "risitas" amb l'odisea del barquet, pero ja m'agradaria veure-us a tots vosaltres en situacio, amb sandalies i impermeable... :-)

Monica, Inma i Sil: vosaltres creieu que em podeu deixar anar al blog que estan passant coses surrealistes i no explicar-me res mes??? Es que no us puc deixar soles, a la que he marxat us heu desmadrat! Ja m'esteu enviat un mail privat explicant-ho tot, tot i tot!

Yolanda: el mapa esta genial, com es nota que lo teu es la informatica! Corregeix una cosa: el que al teu mapa surt com a Sapa no es on nosaltres vam estar. El Sapa que nosaltres coneixem esta a prop de Lao Cai (que si surt al mapa), al nort-oest de Hanoi. Ah, he de dir que l'Igna tambe fa fotos xules, pero la fotografa oficial soc jo i les fotos del blog son meves.

Pi: no et vull presionar pero ja estas tardant amb les fotos de Sitges...

El nostre visat d'entrada a Vietnam s'acaba dema passat. Hem estat a una ONG (www.15mayschool.org) pero en aquests moments no tenen cap projecte interessant en marxa, per tant creiem que no tenim cap motiu per allargar mes la nostra estada en aquest pais. Aixi doncs dema agafem un avio cap a........... NOVA ZELANDA! Yolanda, ja pots prepar un mapa nou!!! Arribarem a Auckland el dia 1.
Fins la propera, bloggers!

Yolanda ha dit...

Hola de nou...

El mapa corregit:

http://img.godlike.cl/images/mapavilfa.jpg
(Recordeu copiar i enganxar a la barra d'adreces del navegador)

Petonets!!

fOlgUErOlEs ha dit...

hola jovent, exploradors, comentaristes i fotògrafs admirats
per tots els del blog.
Vaig amb retard pero voldría comentar les últimes fotos : la
venadora ambulant té un amanaçador sprai a la mà dreta : contra els mosquits? contra els mals esperits?
La mireia porta unes arracades desaparellades monumentals , i sobre el cap (suposo els cabells ventejats) sembla que hi porti una "peineta". --
L´aventura de la barca, ja veus tú
si caieu a l´aigua no hi han ni taurons per donar emoció.
Gràcies a vosaltres he estudiat lo dels Hmong. També son una nació amb idioma propi i sense estat (no se que em recorda). Nomes a Xina son més de 8.ooo.ooo.
El doctor Jordi está content que ja conegueu Halon Bay (un lloc maravellós, deia, i coincideix amb vosaltres), tenia por que passessiu de llarg. I ara Nova Zelanda, una maravella de la naturalesa també.
Una curiositat : Si la Mireia fa les fotos i els comentaris,i el personal fa els dinars, qué cony fa l´Igna, a més de deixar-se creixer la barba ? .
adéu.siau i continuen aixís. Gràcies.

Josep ha dit...

Hi, nois i noies,
Ja heu superat, encara que amb risc de la pròpia vida, l'etapa del Vietnam. Un pas més en aquest llarg viatge. Espero que en la nova etapa, New Zealand, us vagi tot igual de bé i amb no tanta pluja, si pot ser. Deixeu-la per nosaltres que bona falta ens fa, que aquí estem més eixuts que un bacallà sec.
Agraeixo, amb retard, la felicitació dels de Folgueroles i els la retorno, amb retard també, per la part que els toca.
Però..., però..., sempre hi ha un però, ai las! DEIXEU-ME ESTAR L'IGNASI TRANQUIL, que ell té una missió secreta a dur a terme i que sempre em tindrà a mi per defensar-lo. I tu, Ignasi, tranquil, que els de Folgueroles són bona gent i un bon xic irònics, per sort.
Bye

Anònim ha dit...

Vaja, quina aventura i no esteu gens lletjos, si de cas una mica despentinats, és la pega d'anar peluts.
Es veritat aixó de que els orientals somriuen sovint?, us ho pregunto pels dos viennamites (els capitans del segon vaixell) que potser si, reien pensant: ara, fins que no els passin a buscar, es remullaran com a pollastres.
De tota manera en les fotos ja es veu que és un lloc diferent i maco.
Demà ja marxeu cap a Nova Zelanda... Ioli a buscar el mapa. I vosaltres en quan arribeu heu de fer fotos als Koales de veritat -no al del opa... voi hacé un corral- i als arbres o les plantes d'on surten els kiwis.. ala, ja teniu feina.
Un petó molt fort - Alícia

Anònim ha dit...

Heiiiiiiii, quin patir ! sort que no hi havien piranyes, no ?? és que com a casa no hi ha res, eh ? us va passat pel cap en alguna ocasió en algun moment crític dir : i què fem aquí? Afortunadament tot ha tingut un final feliç i queda com una aventura més del viatge. Realment les fotografies son especials, un paissatge diferent entre tètric i sublim .. trobo que fa respecte, no ? Bé parellete, ara són les 10,45 i baixo a esmorzar a comentar la jugada. Molts petons i bon viatge cap a N.Zelanda.
La tieta Teresa

Anònim ha dit...

uufff! hola parella
quina pila de fotos, comentaris, quina pasada. Espectacular!
Quins paissatges i la gent es veu una canya, m'encanta.
Doncs vinga cap a Nova Zelanda
Ara surto d'un examen i en breus torno a classe.
Loli

Mariona ha dit...

4 d'abril de 2008
Bona nit!!
Esperant el reportatge del nou destí us felicitem!!!
Els Jabbours