La feina a la granja de Carolina del Nord se'ns ha acabat i ens hem dirigit cap el sud, en busca d'un clima més calorós i més granjes en les que poder treballar. Hem arribat fins a Miami i la calor sí que l'hem trobat, però granjes que ens vulguin, no.
Miami Beach és un lloc força lleig, on els seus habitants tenen per mascotes gossos diminuts que vesteixen amb ridícula roba de marca, la principal ocupació de la gent és el shopping (les compres), i creuen que l'Art Decó és el súmmum de la sofisticació.
Per sort aquí hem trobat a l'Àlex i a l'Òscar, lo millor de Miami! Curiosament a l'Àlex el vam conèixer a New York, és la meitat de la fantàstica parella de valencians que ens van explicar lo de treballar en granjes (la Laura, l'altre meitat de la parella, ja està a València, i l'Àlex es reunirà amb ella en qüestió de dies) i curiosament també, vam coincidir amb l'Oscar unes hores a New York. És ben cert allò de que el món és tan petit... O sigui que han estat uns dies de retrobament, ens hem ajuntat els quatre i ens hem patejat la ciutat!
Lo pitjor de l'Art Decó és quan a la nit encenen els llums de neó... per favor, quin mal gust! Tot i que ens consta que a alguns els hi agrada.
Després de reflexionar sobre les experiències viscudes durant aquest últim any i sopesar la situació actual, els Rodamons hem arribat a la conclusió que ja és hora de tornar a casa. Tenim bitllet de tornada confirmat i arribarem a l'aeroport de Barcelona el diumenge 1 de febrer a les 10:30 del matí. Ja ho diu la dita: "volta el món i torna al born". Ens fa molta il.lusió tornar a casa i veure-us a tots, sobretot perquè sabem que sempre tindrem el món allà fora, esperant a que l'anem a explorar.
22 comentaris:
Caram, quin privilegi! Estreno comentaris...
Mare meva, de tornada, ja... la veritat és que ja toca tornar-nos a veure, tot i que em temo que haurem de patir sessions de fotos i anècdotes per la resta de les nostres vides, oi?
Ara bé, jo també m'estic preparant per "torturar-vos" a preguntes, no us escapareu!
Aprofiteu els últims dies, rodamons!
Petó!
Per un costat, trobaré a faltar el blog. M'agrada moltíssim veure les fotos de tot el que heu fet. Però no podeu imaginar com estem de contents de que torneu. Al pare li ha canviat la cara (l’ humor, com sempre). Aprofiteu bé els dies que us queden per posar-vos morenos.
Hauríeu de començar a pensar com fareu per a explicar a tota la gent que us hem estat seguint durant aquests gairebé 14 mesos la vostra experiència...
AU, un peto gegant i amb llums de neó des de la rambla.
Carla.
OOOOOOOOHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH QUINA PENA ¡¡¡¡¡ encara que m'agradarà molt tenir-vos a Bcn ,veuere les fotos,escoltar-vos etc.. m'agradaria molt més que continuéssiu el viatge ...Però tot te un inici i un final...i aquest és un de molt bó.Una vegada una noia escocesa em va dir:" quand viatgem x llarg temps és important tornar a casa per arrelar... i si cal tornar marxar....i és molt bó conèixer quand s'ha de tornar a casa ....alohaaaaaaaaaaa ... estic contenta per retrobar-nos...ja sé que la familia seran els primers,però espero que tindrem un dia per parlar ...-paso nota al yoguinis de Yoga Mandir... hari ommmm ...Gopi issa, la vostra fidel admiradora per sempre.petonsssssss queda molt poc...¡¡quins nervis¡¡
Por supuesto, yo necesito más datos!!!!
Primer de tot el número de vol... tal com està Barajas últimament, ves a saber a quina hora arribareu...
Segon, què hem de posar a la pancarta (això pels comentaristes)..
Ja estic nerviosa, i encara falten quasi dues setmanes!!
Tercer, ara que canvio la foto, s'acaba el viatge...
Quart, i més seriós: me n'alegro molt d'haver participat en aquesta experiència de l'Ignasi i la Mireia, i que, a part de poder seguir-los en el seu viatge, ha servit per conèixer molta gent propera a ells, i que sense haver-los vist mai en persona, ja sé, segur, que són bona gent (per a que després diguin que Internet incomunica...)
Una vegada més:
Són les 19:17h, i tenim 8,1º a Sant Andreu de la Barca.
Una abraçada.
Yolanda.
Estimats nòmades
Hem rebut amb gran alegria la nova del vostre retorn, malgrat que us heu convertit en una molt agradable referència per tenir novetats paisatgístiques, d’aviram, gastronòmiques i d’altres de tot el món.
