divendres, 14 de desembre de 2007

Anantapur II

Us deixem amb unes quantes imatges dels nostres nens apadrinats, dels que no tenim apadrinats pero corren per aqui, dels seus pares, de les seves iaies...

La nena que te apadrinada l'Ignasi, la Chandrakala:




El nen que tinc jo apadrinat, el Mustaph:



Altres nens de la Fundacio:







17 comentaris:

Yolanda ha dit...

Què guapus!!!!!
què bonic tot!!!

Us veiem molt bé, i als nens també... la foto més "forta" és la que estan rentant el nen, cap per'vall, a sobre de les cames de la dona!!! i aquí que van amb tant de compte...

Són unes fotos molt guapes, i tant diferents de les que veiem habitualment..

No sé si accepteu peticions, però com que tinc tanta curiositat, m'agradaria veure on i què mengeu, on aneu a dormir, com són les instal·lacions on sou.. però ja us dic, només si s'accepten peticions..

Molts petons a tothom, i endavant!!

Són les 16.23h a Sant Andreu de la Barca. 9,3º de temperatura.

pilar ha dit...

En mig de tanta pobresa i quina expressió de cara tan riallera, són unes fotos molt boniques, transmeten molta tendresa. A vosaltres se us veu a la cara que hi esteu a gust. Cuideu-vos molt.Petonets.

Borja ha dit...

Buff..!!! vaya passada d'imatges! si només de mirar-les et fan veure la vida d'una manera diferent imagina't on esteu vosaltres! VAYA PASADAAA!!
Ignasi, se't veu molt content al costat de tots els nens!Aquí a Barcelona, fa una mica de fred. Que tal s'està on sou?
Escric a Divendres 14 Desembre 23:55h
Ja anireu escribint!!
MOLTA SORT! ;)
P.D: S'espera felicitació per cap d'any. :P

Lopetenc2 ha dit...

Salutacions desde Mèxic;
No se perque però la cara de alegria de aqiets nens que no tenen res em recorda a la dels mayes de per aqui.

demá ja retorn a BCN :(

Mariona ha dit...

Mariona:
Anem seguint el vostre viatge(comentaris al correu). Veiem que esteu molt integrats i ambientats. Ens agrada molt rebre notícies vostres.Sou padrins d'uns nens molt macos.Molts petons.
Els Jabbour's

cristina ha dit...

Desde Sant Sadurní ,us enviem una abraçada ben forta, es reconfortant veure-us amb aquesta cara de felicitat.Un petonàs.

Mireia ha dit...

Hola Yolanda! Intentare aclarir alguns dels teus dubtes i curiositats...
Les que renten els nens son les avies. Els ensabonen de dalt a baix ben fort i els hi fan un massatge ayurvedic per tot el cos. Es cert que els remenen molt, comparat amb els occidentals que ens fa por que es trenquin, pero als nadons se'ls veu molt comodes i tranquils.
A la Fundacio dormim en un bungalow per nosaltres dos. Es molt auster, nomes te dos llitets i una estanteria pero esta sumament net i resulta acollidor. Per dutxar-nos omplim una galleda i ens anem tirant l'aigua per damunt, perque la dutxa no te prou presio. Per dinar anem a la cantina. Es un self-service i sempre hi ha arros, verdures i iogurt. Un parell de dies hem anat a dinar a un restaurant del poble i hem menjat damunt d'una fulla de no se quina planta i amb les mans, mes ben dit nomes amb la ma dreta, ja que l'esquerra es fa servir per anar al lavabo i no esta ben vist que s'utilitzi per menjar. Un altre dia que tinguem mes temps et passare fotos, vale?

Ignasi ha dit...

Ei, que passa!!!
Borja i Lopetenc2, estic molt content de veure que em seguiu al blog. Espero que continueu escrivint comentaris.

Una fortissima abracada!

Yolanda ha dit...

Gràcies Mireia per les aclaracions..

Així m'agrada, que mengeu coses sanes.. el tema de la ma dreta per menjar i l'esquerra no, ja el sabia, ja que tinc una altra amiga, més aventurera encara que vosaltres, que se'n va anar de vacances a Senegal, va conèixer allà un noi, i s'hi va casar per no sé quin ritus, i ara està intentant fer-lo venir.. (la teva mare té sort, que tú ja has anat casada...) O sigui, el tema mans, veig que no és només a Àfrica, sino també a Asia...

El bungalow deu ser com estar en un camping.. ara se m'estant acudint més dubtes... per exemple: com renteu la roba? hi ha un safareig??
heu portat totes les coses que necessiteu a la motxilla?? o us faltaria alguna cosa??
a la cantina hi ha una "Enriqueta"?

Molts petons!!

Són les 18:22 a Sant Andreu de la Barca. 6,4º de temperatura. Ha plogut però encara no neva..

pi-nu-javi ha dit...

