La Casa Alternativa Joven es troba a Villa el Salvador, un districte humil de Lima. La història de Villa el Salvador és fascinant: no fa massa anys tota la zona era un inmens desert de dunes, no hi havia absolutament res, només sorra. Els primers pobladors que van establir-se aquí van decidir fer d'aquest desert casa seva, i com que no hi havia res, van haver de fer-ho tot. Amb molta organització, treballs comunals i plans urbanístics ben pensats, van aixecar la ciutat que és avui en dia.
La Casa Alternativa Joven (CAJ) es un espai cultural obert als joves de Villa el Salvador que permet que puguin realitzar les seves inquietuds: música, pallassos, animació de festes, malabars, capoeira, tallers de ceràmica, de xocolata ... i qualsevol iniciativa que puguin tenir els joves. Si més no, és un espai de reunió i intercanvi d'idees i d'opinions on tothom és benvingut.
El que més ens crida l'atenció és la capacitat que tenen aquests nois/noies de ser feliços amb el que fan, el treball en equip, la il.lusió amb la que realitzen les activitats, la capacitat d'aprendre, l'alegria que desprenen i, en definitiva, l'habilitat per fer que els seus somnis esdevinguin realitat. Cada un d'ells/elles té un gran talent en el seu àmbit, per tant aconseguiran el que es proposin. Són uns lluitadors nats i tal com van fer els seus antecessors, seguirant fent de Villa el Salvador un bon lloc per viure.
Com sempre, per tot arreu on passem, el que més ens marca són les persones. Aquí ens quedem amb aquests joves enèrgics, d'esperit lluitador, aventurers, valents i sense por, que tantes coses ens estan ensenyant.
Michel i Juan Carlos tocant en una festa per nens.
Angel fent un número clown en la mateixa festa.
Andrea i Daniel fent un número clown en un mercat per concienciar a la gent sobre la vaga nacional que hi va haver al Perú el dia 9 de juliol.
Sessió de ioga pels nois/noies de la CAJ.
Dia de platja amb Yerson, Pepe, Estefani, Daniel i uns servidors.
Fent el turista per Lima amb el Daniel, Juan Carlos, Lucky i Jason. Lo del fons és la Catedral de Lima.
Barri Miraflores.
Soparet a la CAJ.
13 comentaris:
Bon dia macos... continuo disfrutant del que esteu vivint....¡¡impesionant experiència¡¡per uns moments he oblidat el meu malic al veure com altra gent fa el que pot pels altres i és inmensament feliç ...L'esperança en el ser humà és patent a cada pas i lloc on passeu..felicitats per aquest mesos que ja porteu i gracies per compartir-ho amb nosaltres ..
petons cuideu-vos molt. gopi Isa
Avui m'heu alegrat el dia de feina, rodamons! És un plaer veure que tots els documents, formularis, pressupostos i els mals rotllos a la feina, al final es converteixen en cares somrients que us treuen a passejar per Lima... Moltes vegades la distància i la burocràcia et fan oblidar el sentit real del que estàs fent. Gràcies mil!
A medida que avanzaís en el viaje y voy leyendo vuestras experiencias , más voy reafirmando en mi saturación de vivir en este mundo profesional y en esta sociedad;
gracies
Lopetenc2
Eeii parella, hola!
Uns preparen les vacances, uns altres ja les fan, però tots continuem mirant el blog i si hi ha alguna novetat és com una entrada d'aire fresc.
Mirant les fotos t'adones que realment no és més feliç qui més té, sinò qui més disfruta del que té. Aquest any el meu llibre d'estiu és "el viatge dels rodamons"!
Que tothom tingui un bon estiu i unes bones vacances.
Una abraçada!
m´agraden les corbates dels Garabatos. M´agrada la foto del ioga: la mes lenta la Mireia. Tots els demés ja están en moviment.
M´agrada el posat filosòfic del nen i la nena, fins i tot,la nena, ha abandonat la forquilla al terra
volguen dir . Jo penso , no estic
per coses superflues com el menjar.
M´agrada (m´entusiasme)la làmpada
de la última foto.
Tot aquet personalcom el michel, el juan carlos, l´angel etc.etc,
suposo que a mes d´estar a la oenege, deuen tenir el seu treball
o el seu modo de guanyarse la vida.
O potser que n´hi hagin que només
es dediquin a la ong. En aquest cas
que faran mes endevant quan aniran
fen anys. Conec personal d´altres
ONG que no procuren per ells , i al
final fant nosa.
Endevant nois, bon viatge i bones
estades.
Per aquí continuem amb els problemes de sempre i altres que es van afegin: violencia domestica,
crissi de la construcció i mica en mica crissi generalit.zada, xafagor,entrades i sortides de futbolistes, recels per les balances fiscals de l´estat,el mosquit tigre, les meduses, el litre de líquid pel cotxe a 217 pts (recordo quan es va posar a 100
pts. feiem vagues de protesta),etc
adeusiau
dues coses, i perdó si em faig pesat. Als diaris hi surt Benet XVI
amb un koala rescatat dels braços de la Mireia, i demanant perdó per no se qué (sí que ho sabem pero es massa fort). Continua el malefici per allá on passa aquesta parella.
Es hora de deixar-los, que facin lo
que vulguin, que publiquin les fotos que vulguin, que escriguin els comentaris que vulguin. Pero hi ha no se4 que darrera d´ells.
El cavall d´Atila ? El bigoti de´l´Aznar ? El Raphel ? demano ajuda per esbrinar.ho.
Ah, mireia, la gemma m´ha enviat una foto seva amb un koala i encara que no t´ho creguis, el koala no dorm i a mes, somriu.
