Cada cop que veig un avió creuar el cel, penso: d’on deu venir? Quin serà el seu destí? Deu anar ple? I els passatgers que hi ha dins... estan de vacances? Són gent de negocis? Corresponsals de guerra? Aventurers intrèpids? Estan contents d’anar allà on van o s’han vist forçats a emprendre aquest viatge? Senten nostàlgia pels qui han deixat enrere? Els espera una vida nova? Potser hi viatja algú que està començant a fer la volta al món, o que està a la meitat, saltant d’un continent a l’altre. O potser algú torna a casa després de molts mesos viatjant...
Cada cop que veig un avió creuar el cel, em faig aquestes preguntes, i moltes més, i començo a somiar imaginant-me històries sobre els passatgers que hi viatgen dins.
Al Prat de Llobregat hi ha un bon lloc per deixar volar la imaginació, on els avions et passen just per sobre el cap, tan a prop, que, si afines bé l’orella, durant les centèsimes de segon que l’aparell et sobrevola, es senten fragments de les converses dels seus passatgers i pots somiar un munt d’històries.
3 comentaris:
Diuen que un bon i interessant escriptor és aquell els lectors del qual descobreixen en els seus escrits idees i pensaments que ells havien tingut anteriorment, però que mai havien concretat, ni molt menys escrit.
Exactament això m´ha passat amb el teu escrit dels avions.
taram
ostres tu! jo quan en veia un sempre em preguntava si anava o venia de fer la volta al món!!! ;-)
Serà que tots els fanàtics viatgers anem mirant el cel?
És veritat això que dius dels avions, fan somiar, jo de petita sempre me'ls mirava fins que els perdia de vista i pensava, com m'agradaria anar allà a dintre!
Publica un comentari a l'entrada