diumenge, 8 de juny de 2008

Australia II

Australia es un pais sorprenent, sobretot per la natura. Des de Cairns hem agafat un vaixell per fer snorkel a la barrera de coral. Impresionant! Bancs de peixos nedant al teu voltant, quasi be tocan-te, formacions extranyes de coral just sota els teus peus, explosio de colors, de diversitat, de vida.

Recordo quan vam anar a Menorca, estavem a una cala paradisiaca i la Pi es va posar a cridar com una boja perque va veure un peix de tamany inferior al seu dit del peu nedant prop d'ella! Pi, no vagis a la barrera de coral, mira que et trobaras:


Al riu Daintree hem pogut observar cocodrils salvatges en el seu medi. Sembla de plastic, pero es de debo!



A partir d'aqui, la resta d'animals ja no estan en llibertat, sino que hem hagut de pagar per veure'ls. Tambe he de dir que jo he aprofitat aquests dies per menjar-me'ls: he tastat cocodril, camell i cangur estofat, al curry, saltejat, marinat, carpaccio... L'Ignasi se'n fa creus i es posa les mans al cap!!!

Mireu, nenes, aquest es el regalet que us hem comprat! Llastima que no ens el deixen treure del pais! Es tan mono...



Mare meva, si sembla una foto de familia!!!



Es trist pagar per veure un cangur a Australia, que n'esta ple! Pero hem tingut la desgracia que tots els que ens hem trobat pel cami estaven esclafats a l'asfalt de la carretera.





Perque no digueu que a les meves fotos mai surten persones, ahi va un surfista! Sento no mostrar-vos cap aborigen, pero la inmensa majoria estan marginats socialment, no tenen recursos economics, viuen en la pobresa, no formen part de la societat australiana, molts tenen problemes d'alcoholisme i es per tot aixo que no he considerat oportu treure la camera davant d'un d'ells i fer-los-hi la foto com si fossin una atraccio mes.



I per acabar una fantastica piscina a Bondi Beach, on constantment entren les onades de l'ocea i per fer-te soci has de venir a nadar totes les setmanes de l'any! A aquest lloc ens hi van portar una parella de bascos afincats a Sydney que vam coneixer a Nova Zelanda i esperem tornar a veure'ls en alguna altra ocasio.


Tot aixo es molt maco, pero ja tenim el neguit de coneixer altres coses. Aixi doncs dema agafem un avio i, si sobrevivim a les 16 hores de vol, arribarem dema passat a Xile. Fins la propera connexio des de Sud America!

9 comentaris:

Glow ha dit...

Aquest regalitu sí que m'agrada!! Però que es quedi allà, eh? Amb la foto ens conformem...

I això dels aborígens, tens tota la raó del món. Vaig poder estudiar una mica la seva història i literatura a la facultat, i és realment fascinant, tot i el genocidi que van patir, l'esclavitud, la manca de drets, fins i tot ara, l'exclusió... en fi, un no parar!!! Curiós que un país que va ser dels primers a atorgar el dret a vot a les dones (just després de Nova Zelanda, a l'any 1901), hagués de fer un referèndum a finals dels 60 (ojo, dels 60 del s.XX!!!) per decidir si atorgava aquest dret a la població aborigen...

Apa, ja he fet el meu discurs!! Ho sento, però és realment un dels temes que m'apassionen...

Petó al rodamons i a la colla que els segueix!

Núria ha dit...

Hola macus! Però quin coala més bonic!!! Ja teniu foto de família per posar al menjador de casa! ... Per cert, no és d’estranyar que l’Igna es posi les mans al cap!!!
Només 16 hores de viatge!?!?!?! Menudo tute! Però s’ho val la pena!!! Estarem pendent de les noves entrades en el vostre blog!
Molts petons

folgueroles ha dit...

Dius que en Gandhi deia: per que pensem tant si vivim tant poc. Pero en som molts que ni pensem ni vivim. També has vist que no necessites masses coses per tenir una sensació de llibertad brutal.
Completament d´acord.
Continuen les fotos captivadores: el cocodril esperan que la pedra enfanfangada es mogui. El koala que
no se sap si te son, si es tímid o si li cau la baba de fer.se la foto
amb la mireia. A la foto de familia
veig que continua dormint o está enlluernat per les camisetes (magnifiques) de l´Urulu.
Recoi, el cangur també té son. Menys mal que l´iguana está viva i activa tot presumint del mocador de coll de alt disseny. La foto del surfista. el bucejador, la barqueta : quina pau. Cap problema amb la piscina : s´omplena amb l´aigua del mar (potser amb peixets
i tot). Molt bé lo dels menjars del
païs, encara que la carn de cocodril deu ser una mica forta.
Apa, que vagi bé el sal a sud-américa. Molts de records al Chavez
quan hi aneu. Bon viatge, punyeteros.