Tot aquest mes está a Cairns,(nord
d´Australia)
Apa ja está bé de romanços. Vaig a fer la migdiada per refer.me del carajillo (ja en poden dir cigaló que pels homes d´altres generacions
continuará sen carajillo).
Bon diumenge. Nomes recordar que divendres va ser el 18 de julio (festa nacional)
Només una aclaració: els nois de la CAJ no reben cap benefici econòmic d´aquesta ONG. Tots ells es guanyen la vida com poden: pintant cases, cuinant, de depenents al súper, venent bijuteria... Alguns estan a l´atur però no depenen per a res de la CAJ. La CAJ només els facilita l´espai físic perquè puguin reunir-se i els ajuda a realitzar les seves inquietuds, ja sigui deixant-lis equips de so i instruments perquè puguin fer concerts, vestuari per fer de clown, material per fer malabars... Quan hi han recursos suficients la CAJ fa tallers diversos, com per exemple xocolateria, artesania, suport psicològic per a mares adolescents, etc. La CAJ també informa als joves sobre estudis i cursos que poden fer i on poden demanar beques i adjuts. La CAJ té pocs recursos econòmics però és un espai cultural on els joves poden crèixer interiorment en un entorn de no violència, de diàleg, de treball en equip, de creativitat i d´imaginació per aconseguir el que volen amb pocs mitjans.
Ah, Folgueroles, diga-li a la Gemma que ha tingut molta sort, un koala despert! Ja m´explicarà com li ha anat per Cairns!
Apa siau!
Hola nois, feia dies que no us seguía, estava de vacances i no podia conectar-me. Encara us feia a Chile, veig que heu passat al Perú. Fantàstic, almenys aquí podeu comunicar-vos més relaxadament en castellà a no ser que utilitzin el " quètxua " . Tot i que amb el domini de l'anglés que teniu, ja us hi trobeu còmodes. Realment la col.laboració a aquestes ONG són molt agraïdes i molt bon rebudes, aixó és el que em va dir la meva filla Marta quan va estar al Salvador i ho crec.
Són gent molt carinyosa i agraïda.
Vigileu amb les alpacas y la llamas de l'altiplano, es pasen el dia mastegant i us podeu donar algun ensurt.
Nosaltres aquí preparant-nos per anar de vacances, buscant algun lloc fora del soroll de la BCN i quelcom més fresquet, aquesta xafugor no s'aguanta.
Cuideu-vos i disfruteu de tot i molt.
Petonets.
Teresa
holaaa!!!! sok la vostra estimada neboda gran casi major d'edat!
desde fa mig any que em passo per aquest blog, pero mai he escrit res..
us he de dir que ja he acabat el batxillerat, he fet la selectivitat i l'any que ve començo biologia a la UB (tradicions familiars com ja sabeu..)
vaig seguint el vostre viatge amb molt d'entusiasme, em quedo fascinada am les vostres fotos i cada vegada tinc mmes klar que jo també he de fer un viatge així, que és com realment s'apren en aquesta vida.
desitjo que estigueu molt molt bé, que seguiu disfrutant tant com pogueu i que us emporteu el millor de tota la gent que conegueu
molts molts molts petons!!!
Mariona petita
P.D: no se si ho sabieu pero la familia bosacoma s'ampliara!!! per cortesia dels meus veïns de rambla catalunya!!
Sembla mentida cada cop que miro el blog esteu en un país diferent....
Per aquí fent el compte enrera per les vacances, Osona i França... vosaltres pot ser feu el compte enrera per anar a treballar?
És maco veure que la gent jove s'organitza, s'assossia i colabora.
Em fa feliç veure que esteu tan bé. Impregneu-vos d'aquest ambient pq quan torneu a la selva del dia a dia aixó es difumina i ens tornem màquines de treballar per diners...
Ah! La Nat l'han casada al Bierzo el dia 12 de juliol, em va dir que seria una boda familiar (com la vostra) no hi han més noticies si es va donar o no a la fuga a l'últim moment ho sabrem quan torni o no.
Molts petons rodamons i bones vacances a qui en tingui ara.
Bon dia família. Torno a ser jo. Com sabeu, segueixo el vostre blog, però el fet d'escriure-hi és més complicat (l'excusa de la feina). Veig que ésteu bé i que l'Ignasi té menys pel que abans. Aquí a Barcelona ja estem desitjan que arribin les vacances (holidays en anglès). Suposo que vosaltres també estareu esperant amb moltes ganes que arribin les vacances. Nosaltres anem a Cantàbria. A veure crèixer l'herba (serà difícil ja que l'Ona no para de bellugar-se, però ho intentarem). ¿Vosaltres teniu alguna cosa prevista per les vacances?. Suposo que sí. Quan podeu, ens ho expliqueu a tots. Com sempre, les fotos són molt interessants. Ja veig que el tema de l'idioma us ha facilitat el relacionar-vos amb la gent (ara surten persones humanes en les fotos i abans no). Aquí a BCN estem tots la mar de bé. Molts petons de la Sandra, l'Ona, el Pere i ????????. Apa, seguiu gaudint del vostre viatge. PBC
Hola, soc la Inma.
Només saludar-vos desde Corbera us segueixo i us envío una abraçada.
hOLAA!!!MIRA KE ILUSION VER POR AKI Y ENCONTRAR ESTO, YO TAMBIEN E ESTADO CON ESA MISMA GENTE Y LA VERDAD QUE LOS EXTRAÑO UN MONTON A VER SI VUELVO ALGUN DIA POR KE AYI HE DEJADO MUCHA PARFTE DE MI Y MI KORAZONCITO AHI UNA PARTE KE SE KEDO AYI... UN BESITO A TODOS
Publica un comentari a l'entrada