Paraty:
A només 6 hores en bus des de Sao Paulo, Paraty té tots els ingredients per ser un paradís tropical. El poble és ben tranquil, amb un acollidor centre històric colonial de carrers empedrats. Les platges són de sorra fina, aigua tèbia i les muntanyes cobertes de selva toquen el mar.
Sabem que aquestes fotos causaran enveja; platja i sol al mes de desembre, mentre a Catalunya us peleu de fred! No pretenem pas que ens odieu, només que si disposeu d'uns dies de vacances aquest nadal tingueu en compte l'opció de venir cap a "Brasil, la la la la la la ra la" (vinga, va, canteu la cançó!)
No entenc com l'Ignasi no s'ha negat a que poséssim aquesta foto! Això blau que li surt és una mena de flotador que té forma de xurro.
Mentre l'Igna es suca a l'aigua, jo estic com una reina prenent una caipirinha. Això és vida!
Centre històric de Paraty.
Rio de Janeiro:
Deixem el paradís terrenal per endinsar-nos a la gran ciutat, Rio, amb més de 6 mil.lions d'habitants. Contràriament al que havíem llegit i ens havien dit, no creiem que sigui una ciutat gens perillosa, i li trobem un gran encant. Aquí les abruptes muntanyes també arriben fins al mar i la ciutat ha anat creiexent entremig d'elles, donant una combinació explosiva d'asfalt i selva, amb el gran atractiu de platges llarguíssimes com la de Copacabana o Ipanema on els cariocas (gentilici de Rio) llueixen els seus cossos prenent el sol, fent esport o bebent qualsevol cosa en algun dels xiringuitos de platja, a ritme de samba. Estem totalment d'acord que Rio és la "cidade maravilhosa", com diuen aquí.
Pão d'Açúcar. Turó monolític de 396 metres d'alçada que ofereix unes fantàstiques vistes de la ciutat. S'hi puja amb telefèric, el primer que es va instal.lar a Brasil.
La platja del fons és Copacabana.
Els rodamons despentinats pel vent. Certament tenim problemes amb els nostres cabells...
Un altre tema important de Rio són les faveles. N'hi ha varies entremig de la ciutat, algunes limiten amb barris rics. Els seus pobladors no tenen suficient poder adquisitiu per pagar-se un pis, per tant ocupen il.legalment el sòl i edifiquen els seus habitatges al marge de la llei i sense cap mena de planificació. Hem anat amb un guia a la favela més gran de Rio, la Rocinha, amb més de 60.000 habitants, i ens ha sorprès lo ben organitzada que està, tot i la pobresa. Les cases són d'obra, la majoria dels carrers estan esfaltats, tenen electricitat i algunes cases fins i tot aigua corrent. Les que no en tenen poden anar a buscar-la a uns punts determinats i la companyia d'aigues cedeix l'aigua gratuitament en un horari concret. Dins la favela hi pugen autobusos i hi ha comerços, bars, cibers, guarderies i alguna escola, tot i que l'educació aquí dins és molt precària. Curiosament dins de la favela també hi ha estatus socials i es diferencia la zona "alta" (carrerons més amples, cases més grans i amb més llum, instal.lades en un terreny més ferm) de la "baixa".
Els contrastos a Rio són brutals. Rics i pobres viuen al costat els uns dels altres però en móns totalment diferents. Són diferents les cases, l'espai, els colors, les oportunitats... fins i tot l'aire que es respira. Platja de Copacabana, zona rica de Rio.
Final del dia a la platja d'Ipanema.
