La vida a Nova York resulta molt cara, i no se'ns va acudir res millor que anar al casino del mil.lionari Donald Trump per fer calés. Vam intentar jugar a les taules de black jack, de la ruleta, de poker, les màquines escurabutxaques... però no aconseguíem entendre res de res i jo em marejava només de veure com la penya perdia cent dólars en poc més de cinc minuts. Ara entenc perquè el Sr. Trump és súper mil.lionari; en el món dels casinos la paraula crisi no existeix!
Quan ja estàvem una mica desesperats, vam tenir la sort de conèixer l'Àlex i la Laura, una maquíssima parella de valencians que ens van comentar la possibilitat de fer WWOOFing, molt més segura i interessant que anar pels casinos, on vas a parar! WWOOF és un directori de granges orgàniques d'arreu del món que busquen gent per treballar. Treballes unes hores al dia i a canvi el/la granger/grangera et donen allotjament i menjar. O sigui que vam posar fil a l'agulla i vam trobar aquesta bonica granja a Carolina del Nord. La nostra mestressa es diu Barbara i viu amb 1 gos i 3 gats. El pacte és que treballem 4 hores al dia a canvi d'allotjament i menjar.
El nostre allotjament no és ben bé una àmplia habitació a la casa principal, però està prou bé. Al matí, quan ens llevem, sempre tenim algun esquirol tafaner voltant per fora la caravana. L'únic problema és quan t'agafen ganes d'anar al lavabo, ja que fins a la casa principal hi ha un bon trosset, i a la caravana no hi ha ni aigua ni cuina. Bé, aigua sí que n'hi ha, quan plou, la que entra per la finestra del sostre.
L'Ignasi treballa al jardí. Rega, treu males herbes, fumiga (amb solucions orgàniques, evidentment), recull les verdures per menjar, cobreix les plantes amb teles o plàstics perquè per la nit no es congelin... La Barbara li explica com ho ha de fer i ell escolta atentament.
Jo treballo amb les gallines. Els hi dono menjar dos cops al dia, procuro que sempre tinguin aigua i no se'ls hi congeli, netejo el corral (mira que són cagones, les ties!), recullo els ous i faig quiches perquè no es facin malbé, ja que no donem l'abast a menjar-nos tots els ous que ponen.
El cap d'any el vam passar amb la Barbara i vam anar a la festa que feien uns amics seus en una granja veína, on hi havia tots els granjers de la zona. Vam trobar a faltar el raïm, les campanades i el "cachondeo" però va estar bé. No us hem pogut felicitar el nou any abans, perquè, com veieu, estem molt ocupats! Però aprofitem ara per desitjar-vos a tots un bon any 2009, ple de sorpreses i noves experiències. Qui ens havia de dir a nosaltres que començaríem l´any fent de pagesos!!!
18 comentaris:
Bona nit i molt bon any parella de pagesos.
Avui és la nit de Reis i el primer regal que hem rebut és el de les vostres notícies al blog.
Estem a Palautordera molt animats i no cuidem gallines ni gossos però sí un bonic gat que menja molt, caga poc i no pon ous però deixa molt de pèl i així, com que no neva, estem ben enblanquinats.
Hem brindat per vosaltres més d'una vegada
esperant la vostra tornada.
Una forta abraçada
de la colla alegrada.
Josep, Brahim, Pilar, Mariona, Agnès, Carles i Moix.
My friends!! Avui hem fet la tradicional "quedada" de reis i us hem trobat a faltar! La Gran Via feia olor a xurrus!! jejeje
Després de veure la caravana i les condicions de feia crec que us han enganyat! Mireuà, recollint ous i netejant a les gallines, jejejeje, espera que no puc parar de riure, jejeje!!
Bé....un cap d'any diferent!!
Petonets,
Sil
el dòlar de l´Igna us ho van donar al sortir per agafar un taxi?. A la primera i quarta foto el puny esquerra de l´Igna está fortament tancat,inclús una mica morat per la
falta de circulació, qué hi amaga?
Mireia si tens tretze gallines i els hi poses suaument nou cercles perfectament esférics de pinso, com
s´ho reparteixen? T´agrada buscar problemes al personal? Igna, l´unica diferencia d´anar al casino o a recollir verdura es el gorro i els guants?. De totes maneres,sembla, serán uns quants dies molt bonics. Es un bon regal de reis. Doneu records als esquirols.
bonics
perdoneu qie hi torni.Pero avui al perdre l´esperança he perdut l´il.lusió. Com sabeu, soc un petit arbre boscá, que he nascut al mig de dos enormes pins (per aixó em diuen pi-pi); que segueixo el vostre blog; i que també volia fer,un dia, la volta al mon. Malauradament peró, avui a les deu i deu, poc després d´esmorçar, he sentit un seguit de fortes petjades
que em feien trontollar; de sobte un senglar monstruós em clava els ullals i una pota i em quedo fora del món. Als deu segons arriba un ramat de 12 o 14 gossos amb la llengua d´un pam i bufant com condemnats, en tornen a aplastar i em trenquen coll i barres. En comptes de lamentar-me, veig que tinc una petita esperança de vida..., peró faltava la rematada final. Al cap d´uns tres quarts d´hora, sento que torna la colla de gossos, mes tranquils ara, es paren al meu voltant i d´un en un, se´m pixen al damunt(son quinze).