Pi ha dit...

Què secs que esteu i semblas doña collares!!!!!!!!!!! I jo també em ficaria les mans al cap amb un atac de taquicardia si em fas nadar entre tants peixos, quin fàstic!!! Abans menjo el cangur, el koala, el cocodril i lo que calgui, encara que déu ni do.
Per fí un natiu! Encara que sigui un surfer... em sembla correcte i apollo incondicionalment els comentaris de la glow o sino ja sabeu cóm es posa.
M'agrada el nostre regal, quina llàstima que s'hagi de kedar allà pro sembla que sigui de mentida, dormir tant no és bo.
ah! I como no, gorroneando el club exclusiu, i la piscina què tal
Bueno, 16h no és tant! A cremar sud-amèrica!!! Veurem algún natiu?
Ja us enviarè unes fotos dels pixa-pins per Sort, valen la pena... les teves amigues creuen que encara són joves, pro és així.. jeje.

Anònim ha dit...

Feia dies que em conectava, i quina ha sigut la sorpresa meva quan he vist que amb el regalet que t'has fet la foto, és "L'HELENA", enrecorda't que la tieta Tere sempre li deia el koala. Estas molt guapa com sempre, sembla mentida que faci ja mig any que vau marxar. Aquí que tenien por de la sequera, ja fa quasi 1 mes i mig que cada plou, ja tenim els pantans quasi plens. Mols petons meus i de l'Helena. Luisi.

Yolanda ha dit...

Hola!!
Preciós el koala!!! quina tendresa...

Heu pogut marxar d'Austràlia?? Una vegada més s'acompleix que per allà on passeu la lieu: vegeu aquest vídeo sobre l'espesa boira que ha cobert Sydney i que no ha deixat despegar els avions.. (copieu i enganxeu, són dos línies..)

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20080610/
sydney-oculta-tras-niebla/139387.shtml

Petons a tothom!! i bon viatge als rodamons!!

Són les 21.46 a Sant Andreu de la Barca, i tenim 17,2º..ara resulta que això és poca temperatura pel juny... donçs a mí ja m'està bé..

els rodamons ha dit...

Hola comentaristes!

Per fi ja estem a Santiago de Chile, pero amb el jet-lag que portem a sobre estem "empanadissims" i no ens enterem de res.

Respecte el koala, us faig saber que dormen de 18 a 20 hores cada dia, aixi no es d'extranyar que estigui clapat mentre els turistes es fan fotos amb ell. Per cert Folgueroles, com sabies que fan olor d'eucaliptus? Fan tan bona olor que sembla que els hagin perfumat! Luisi, no me'n recordava de l'Helena-koala, pero es veritat, son igual de carinyosos que ella. Sincerament penso que la millor feina que hi ha al mon es ser cuidador de koales.

A veure si al final tindreu rao amb aixo de que portem la mala sort per on passem. Ahir quan anavem amb metro per Santiago hi van haver disturbis a una estacio i a la policia, que es igual d'inteligent a tot arreu, no se li va acudir altra cosa que tirar gasos lacrimogens en una estacio de transbord del centre, amb lo qual els disturbis es van dispersar pero tots els desgraciats que arrivaven en els metros seguents o feien el transbord havien de sortir cames ajudeu-me amb els ulls plorosos i irritats! A nosaltres, per sort, ens van avisar una parada abans del que estava passant i vam poguer escapar del conflicte.

Quan tinguem alguna cosa/foto interessant per explicar-vos/mostrar-vos, ja us ho farem saber. Apa siau!!!

folgueroles ha dit...

dona. si fan vida entre els eucaliptos i no paren de mentjar.ne
es llógic que desprenguin un lleuger perfum. No sabia que eren tant dormilegues.Tingueu uns bon dies.

pilar ha dit...

Eeiii parella, hola!
Ja esteu a Xile, mig any de viatge, mig món recorregut, olé, olé i olé!
A mi també m'agrada molt el koala, jo també el vull abraçar, és una monada, baja una koalada, com un nen petit però més tranquil i més dormilega.
Espero alguna foto de Xile, i afegiré el que em va dir la meva cosina Glòria "... no hi ha imatges, suposo que deurien sortir borroses amb tant gas lacrimogen"
Molts petonets!!!