dimarts, 10 de febrer de 2009

Arribada a Barcelona

Diumenge dia 1, a l'hora prevista, vam arribar puntualment a l'aeroport del Prat de Barcelona. I com també era previsible vam arribar sense haver dormit, amb jet-lag i una mica desorientats.
Ja som aquí!!!


Vam tenir una gran rebuda! Familiars i amics donant-nos la benvinguda, no hi ha una manera més maca de tornar a casa.





La Glòria i el Rafa, els catalans que vam conèixer a Perú. Falta el Paco!


La Montse i l'Àngel, els de Vic.


La Chus, la Lluïsa i la Yolanda, de la ex-feina.



La mother dels rodamons.


També hi eren el 90% dels germans/nes de l'Ignasi, cunyats/des, alguns nebots i el meu pare, però desgraciadament no en tenim cap foto que es pugui aprofitar.

La primera setmana a Barcelona ens ha passat volant; retrobant-nos amb la família, amb alguns amics, habituant-nos al nostre pis, recordant Barcelona... intentant tornar a la vida d'abans, aaaaaix...!

5 comentaris:

Yolanda ha dit...

Benvolguts Rodamons,

Queda ben clar que heu patit jet-lag... parleu de la primera setmana a Barcelona, i ja porteu 10 dies aquí!! clar com que us passeu el dia dormint...

Me n'alegro molt de que torneu a ser per aquí. I també d'haver conegut alguns dels comentaristes...

La temperatura a SAB molt similar a la de BCN, que ara, ja coneixeu.

Petonets.

pilar ha dit...

Hola a tothom!

Se'm veu feliç o no?

Mira que ja estàvem al parking i encara no havia tancat el paraigües, perquè us feu una petita idea de com estava!

Un altre cop gràcies a tots, mua, mua i muuuaaaa!!!

La mother dels.....

Edu ha dit...

Caram quina rebuda que heu tingut!

No us podeu pas queixar eh..

Per cert, i això dels nassos verds?

Records des de Girona!

gemma ha dit...

bones, jovent. Fa dies que tinc l´ordinador de baixa, i agafo el de la feina.
Pilar, está clar que se´t veu molt feliç dona; si estás fins i tot tremolant.
Yolanda i el gat : els que no som ni de SAB ni de BCN, no sabrem més
el temps que hos fa?
Edu, no sé com , peró ets a tot arreu.
Imperdonable que no hi hagi cap foto del personal sonriure de satisfacció del pare Josep.
Sospitós les etiquetes que lluiu a
la roba; sembla material agafat d´estranquis dels grans magatzems.
Agradable els nassos verds, color d´alegria i esperança.
Il.lusió del paraigua obert de la moter. El paraigua oberty vol dir que tots hi cabem a sota.
Com diu una foto, bEnvIngUts.

A+L ha dit...

Des de Valencia no vam poder muntar a rebre-vos! Encara que ens haguera agradat estar!!

Ens alegrem molt que la tornada fora be i que ja estigau entre les vostres persones volgudes!

Un abraç molt fort del sud, esperem vore-vos molt pronte, ací, allà, a Nova York o a "Playa sur".

Per cert, com que no jugareu en Atlantic City, mireu el que heu provocat!!!

http://www.elpais.com/articulo/economia/casinos/Donald/Trump/quiebra/elpepueco/20090217elpepueco_9/Tes

Fins pronte, i ànim!!