dilluns, 3 d’octubre de 2011

Varanasi

Ciutat sagradíssima de l'Índia on, segons l'hinduisme, els pelegrins que morin aquí aconseguiran l'alliberament del cicle de reencarnacions. També és un important centre cultural que acull la primera universitat fundada al país, especialitzada en l'art, la música, la cultura i la filosofia índies i el sànscrit, tot i que actualment ofereix tota mena de matèries.

Varanasi s'extén a la riba del Ganges i compta amb més de 100 ghats (escalinates de pedra que descendeixen fins al riu) on la gent es banya per purificar els seus pecats i hi realitza diferents rituals, tant a la matinada com a la posta del sol.

Una de les coses que més impressiona és veure com es barreja la vida i la mort. Uns nens xipollegen a les aigües putrefactes del Ganges, unes dones renten roba, un Sadhu fa una ofrena, un búfal es banya i defeca dins l'aigua, un senyor es renta les dents i, una mica més avall, en un crematori, incineren un cadàver. Per un dels laberíntics carrerons m'arriba el fum, amb una barreja d'olor de fusta, d'encens i de carn cremada, mentre un indi insisteix que entrem al seu restaurant a peu de carrer a menjar. Això és Varanasi!

Pels carrerons de la ciutat


Vista del Ganges des de la terrassa del Mishra Guest House
(allotjament baratet i cèntric: 3,80€ l'habitació doble amb bany)


La vida als ghats





Ja estem a casa, però encara ens falta explicar-vos més coses de l'Índia, o sigui que seguirem actualitzant el bloc des de Barcelona. Fins la propera!

5 comentaris:

Glow ha dit...

Benvinguts, rodamons! A veure quan ens veiem, que aquí també tenim coses per explicar...
Petó!

salvador ha dit...

la definició-retrat de Varenese és
magnífica. si no tens inconvenient l'inclouré a la carta dels divendres, Gràcies.-. Benvinguts a Barcelona, per cert fa encara la mateixa olor ? o amb les retallades ha canviat?.-. Després de dos intensos viatges, què és el que us fa retornar a casa? .-.

Mireia i Ignasi ha dit...

Glow, tenim moltes ganes de veure-us i que ens expliquis novetats (quina intriga!) Fins ben aviat!

Salvador, em sembla perfecte que incloguis un fragment de l'última entrada a la carta dels divendres. Respecte a l'olor de Barcelona, no ha canviat, malgrat les retallades. La teva última pregunta, ja em costa més de respondre. Quan fa un temps que viatges, a vegades et canses de compartir lavabos, de que et caiguin insectes al damunt mentres dorms, de la brutícia, de la pobresa... Hi ha moments que trobes a faltar les comoditats de casa, la teva gent, la teva cultura i desitges estar en un lloc on dominis l'idioma, les regles socials, on no et prenguin el pèl d'una manera tan descarada... I s'acaba imposant la dita aquella de "volta el món i torna al Born". Però en el fons, el que en realitat ens fa tornar a casa, és el fet que sempre podem tornar a marxar i sempre ens quedarà món per explorar.

salvador ha dit...

El missatge és, en aquets viatges no em realitzo, no soc jo, soc una impostora, necessito estar en el meu ambient, sentir el calor dels meus per tornar a ser qui soc, imagino ser o voldria ser?. Ostres!
.-O una altra vegada no ho he entés i només és cansament acumulat.-

Mireia i Ignasi ha dit...

Un viatge d'aquestes característiques no són unes vacances. Hi ha moments molt dificultosos, però, malgrat tot, no són motiu per tornar, perquè en els moments difícils és quan més aprens. El motiu per tornar a casa és la certesa que, més tard o d'hora, tornarem a marxar, perquè, viatjar d'aquesta manera, enganxa.