Avui he acabat de llegir el llibre de Vicente Ferrer "La trobada amb la realitat". Era un llibre dels que feia temps que tenia ganes de llegir, però per una cosa o per una altra l'havia anat deixant de banda. Finalment he trobat l'espai necessari per llegir-lo, potser empesa per la nostàlgia, les emocions i els sentiments que em provoca l'Índia.
És un llibre clar, directe, fàcil de llegir i aparentment senzill, que parla dels 4 pilars de l'univers: l'home, la humanitat, el món tal com és i Déu. Viçenc Ferrer mira en el fons del seu cor i expresa les seves idees i experiències d'una manera clara, precisa i transparent. Aquest llibre ajuda a entendre que ha portat a un home a viure més de 50 anys a l'Índia, entregat totalment a ajudar als altres, d'una manera veritablement altruista, solidària, efectiva i beneficiosa tant a nivell material com espiritual.
En el viatge que vam fer a l'Índia, vam estar uns dies a la Fundación Vicente Ferrer (http://www.fundacionvicenteferrer.org), a Anatapur i vam tenir la sort de conèixer a Vicenç Ferrer. Vam constatar a la pròpia pell que és una persona summament intel·ligent, pràctica, especial, humil, ... sobretot humil. Tot sovint recordo amb gran claredat, tot i que ja fa més d'un any, les converses aparentment trivials que vam tenir i que tant em fan pensar. Tota la seva vida ha actuat de la mateixa manera, amb la actitud com si no estés fent res important, però produint grans canvis.
7 comentaris:
El vaig llegir fa temps, un llibre que reflexa molt bé la seva manera de pensar.
La seva dona Ann Ferrer acaba de publicar-ne un també: "Un pacto de amor. Mi vida junto a Vicente Ferrer"
Salut!
em feu tornar a repassar el blog
de l´estada a la India: Nasik,Matheran,les coves, Gokarna,
l´asram de l´Amma i el del Sri Ramana, el Tibet, el caos de Bangalore, l´emoció dels intocables,la coneixensa del Viçens Ferrer ( espero que sigui catalá de l´any, d´una vegada. etc.
També veig que l´Edu continua incondicional. Adeusiau
Ens afegim als comentaris de l'Edu i els Folgueroles;
Realment la vida de Vicenç Ferrer, és fascinant, tot el que ha fet per tanta i tanta gent, gran part de la seva vida, és d'admirar i tal com diu la Mireia....sent una persona humil i la seva manera de fer altruista....
Ens haviem acostumat a través d'aquesta finestreta a veure una petita pinzellada del món que ens envolta; i sobretot els comentaris tant explicits dels rodamons, ens feien pensar.......
Rodamons continueu així, no canvieu mai!
Un petó i una abraçada
Montse i Àngel (els de Vic)
Quan he vist els vostres comentaris, també m'han agafat ganes de dir alguna cosa, no he llegit el llibre de Vicenç Ferrer, però de ben segur que serà el pròxim que llegeixi.
Sembla que trobem a faltar el blog i la seva gent, eh?
Eeeei!!!
Ens pensàvem que un cop tornéssim a casa ningú miraria mai més el nostre blog, però veiem que els nostres comentaristes fidels segueixen aquí. Que bè!!!
Els rodamons.
Quin greu el que li ha passat a en Vicenç Ferrer, espero que es recuperi i tingueu oportunitat de veure'l una altra vegada.Persones com ell fan molta falta. M'ha deixat trista.
Eooo !, per casualitat he mirat el blog i veig que encara belluga, m'hi apunto .
Mira que bé, ja tenia un llibre a la llista per aquest Sant Jordi, ara inclouré aquest, és interessant ampliar el coneixement d'un personatge tant carismàtic i interessant .
Gràcies pel consell .
Teresa
Publica un comentari a l'entrada