dimarts, 6 de març de 2012

Monestir de Santes Creus

Damunt d’un jaç de palla sobre pedres centenàries, en una immensa sala diàfana d’arcs apuntats, de 46m de llarg per 11m d’ample, de parets d’un metre de gruix, l’un al costat de l’altre. Així és com dormien primitivament els monjos del monestir de Santes Creus, amb res més per abrigar-se que l’hàbit que duien posat dia i nit. Amb el pas del temps es toleraren les cel·les individuals i aparegueren els primers llits amb màrfega de palla.

Fundat el 1168 és un dels més grans i millor conservats conjunts monàstics cistercencs que es poden visitar, una joia de l’art medieval català. Està situat al poble de Santes Creus, a la riba esquerra del riu Gaià. Actualment és l'únic monestir de la Ruta del Cister que no té vida monàstica.

Tal com dicta la Regla de Sant Benet (conjunt de normes que segueixen els monjos de l’ordre del Cister), dins del monestir es troba tot el necessari perquè els monjos no hagin de sortir, ja que uns dels trets definitoris dels cistercens són la solitud i l’aïllament.

El fred i la humitat que sento a l’entrar a les estances em fan esgarrifar només d’imaginar-me com de dura havia de ser la vida per a aquesta comunitat caracteritzada per una extrema austeritat.

Façana de l'esglèsia, on s'observen tres estapes constructives: portalada romànica, finestral gòtic, merlets quan Pere el Cerimoniós ordenà la fortificació del monestir.


Claustre gòtic (s.XIV), ric en decoració, allunyat dels preceptes de senzillesa dels monjos cistercencs, amb el cimbori al fons.


La llum s'esmuny a través dels arcs de la galeria del claustre.


Detall d'un capitell


Sepulcres reials de Pere el Gran (a primer terme) i de Jaume el Just i la seva dona Blanca d'Anjou (al fons)


Porta Reial (s. XIV)