Amb la nú i el javi em entrat a la web de vicente ferrer i al final m'este-ho fent ballar el cap per apadrinar un nen/a... Si sortint una nit a sopar ja et costa tot més de 18 euros... Realment a què es destinen els diners? A educació, roba, menjar???? Ja ens dire-ho.

Ens il.lusiona veure-us tant feliços, es nota que l'Igna té el títol d'ajudant d'elf, ja els hi ha fet el ball? A veure si us toca el sol, pq sortiu molt pàl.lits a les fotos.

Aquí plou i fa fred.

Luisi ha dit...

Una vegada que us escris i ara he vist que ho heu posat a "Anantapur".Suposo que és indifernet. De totes maneres et deia que penso molt en tú i m'emociona veure que esteu tant feliços. Molts petons.

Teresa ha dit...

Hola parella, és superinteressant compartir amb vosaltres tota aquesta experipencia. Tot va molt bé , oi ? se us veu amb un somriure de pau i felicitat. Endavant i molts petons.

Mireia i Ignasi els rodamons ha dit...

Resposta per a la familia Gimeno al completo:
Benvolguts Pi, Nu, Javi i Milu: ens emociona veure que us emocioneu al veure’ns felicos. Qui no s’emociona es que no te emocions ;-)
Ara en serio: respecte el tema dels apadrinaments, efectivament son 18 euros al mes (que ni es nota) i podeu fer-ho des de la web FVF. Al apadrinar t’assignen un nen, t’envien la seva foto i periodicament rebs cartes i informacio d’ell (a quin curs esta, que estudia, que fa la seva familia…) Tot i aixo la Fundacio t’avisa que els diners no van exclusivament a aquell nen sino que es destinen als projectes que fan per tota la comunitat: hospitals, medicaments, escoles per a discapacitats, construccio de cases per als que viuen en xaboles, pagament dels sous dels hindus que treballen a la fundacio (metges, infermeres, mestres...). Penseu que tant els nens com les seves families es beneficien directament de tots aquests projectes. El fet que t’assignin un nen, fa que posis una cara concreta als projectes que es realitzen, aixi s’estableix un vincle molt fort i col.labores amb mes il.lusio. Tu no saps exactament a que es destinen els diners cada mes, pero periodicament rebs informacio dels nous projectes que s’estan duent a terme amb les aportacions de tots els padrins.

Vaja rollo que us he fotut! No se si s’enten res, pero en definitiva us recomanem que apadrineu! Aixi en el proper viatge a l’India anirem tots junts a visitar els nostres nens!
We are the world, we are the children!!!

A&M ha dit...

Dia 15 - 19.12.07
Ei parella de rodamons.....Ja veiem que esteu molt bé, si més no per les fotos que heu posat, la cara no enganya!!! Això del blog ha estat una gran idea! intentaré escriure més sovint, encara que aquests dies vaig una mica liada, al contrari de vosaltres, jejejeje!!
P.D. disfrutar cada instant és impresindible, un petonàs i una abraçaaaaaaaaaaaada!!

esther ha dit...

Les imatges parlen per si soles. No em deixa de sorpendre que amb una vida humil no deixin de somriure. Hola Mireia i Ignasi esteu disfrutant. No volia deixar passar els dies sense felicitar-vos aquestes festes.

Bon Nadal i bona entrada del 2008.

Esther Mercader

Anònim ha dit...

Hola nois,
Estic completament d'acord amb tots els comentaris. Es veu com esteu de feliços, la Mireia i l'Ignasi, els nens i els grans. És un goig conectar a través del blog perquè encara que sigui mitjançant un aparell tan tècnic com un ordinador, la felicitat s'encomana. Mireia, et trobo a faltar, "menus mal" que et veig tan contenta. I amb una mica de retard (avui aquí és Sant Esteve) molt BON NADAL.
Segueixo totes les peticions de la Yolanda (es nota que és de Logística i li agrada tenir-ho tot lligat) i les teves respostes. , Per cert encara no sabem com renteu la roba... I no m'imagino a l'Enriqueta vestida amb Sari.
Un petó per a tothom - Alícia

Anònim ha dit...

Hola Mireia, Dimecres passat vaig tenir informació del teu blog i encara que amb cert retard però avui hi he fet el recorregut complert per veure els llocs per on heu passat, tot és fantàstic, però ja saps que per la meva experiència amb els meus nens apadrinats, jo a la Fundació m'ho vaig passar divinament,en constant moviment per poder coneixer tots els projectes i desplaçant-nos d'un lloc a l'altre constantment. Veure que l'us que s'en fa dels diners dels padrins i com ells poden millorar la seva qualitat de vida realment val la pena la inversió, 18 € és quelcom material i tot el que ells et donen és quelcom d'espiritual i indescriptible, els seus ulls, el seu somriure, el seu agraïment constant als Spanish Friends "Namasté". Suposo que a tu et deuria passar el mateix. Des que els vam conèixer tant el meu marit com jo diem que tenim una altre família a l'Índia, bé millor dit 4 families.
Una forta abraçada. MARGA