El primer de febrer encara seré fora (l’ashram can xifra m’envia a Essen a aprendre tècniques alemanyes de control d’adolescent), però és probable que vinguin a l’aeroport a rebre-us les tres gallines que actualment formen l’explotació de casa.
Han seguit amb molta expectació les vostres peripècies amb els congèneres ianquis.
Alguns petons i algunes abraçades, ara ja els guardem per entregar-vos-els en directe.
adelaida, marc , maria, jaume i les gallines, rajoy, penhhhament i xiquiliquatre
Vuelveeee a casa vuelveeee!!! bé, ja tenim ganes de tornar a veure les vostres caretes!!
Us deixarem uns dies de repós...i després un volem fer una mega-hiper-abraçada!!
Mooooolts petonets!!!
Sil
Fantàstic !! oe, oe, oe , oeeeeeee, per fi us tindrem en persona amb nosaltres!!!! tornar a casa SEMPRE és una gran i molt bona notícia .
Després de tot temps i de totes aquestes aventures i desventures, i un cop hagiu aterrat de tantes emocions, ens haureu de fer cinc cèntims de tot plegat. Preneu-vos el temps que us calgui. Tenim paciència, però sapigueu que estem delirosos de veure'us .
Disfruteu i fins molt aviat.
Bon viatge de tornada a casa...
Molts petons.
Teresa
Caram molt bé! Ha estat fantàstic seguir-vos a través del blog. No el tanqueu al arribar eh.. que segur que encara teniu moltes coses per explicar!
Una abraçada!
Be ara que ja ens haviem acostumat al Blog.....
Pero millor en directe. Fins aviat i bon viatge, us esperem amb molta il.lusio.
m.montse
Barcelona us espera! Sens dubte ja teniu prou anècdotes per escriure un llibre :-)
Us vaig descobrir tard però hem gaudit com mai amb les vostres aventures.
Benvinguts...m'estic plantejant de ser espectador anònim a l'arribada a l'aeroport. :-)
Escric per última vegada, ja s'ha convertit en un ritual mirar el blog, disfrutar del que expiqueu, de les fotos, sentir-me a prop vostre i escriure.
Ens va fer molta alegria saber que ja torneu!!!!(encara estic emocionada)
Tinc moltes ganes de veure a tota la gent propera a vosaltres que ja son una mica coneguts.
Aprofiteu el darrer tram del vostre viatge que ja no us queda res.
M'agrada no dir fins a la propera,sinó fins diumenge!!!!
Petons.
Mariona
No recordo haver donat permis perque torneu!!!
Aixo que implica... que ens tindrem que menjar un album increible????
Cruels!! que sou uns cruels!!
Estava a punt de NO sortir un dissabte i venir amb banda inclosa a rebre els viatgers a l.aeroport del prat.. pero oh!!! estic fora i torno dilluns! aixi que sortire dissabte.
Disfruteu dels ultims dies
( mira que anar a miami... )
Que bé, torneu....
Que contents que estem tots, encara que haguèssiu d'haver triat un altre dia, mira que no surto mai, dons, el dia 1 de febrer estarè a Altea. Jo que volia conèixer a tots els blogueros dels rodamons, ara que faig...
Una opció sería que la Mireia i l'Ignasi fessin una festa de retrobada a un dels salons de casa seva (vale, ja portariem nosaltres la teca...) o anar tots a Port Aventura, allà, els rodamons ens anirien explicant sobre el terreny les coses que han viscut.
Estic molt contenta, ens veurem molt aviat, fins llavors aprofiteu el que us queda.
Una abraçadeta!!
Alícia
A tots els seguidors dels Rodamons.
Quan van marxar l'Ignasi i la Mireia cap aquest món desconegut per a mi, estava espantada.
Però quan obria el blog i trobava els vostres comentaris, recolzant-los i animant-los, també m'ho estàveu fent a mi. No us imagineu el que m'heu ajudat.
Quina sort tenen de tenir-vos d'amics!
Us guardaré a tots vosaltres en un racó del meu cor.
Moltes gràcies a tots.
La mother dels Rodamons.
Snifff..!
Gràcies Pilar! Escric això amb gairebé llàgrimes als ulls!!
Yolanda
Viscaaaaaaaa!!! Quina sorpresa, no m'esperava que tornéssiu "tan aviat"! Com passa el temps! (semblo una yaya)
Ara haurem d'organitzar una megaparty de benvinguda! Està molt bé que l'últim lloc on heu estat sigui horrible així no us costarà tant agafar l'avió de tornada! :)
Molts petons guapus!!! Ens veiem a BCN!!!!!!
