divendres, 19 de desembre del 2014

"El viatge dels Rodamons" a la revista Mètode

Fantàstica la ressenya que va fer l'Abert Masó -biòleg, escriptor, fotògraf i assessor científic de National Geographic- del llibre "El viatge dels Rodamons" a la revista Mètode. La reprodueixo a continuació:

LA VOLTA AL MÓN… EL SOMNI!

Qui no ha pensat algun cop a deixar-ho tot i marxar a fer la volta al món? És el somni de tots, oi?
Doncs la Mireia Puntí ho ha pensat i ho ha fet... i en El viatge dels Rodamons ens explica la seva aventura. Escrit en clau de diari i de manera molt distreta i entretinguda, el llibre ens va narrant les experiències viscudes jornada a jornada. Les descripcions són tan didàctiques que ens permetran acompanyar virtualment la Mireia en aquesta meravellosa volta al món.
Les cròniques estan narrades amb un estil amè, divertit i sincer que aconsegueix aprofundir en la manera d’entendre la vida dels diversos pobles d’arreu del planeta, fet molt remarcable d’aquesta obra. Comença amb el plantejament, la preparació i la  filosofia del viatge. Potser la característica més transcendent és la més òbvia: el temps que hi dedica, ja que recorre deu països en catorze mesos: gairebé mes i mig en cada país, el que significa que a cada lloc hi arriba sense pressa, sense bitllet de tornada.
Un cop capturada l’essència d’aquell país, és el moment d’agafar el bitllet per a la següent etapa.
Aquestes 222 pàgines ens acosten a la idiosincràsia i als costums d’indrets tan dispars com l’Índia, la Xina, Vietnam, Nova Zelanda, Austràlia, Xile, Perú, Argentina, Brasil i els Estats Units. No cal dir que els contrastos entre salt i salt són espectaculars. Del Nirvana i els assentaments tibetans passa als gratacels d’Hong Kong. Del país de Ho Chi Min ens transporta a les superdesenvolupades antípodes. Travessa tot el Pacífic des de la barrera de coral de l’inacabable continent australià fins a l’angosta geografia xilena. De la «vella muntanya» Machu Picchu ens trasllada a la Patagònia. I enlairant-se des de les faveles de Río aterrem a l’última destinació per passar el Nadal a Nova York.
L’autora és biòloga, a més a més de viatgera, per la qual cosa visita els diferents ambients naturals del planeta, des de la jungla fins al desert, endinsant-se en la diversitat de la fauna i la flora, sense oblidar les cultures que conformen aquest planeta, tan preciós com heterogeni, anomenat Terra.
L’obra té cops amagats: enmig de la descripció d’un paisatge, i com una bufetada a la cara del lector, pot plantejar-nos un aspecte de la filosofia de la societat en què es troba. D’aquesta manera ens fa qüestionar moltes coses que es donen per descomptades a la nostra.
La guinda  final és el mig centenar d’imatges que il·lustren l’obra. I aquí rau el darrer cop amagat: l’autora també és fotògrafa! I doncs, les fotos no solament transmeten el que sentia en el moment de captar-les, sinó que ho fan amb qualitat tècnica i estètica. Suggereixo no mirar-les fins al final, un cop llegit el text. Així, en veure-les us traslladareu als indrets recorreguts i rememorareu les vivències compartides.
No voldria acabar aquesta ressenya sense recordar la frase preferida de l’estimat amic August Colombo, viatger impenitent, que sempre deia: «Sabràs que un viatge ha valgut la pena quan sentis que t’ha canviat. » Penso que aquest viatge ha canviat aquesta rodamón.
ALBERT MASÓ


1 comentari:

pilar ha dit...

Quina crítica més bona, doncs hi troba els valors que van motivar el viatge i els que es van descobrint a través de tota la diversitat obeservada de prop,durant els 14 mesos de durada.
Felicitats pel llibre i la revista Mètode.