dilluns, 28 d’abril de 2008

Natura salvatge -illa del sud-

Si creieu que l'illa del nord es espectacular prepareu-vos, que la del sud encara ho es mes.
Nomes creuar l'estret de Cook amb el ferry ens vam trobar amb un fabulos arc de Sant Marti.



Un cop a l'illa del sud ha comencat l'espectacle i no hem parat d'al.lucinar! A Kaikoura vam agafar un vaixell hi vam veure catxalots.



I despres, van apareixer els dofins, nadant al costat del vaixell i fent cabrioles, semblava que estessin fent un espectacle especial per nosaltres, perque veiessim tot el que saben fer!



A Oamaru hem anat a l'encontre del pingui yellow-elled, natiu de Nova Zelanda i una de les especies mes extranyes de pinguins petits. Despres de molttes hores d'espera en una platja, morts de fred i camuflats entre matolls, vam tenir la nostra recompensa, i la foto n'es la prova!


Tambe ens trobem foques per tot arreu. Em refereixo als animals, eh! Tota la costa esta plena d'aquests mamifers semi-marins que despres de passar-se el dia cacant peixos en aquestes aigues tant riques del Pacific es retiren a la platja a descansar.









I per acabar els pitjors animals de tots... Els mes salvatges i temibles, els que ningu s'atreveix a acostar-s'hi degut a la seva perillositat... Una especie extranya i desconeguda que els cientifics d'arreu del mon es disputen per estudiar... Els Rodamons!



Aquests animals no estan gaire ben adaptats al clima. O es pelen de fred o el fort sol de l'hemisferi sud els hi socarrima les carasses. Per posar-hi remei s'han hagut de proveir amb roba d'abric, de moment ja tenen anorak, polar, gorro i leotardos! Aixi suporten el clima una mica mes be. Tampoc acaben de dominar les costums del nou habitat: conduir per l'esquerra. De moment ja els hi han posat una multa i algun cop se'ls ha vist anant en direccio contraria! A part d'aixo son una especie que s'intenta adaptar als canvis, valenta, aventurera, arriscada, curiosa i sobretot felic.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola guapos,

Fa dies que vaig mirant el blog però sense escriure, acabo d'entrar i ves per on, no hi ha cap comentari de l'illa del Sud, i m'he dit: a escriure. Nens esteu veient en mesos tot un seguit de paissatges meravellosos, penso que s'ho val encara que passeu una mica de fred. I els animalets, i animalassos que bonicos, els últims, els rodamons peluts, estan pletòrics i més guapos que mai, si continueu així quan torneu serà una passada. Nosaltres a Mundet com a notícies tenim que la Lluïsa té el dit del peu negre, no per falta d'aigua sinó perquè li va caure una porta a l'ungla del dit gros, va haver d'agafar uns dies de baixa i tot. Jo també he estat uns dies de baixa per febre, ara estem totes dues bé. La Tere i la Ioli fortes com a roures, i les quatre continuem fent diete ja que la Ioli ens controla força bé. Un petó molt fort per tots dos.
Alícia

Anònim ha dit...

Hola parella, gràcies al vostre blog, feu despertar curiositats. He buscat i aquí teniu la resposta del per què aquest cetàci / catxalot

" El nom de balena d'esperma li ve del líquid blanc que amaga en una cavitat del front, molt apreciat per fer espelmes. Sembla que la balena l'utilitza com a gorra de cop i per la ressonància del seu cant. Els vaixells localitzen les balenes amb hidròfons que capten aquestes ones sonores. "
Ja farem més comentaris, ara em posaré a treballar una estoneta.
Que tingueu molt bona estada, parelleta feliç.
Teresa

Yolanda ha dit...

hoLA!!

El més repetit pels comentaristes: "quina passada de fotos!!", però és que, qué hem de dir??

Fins ara cap a vosaltres dos sentia admiració, fascinació, fervor, passió, estima, enorme respecte, i un llarg etcètera, però ara ja, directament el que us tinc és enveja. De moment crec que és enveja de la que li diuen "sana", però no sé com acabarà.. i és que el tema de la natura a mi em porta de cap, i clar, veure aquestes fotos de natura salvatge en plan National Geographic...m'han deixat bocabadada...

Petons..

Avui no poso ni la temperatura ni res... total serà una temperatura tant normal...

Mariona ha dit...

Hola parella!!
Fa cinc mesos que esteu viatjant,felicitats. No tinc adjectius per qualificar les meravelloses i excepcionals fotos.
Vosaltres , com sempre pletòrics, Mireia, estàs molt morena i a tu Ignasi la frondosa barba i les ulleres et camuflen la morenor.Aquí aprofitem el pont per descansar i desconnectar.
Avui hem anat al Mas, no ens hem fet cap "foto de família" docs en Pere i la Sandra no han vingut.
Molts petons i fins a lapropera.
Mariona.