S´acabat el somni del viatjar i és que l´alegria dura poc a casa del pobra.No em queda esma ni per despedirme. No mes demano que les meves despulles serveixin per fer un parell de pinenques.
Bona entrada d'any, ho potser curiosa entrada de 2009, per recordar, je je de pagesos... diferent. S'ha de probar tot.
Loli
ahhhh!!! Bon any 2009 a tots el bloggistes i espero que els reis s'hagin portat bé amb tots vosaltres.
estic una mica despistada l'ha d'abans era jo
Loli
Bon any també per vosaltres i estic segura que no l´oblidareu mai... té pinta d´haver estat la bomba, que millor que recollir ous i verdures per fer un suculent sopar de cap d´any amb la Barbara!!!
Un petonàs i no us queixeu que és el somni de tot humà treballar 4 hrs al dia.
Mònica
jolines, quins camperols!!! La veritat és que feia temps que no em conectava a mirar el blog i m´ha avisat la Silvia expresament per aquestes fotitos, nens: sou la hostia!!! Ignasi, ja pots apendre les bases d´horticultura i quan torneu montem el nostre hort urbà propi. Lo de comprar-te unes gallines a tu , Mireieta, ho veig més xungo, però alguna cosa farem peruqè no us trobeu lluny del vostre hàbitat.......que es veu clar quin és!!! Petonets,inma
Mireia..
has provat a dir a les gallines que siguin mes cuidadosas jajajaj... pobretes et donen els ous.. i apa afer pastelets... i elles como ho paguen..donç.. fen cagaradetas... per cert?? cacareixen igual que les nostres.. od diferent..
per cert?? passa la recepta del quiche.
petons
de la teva tieta Pilar
... renoi,¡.. avui al anar a comprar i veure pollastres i gallines... ha vingut a la meva memoria la foto de la Mireia donat menjar... i pensar que despres de cuidarles,mimarles i netejar.les, han de acabar rostides...definitivament crec que els hi fare un homentaje i no en menjare més.
Sort
Hola! Vec a l'Igna una mica violent amb la Bárbara, que li volia donar un cop de puny... Ptns.
Hola comentaristes!
El dòlar que l'Ignasi aguanta a la mà havia de ser el dòlar de la sort, però de sort no ens en va donar gaire.
És veritat que l'Ignasi surt a dues fotos amb el puny fortament tancat. És a causa del fred, per evitar els símptomes de congelació a les extremitats. Tot i que també hem de reconèixer que, a vegades, la Barbara ens treu de pollaguera, i un cop de puny no, però algun clatellot jo sí que li donaria! Espero que no llegeixi mai això o hem farà dormir amb els pollastres!
Tenim 17 gallines, i m'encanta cuidar-les. Haurieu de veure que contentes es posen quan em veuen i venen totes corrents cap a mi! No els hi poso un pilot de menjar per cada una perquè així comparteixen l'àpat i socialitzen entre elles.
Ah, la recepta del quiche, de moment no us la passo pas, quan tornem us en faré uns quants i ja hem direu què us semblen!
Els pagesos dels rodamons...
Hola a tothom i a tothoma !!! primer de tot una gran desig per aquest 9 any . Quina parella, sempre amb sorpreses. La vida del camp és dura i poc agraïda. Mireia, quin estímul quan entres a la feina i que algú s'alegri de veure't, no ? Mireia, tu que coneixes el món nostre, a vegades són més agraïdes les gallines que algún animal de dues potes, eh que si ?
Com sempre, encara que gairebé no se us veu de tapadets, feu molta patxoca i bé.
Aquí fa fred i neu, tenim el Montseny carregat de neu, està preciós.
Salut i sobretot cuideu-vos. Una abraçada molt forta a tots dos .
Teresa
Què més ens quedarà per veure del vostre viatge?
Cada vegada que entro al blog em sorpreneu... gallines i verdures! Mare meva!
Si us agrada el lloc, doncs ja està bé. I el pròxim destín. Quin és?
Jo ja estic rumiant pel nostre, ja sabeu que m'hi poso amb temps i he demanat un vol a Singapur. Alguna cosa hi haurà per veure allà per les illes d'Indonèsia. Qui sap? Potser ens trobem allà.
Una abraçada i feliç 2009.
Hola Rodamons & Co.,
he vist a les notícies que els EEUU estan sota zero, però molt avall... no sé si haureu pogut resistir el fred a l'autocaravana, o si la Bàrbara us haurà deixat entrar a dormir a la casa... en cas que no... sempre podeu dir a les gallines que us facin companyia, que segur que fan caliu...
Petons.
Yolanda.
Nois, anem de sorpresa en sorpresa, tan podeu ser al Brasil en una platge com si fossiu gent de peles com us peleu de fret fent de la casa de la pradera, per cert, la Barbara (no li digueu que teniu un blog) tot i que es veu d'esquena, ja en té una mica de pinta de "Laura Engles".
A part dels esquirols i les gallines hi han més animalets??
Hi estereu molts dies a la granja?? On anireu després??
Avui estic preguntona... La Barbara està casada o liada amb alguna persona??
No us penseu que aquí no tenim notícies: avui al Poble Sec hem tingut la visita del Alcalde, l'Hereu ha vingut a fer el "paseillo" pels carrers que l'ajuntament ha arreglat i fins i tot havia xocolatada...
Be, vaig a acabar de veure al Barça, que està guanyant al Depor per 3 a 0.
Un peto per a tothom.
Alícia
Publica un comentari a l'entrada