El 19 de juny del 2009 vas fer la maleta i vas marxar d'aquest món per anar a un altre, però segueixes viu! Segons les teves paraules, tots estem vius, els morts no existeixen, el que passa és que uns estem aquí i els altres estan allà.Ara tu estàs allà i ben segur que ja estàs treballant en algun projecte nou. El que passa és que els d'aquí som egoïstes i voldríem que no te n'haguessis anat mai. Però això no pot ser, cadascú ha de fer el seu camí i tu tenies molt clar quin era el teu.
Recordo el primer dia que et vaig veure. Era de nit, l'Ignasi i jo acabàvem d'arribar a la Fundació, a Anantapur, i no sabíem massa bé cap a on havíem d'anar. Des del teu despatx ens vas veure i amb un somriure ens vas fer un gest amb el braç, indicant-nos que entréssim. Al principi jo estava nerviosa, no sabia què dir-te, però no hi va haver cap problema, tu ens vas bombardejar a preguntes: qui érem, d'on veníem, si teníem nens apadrinats, què havíem sopat...
Els dies següents que vam estar a la Fundació vam tenir la sort de conversar altres vegades amb tu i, entre bromes i rialles, ens vas fer adonar de coses importants. No només va ser el que ens vas dir sinó també el que no ens vas dir. Desprenies una aura tan especial que pel sol fet d'estar al teu costat ja ens impregnàvem de la teva saviesa, energia i pau.
Gràcies per haver ajudat a tantes persones que viuen en l'extrema pobresa a l'Índia i a tantes altres que vivim en l'extrema supèrbia al primer món.
4 comentaris:
Mireia,
Acabo de llegir el teu comentari sobre en Vicenç Ferrer i m'has fet emocionar.
És molt bonic el que dius, teniu molta sort d'haver-lo pogut conèixer i passar unes estones amb ell. Us ho envejo de veritat.
Jo també li tinc una etimació molt especial i sé que no se n'ha anat, continua amb nosaltres.
La notícia de la seva mort ha durat un parell de dies als nostres diaris i televisions. Ara ja s'ha acabat. D'aquí a un temps molta gent no recordarà ni el seu nom ni la seva obra. L'escriptor i polític Ignasi Riera deia l'altre dia que aquestes figures com en Vicenç Ferrer o en Pere Casaldàliga haurien de figurar en els llibres de text com a exemple per a la nostra mainada, més que no pas el timbaler del Bruc i altres patums que res de bo ens ensenyen.
què bonic l'haver viscut uns dies amb aquest personatge que compartia les "petites coses" amb tothom.Tot es una suma de petites
coses, deia. El vam fer catalá de l'any, però al seu enterro nomès hi vam enviar una bona noia del departament d'exteriors que no sabia si anava a la India o a les indies del Colom. Però era encoratjador veure els seus com anaven a despedir al pare, desde pobles llunyans, amb una senzillesa
per mí, extraordinaria. Ara sí, el
postulen pel premi Nòbel de la pau, encara que ell deia : el Nòbel de la pau ?, ai no, no; no el vull pas jo aixó. Ha deixat un pilot de coses per fer i a tot un contingent de gent per fer.la.
Qué pocs homes hi han aixís, i que abandonats els tenim.
Quina sort heu tingut de conèixer PERSONES com ELL.
Publica un comentari a l'entrada