Que maca és la Pilar, es veritat que els estimem molt. Com et va demanar la Yolanda, necessitem més dades de la vostra arribada, a veure si teniu sorpreses agradables. Ya sé que encara que volsatres no haguessiu tornat, nosaltres ja teniem ganes de tornar a veure-us. Molts petons.Luisi
No és posible!!! Encara ens falten molts llocs per veure!!! Per què torneu? Vosaltres mateixos, ja sou prou grans... com diu la Yolanda ens falta molta informacació, hora d'arribada, vol... portem pancarta? Quan serà la megaparty festiva?...
Quines ganes de veure les vostres carasses!!!!!!!!
Bon viatje.
Hola Rodamóns.
Ens ho hem passat molt be seguint les vostres aventures i mirant les magnífiques fotografies que posàveu. Ara ens dieu que ja s’acaba i la veritat es que ho trobarem a faltar, mirar el blog era una cosa obligada al engegar l’ordinador. Esperem que no el tanqueu de seguida i continueu explicant anècdotes i penjant alguna fotografia mes.
Tornant un diumenge ens es impossible venir a rebre-us ja que treballem, encara que ens hauria agradat molt.
Gloria. (Vic)
Eiiiiiiiiiiii Bloqueros !!! crec que no podré pas anar a rebre la parelleta, ohhhhh !! Em perderé la oportunitat de coneixer a totes aquestes persones, amics i amigues i família dels Rodamons.
Espero arribar-nos a coneixer algun dia i sobretot a la Pilar " la mother dels rodamons ".
Encara no s'ha acabat l'aventura , peró tot i viure-ho de lluny, ha estat fantàstic. Hem vibrat i hem patit amb vosaltres!! Gràcies RODAMONS
Un petó molt fort .
Teresa
Hola nois,
Avui és dissabte i som a Barcelona. Fa molt mal temps i no vull dir que plogui sinó que fa una ventada de por. Per aquesta previsió de mal temps no hem anat a esquiar i estem sopant els tres a casa després de passar per l'Altaïr a buscar material. Després de sopar, li diem al Paco, "a que no saps on són l'Ignasi i la Mirèia?" I el Rafa i jo, pensant que el sorprendríem amb la vostra aventura pagesa ens hem connectat amb el vostre blog. I vet aquí que la sorpresa ens l'heu donada a tots amb la vostra tornada. No l’esperavem tan aviat, tan engrescats com estàveu amb el vostre viatge pel món.
El diumenge que ve, quan torneu, nosaltres no podrem ser-hi, solem anar a Andorra, i El Prat ens queda una mica lluny. Tal com diu algú en el blog tindreu moltíssima gent amb la que trobar-vos però esperem que trobeu alguna estona per nosaltres. Tenim moltes ganes de veure-us, abraçar-vos i tornar a xerrar amb vosaltres d’aquesta fantàstica experiència que heu viscut. L’heu viscuda vosaltres directament, però amb la magnífica idea del blog també l’heu compartida amb tots nosaltres, que hem pogut seguir el vostre camí. I a més a més hem anat fent la colla del blog, poc a poc ens hem anat coneixent amb els comentaris enviats... i diuen que internet aïlla. De veritat que ens agradaria moltíssim una trobada de tot el gran grup del blog que heu fet al vostre voltant i al voltant de la vostra experiència extraordinària (una abraçada per la mother, fantàstica). Us donem les gràcies per haver tingut la valentia de fer el que és un somni per molts de nosaltres: viure viatjant.
Us desitgem molt bon final de viatge, una molt bona tornada a Barcelona, la vostra ciutat, que ara compartiu amb tantes altres del món que haureu fet una mica vostres.
Imagineu que el diumenge nosaltres també som allà, amb la nostra pancarta:
BENVINGUTS A CASA, DELS VOSTRES AMICS TROBATS AL PERÚ, Rafa, Glòria i Paco.
Com ens agradaria ser-hi!
Rafa, Paco i Glòria
Ei! parella de rodamons, estem molt contents de la vostra tornada a casa! aquest blog ha estat un viatge molt enriquidor també per tots nosaltres, seguin dia a dia la vostra ruta, que també ha estat la nostra, i la de tots els del blog!
Esperem que tingueu un molt bon viatge de tornada i........ si no hi ha res de nou nosaltres també serem al Prat esperant la vostra arribada!
Un Petó i una abraçaaaaaada i fins diumenge!!!!
Montse & Àngel
Publica un comentari a l'entrada