Fantàstica la ressenya que va fer l'
Abert Masó -biòleg, escriptor, fotògraf i assessor científic de National Geographic- del llibre "El viatge dels Rodamons" a la revista
Mètode. La reprodueixo a continuació:
LA VOLTA AL MÓN… EL SOMNI!
Qui no ha pensat
algun cop a deixar-ho tot i marxar a fer la volta al món? És el somni de tots,
oi?
Doncs la Mireia
Puntí ho ha pensat i ho ha fet... i en El viatge dels Rodamons ens explica la
seva aventura. Escrit en clau de diari i de manera molt distreta i
entretinguda, el llibre ens va narrant les experiències viscudes jornada a
jornada. Les descripcions són tan didàctiques que ens permetran acompanyar
virtualment la Mireia en aquesta meravellosa volta al món.
Les cròniques
estan narrades amb un estil amè, divertit i sincer que aconsegueix aprofundir
en la manera d’entendre la vida dels diversos pobles d’arreu del planeta, fet
molt remarcable d’aquesta obra. Comença amb el plantejament, la preparació i
la filosofia del viatge. Potser la
característica més transcendent és la més òbvia: el temps que hi dedica, ja que
recorre deu països en catorze mesos: gairebé mes i mig en cada país, el que
significa que a cada lloc hi arriba sense pressa, sense bitllet de tornada.
Un cop capturada
l’essència d’aquell país, és el moment d’agafar el bitllet per a la següent
etapa.
Aquestes 222
pàgines ens acosten a la idiosincràsia i als costums d’indrets tan dispars com
l’Índia, la Xina, Vietnam, Nova Zelanda, Austràlia, Xile, Perú, Argentina,
Brasil i els Estats Units. No cal dir que els contrastos entre salt i salt són
espectaculars. Del Nirvana i els assentaments tibetans passa als gratacels
d’Hong Kong. Del país de Ho Chi Min ens transporta a les superdesenvolupades antípodes.
Travessa tot el Pacífic des de la barrera de coral de l’inacabable continent
australià fins a l’angosta geografia xilena. De la «vella muntanya» Machu Picchu
ens trasllada a la Patagònia. I enlairant-se des de les faveles de Río aterrem
a l’última destinació per passar el Nadal a Nova York.
L’autora és
biòloga, a més a més de viatgera, per la qual cosa visita els diferents
ambients naturals del planeta, des de la jungla fins al desert, endinsant-se en
la diversitat de la fauna i la flora, sense oblidar les cultures que conformen
aquest planeta, tan preciós com heterogeni, anomenat Terra.
L’obra té cops
amagats: enmig de la descripció d’un paisatge, i com una bufetada a la cara del
lector, pot plantejar-nos un aspecte de la filosofia de la societat en què es
troba. D’aquesta manera ens fa qüestionar moltes coses que es donen per
descomptades a la nostra.
La guinda final és el mig centenar d’imatges que
il·lustren l’obra. I aquí rau el darrer cop amagat: l’autora també és
fotògrafa! I doncs, les fotos no solament transmeten el que sentia en el moment
de captar-les, sinó que ho fan amb qualitat tècnica i estètica. Suggereixo no
mirar-les fins al final, un cop llegit el text. Així, en veure-les us
traslladareu als indrets recorreguts i rememorareu les vivències compartides.
No voldria acabar
aquesta ressenya sense recordar la frase preferida de l’estimat amic August Colombo,
viatger impenitent, que sempre deia: «Sabràs que un viatge ha valgut la pena
quan sentis que t’ha canviat. » Penso que aquest viatge ha canviat aquesta rodamón.
ALBERT MASÓ
