Ja teníem ganes d'estar en una postal d'hivern.
De veure el sòl cobert de blanc.
De recordar la sensació única de trepitjar neu.
D'enfonsar els peus a la neu immaculada que encara no ha tocat ningú.
I, perquè no, de patir alguna relliscada entre rialles.
Aquest paisatge hivernal que tant anhelàvem, l'hem trobat al Montseny, ascendint des de Santa Fe fins al Turó de l'Home (1706m).
De veure el sòl cobert de blanc.
De recordar la sensació única de trepitjar neu.
D'enfonsar els peus a la neu immaculada que encara no ha tocat ningú.
I, perquè no, de patir alguna relliscada entre rialles.
Aquest paisatge hivernal que tant anhelàvem, l'hem trobat al Montseny, ascendint des de Santa Fe fins al Turó de l'Home (1706m).
4 comentaris:
Quina sensació de fred!
Una excursió molt bonica, m'has animat a fer-la. Fa massa temps que no vaig al Turó de l'Home!
Doncs vinga, cap al Turó de l'Home falta gent!
Una relliscada en la fageda de la segona foto podria ser mortal, per inacabable o per estampar-te contra els troncs estratègicament situats. Us va passar res? o només rellisqueu a l'altre costat de l'Atlàntic-
Com a bona maldestra que sóc, jo rellisco a tot arreu, però sempre me'n surto amb vida per poder explicar-ho! ;)
Publica un comentari a l'entrada