divendres, 26 d’octubre de 2007

El per què d'aquest viatge:

  • Perquè fa massa temps que faig allò que toca i se suposa que he de fer, però en realitat no va amb la meva persona.
  • Perquè porto molts anys tancada en una habitació estudiant, veient com passa la vida per davant meu sense disfrutar-la ni assaborir-la.
  • Perquè ja en tinc 30 i tinc ganes de realitzar algun dels meus somnis i aquest viage és un d'ells.
  • Perquè puc fer-ho. Em sento jove, tinc salut, no tinc ningú al meu càrrec i no tinc cap lligam mental que em retingui aquí.
  • Perquè tinc molta energia que em corre per la sang i estic desperdiciant al no fer allò que realment m'il·lusiona.
  • Perquè mai he estat tan segura d'una cosa com ho estic ara. Sé que aquest viatge serà un canvi en les nostres vides, que hi haurà moments durs, però estic plenament convençuda que serà una experiència positiva i molt enriquidora a nivell personal. No només serà un viatge a nivell físic, sino també a nivell mental, espiritual, emocional.
  • Perquè la vida és curta. No sabem què ens espera ni si la nostra vida durarà 4 dies o només 2. Així doncs, per què esperar? Ara és el moment.

I que bé se sent un fent allò que realment necessita!

19 comentaris:

BORJA MOLL ha dit...

Tot just acabo d'entrar a veure si el meu amic Ignasi a posat algun comentari en el seu blog i em trobo amb els motius del pq d'aquest viatge i realment me parat a pensar del que era la vida i si realment la disfrutem com ho hauríem de fer...
Espero que en aquest viatge disfruteu molt tots dos i que us serveixi (com diu la Mireia) "d'una experiència positiva i molt enriquidora a nivell personal"

P.S:Ignasi,sento no haver anat l'ultim dia a despedir-me de tu!! Us aniré seguint via Blog quant aneu actualitzant...
BON VIATGE RODAMOONSSS!!!

Ignasi ha dit...

Borja, com va pel gimnàs? Jo ja estic amb els preparatius del viatge, amb ganes de començar aquesta aventura. Envia'm el teu e-mail a ibosacoma@hotmail.com
Fins aviat

Glow ha dit...

Si l'enveja fos una malaltia ja estaria a l'hospital!

Ja tinc ganes que torneu i ens expliqueu, seguiré les vostres aventures pel blog, escriviu sovint!!!!

Bon viatge, parella!

NúRia ha dit...

Ninu i Nina ... desitjo que gaudiu al màxim tots els segons del vostre viatge i enriquiu el vostre gran cor, si cap més, a cada pas pel món! Us podeu considerar uns afortunats doncs gent que viu molt anys és com si no n’hagués viscut cap!
Mils de petons pels meus amics!!!

Anònim ha dit...

Estimats amics aventurers: ole, ole per vosaltres!! no tothom és tan valent com per deixar-ho tot i fer el que realment desitja, s'han de tenir les coses molt clares i plantar-se amb un parell d'ovaris-collons per dir: me voy a disfrutar de la vida, sí señor!!!!! escriviu sovint al blog pq segur que pensarem molt en vosaltres i voldrem conèixer les vostres aventures pel món, sí, sí.... PEL MÓN!!!! MOLTÍSSIMA SORT I A DISFRUTAR!!!
Molts petons Marcel-Marce-Nat

Anònim ha dit...

olé olé, per fi es cumplirà el vostre sommi. Què disfruteu aquest viatje amb molta passió i ens contagieu als pobres terricoles que quedem per aquí. mua mua muamua Inma

Borja ha dit...

Ignasi, acabo de veure el teu missatge!Pel gimnàs s'està bé però pensa que ja no és el mateix sense la teva presència. :(
Espero que aneu posant comentaris de tant en tant.
CUIDA'T!

Lopetenc2 ha dit...

us desitjo una gran viatge i per sobre de tot recordeu de pregunta a la fauna que trobeu "us esta afectant el cambi climatic?" :)))

Lopetenc2 ha dit...

ah, molt bona la dita d'en John Lennon!!!!!!!!!

Yolanda ha dit...

Bravo per la valentia!! a més de tenir il•lusions cal tenir c...ons per anar a l'altra banda del mon, sense res més que una motxileta (que sigui petita, Mireia, que sinó et "xafarà"). Viatgeu i no us preocupeu per res més, que els que ens quedem aquí, mantindrem la “Dipu a flote”.. i pensarem en vosaltres, i anirem posant xinxetes al mapamundi!!
Molta sort, i bon viatge!!
Yolanda i JM.

Teresa ha dit...

És tot un luxe poder fer tot alló que un pretén. Ès un mèrit deixar-ho tot i anar a l'aventura. Us desitjo el millor. Endavant i molta sort !!!
Teresa

Josep ha dit...

Now is the time!
Ha arribat el moment que comenceu el vostre somni, el llarg viatge. Nosaltres ens quedarem aquí, una mica tristos, però il.lusionats també en el vostre somni i seguint-vos pas a pas en aquest llarg viatge a Ítaca. "Heu de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixença, però tingueu sempre al cor la idea d'Ítaca."
Vosaltres sí que podreu dir "I have a dream" i ara comenceu a fer-lo realitat.

pilar ha dit...

Eeeiii, parella!!!
Jo també vull dir-hi la meva.
Estic segura que tot us anirà molt bé, serà un any extrany per a mi, us seguiré amb molta il.lusió, però també amb una mica, micona, miqueta, micaaaassa d'enyorança!!!
Ja somio en la tornada, no ho puc evitar.Us estimo.Your mother.

pi ha dit...

"Hay un tiempo fugaz, que transcurre como un suspiro y es vano como un sueño, y éste es el tiempo que llamamos vida."

Aprofiteu al màxim totes les experiències, la vida és massa curta per desaprofitar-la!!! Qui tingues la valentia de deixar-ho tot per creuar el món, allunyant-se de tot lo conegut per endinsar-se a una nova realitat lluny i alhora aprop de tothom que us estima, us trobarem a faltar, escriviu sovint!!!. La mosca verda.

Mariona ha dit...

Us queda menys de 48 hores! Ja arriba el gran moment...

Yolanda ha dit...

Ara mateix la Mireia i l'Ignasi volant cap a Bangalore, i tots nosaltres trobant-los a faltar...i seguint amb les nostres coses rutinàries, mentre ells dos tot just comencen la seva gran aventura... quina sort!!
4 desembre 2007. són les 16.50h, hora espanyola.

Anònim ha dit...

Encara que una miqueta just, ja esteu a l'avió... però us volia desitjar un bon any 2008.
Una abraçada i endavant!!

José Manuel
(el marit de la Yolanda)

A&M ha dit...

Dia 1 - 4.12.07 22:00pm
Avui és el gran dia !!! Comenceu el vostre viatge de 365 dies, un somni fet realitat; i encara que us anyorarem molt,molt i molt, davant la pantalla del pc esperarem impacients de poder llegir les vostres anècdotes.
PD: L'amistat és una sàbia inversió, els més grans tresors de la vida són les persones, recordeu viure intensament la vostra gran aventura.
Un petonàs i una abraçaaaada!!!

Alicia ha dit...

Ei xavals, que no sabem si heu arribat a l'Ìndia. Tots els companys de la Diputació estem "en ascuas".... Un petonás