Acostumo a llegir escrits relacionats amb el món dels viatges. Que si els millors llocs que has de veure a la teva vida, les 10 activitats que no et pots perdre, els diferents tipus de viatgers, què aprens quan viatges, què passa quan tornes a casa... I tal com els llegeixo, els oblido. Reconec que alguns m'esbossen un mig somriure a la cara, altres em porten records, i una minoria aconsegueixen que aturi un moment la lectura, alci la vista cap a un punt indeterminat i rememori alguna situació especial. Però no passen d'aquí.
Ben diferent és el que m'ha succeit amb l'article de l'Adi Zarsadias, No salgas con una chica que viaja. He tingut la necessitat de llegir-lo vàries vegades, en dies diferents, i cada cop m'ha fet reflexionar. Sí, reflexionar. Allò que no acostumem a fer tant sovint com caldria, però que quan ho fem ens sentim bé i ens diem a nosaltres mateixos "A partir d'ara ho faré més sovint".
Suposo que l'escrit m'ha captivat perquè m'he sentit identificada amb bona part de les descripcions -com també us deu haver passat a vosaltres-. Excepte amb el tema de que mai necessitem ajut per roscar un cargol. Però vaja, si el cargol es resisteix, sempre queda l'opció del superglue3. Les viatgeres som dones de recursos.
A veure qui és el valent que s'atreveix a sortir amb una viatgera!
Imatge de huffingtonpost.es
