dijous, 29 de desembre del 2011

Un altre any...



Un altre any se’n va, deixem enrera el 2011 amb tots els seus propòsits, els acomplerts i els que no. Deixem enrera un any difícil, ple d’entrebancs i dificultats. Un any de canvis, canvis que d’entrada no ens agraden i no ens hauríem imaginat mai, però que no ens queda més remei que acceptar.

Un altre any arriba, carregat de projectes, reptes, esperança i il·lusions. Comencem un nou any on tot és possible, on podem reinventar-nos i realitzar allò que veritablement anhelem. El 2012 està en blanc, l’anirem escrivint sobre la marxa, poc a poc, amb esforç i perseverança, però amb la lletra i el contingut que nosaltres triem.

Què ens oferirà el 2012? No ho sé, però el que fem ara i com ho fem ens condicionarà el futur i farà que ens encaminem cap a un lloc o cap a un altre, per tant, no deixem les coses a l’atzar per a l’any que ve, comencem a actuar avui mateix i creem el futur que desitgem.

Molt bon any!

dimecres, 21 de desembre del 2011

"El viatge com a manera d'a(em)prendre"


Francesc Balagué i Iván Marcos, durant la xerrada, al wikilounge de la UOC.

Ahir a la tarda es va celebrar a Barcelona el wikispeech sobre “el viatge com a manera d’a(em)prendre”, amb Francesc Balagué i Iván Marcos, dos viatgers que veuen el fet de recórrer món com una oportunitat per innovar, crear, obrir l’esperit i emprendre.

L’Iván, va fer de la seva volta al món un projecte d’I+D. Es movia amb la motxilla i el portàtil i anava reportant a diferents empreses tot allò que veia. El seu objectiu era observar diferents productes, serveis i models de negoci arreu del món.

El Francesc, doctorat en pedagogia, va plantejar la seva volta al món com un màster. Per aquesta raó, anava recollint experiències relacionades amb l’educació a cada país per on passava.

Malgrat que cada cop hi ha més catalans que s’animen a fer la volta al món o a viatjar durant uns quants mesos, encara són molts els que ho veuen com una bogeria o una pèrdua de temps. En canvi, en altres països, com Canadà, Israel o països del nord d’Europa, s’entén el viatjar com una eina de desenvolupament tant a nivell personal com professional. Un exemple n’és el nou model educatiu Kaos Pilot.

No oblidem que, habilitats personals com la tolerància, la capacitat d’adaptació i de resposta o la creativitat, no s’aprenen ni a l’escola ni a la universitat.

I després de la xerrada vam continuar la tertúlia amb els nostres amics malalts de viatges. El Víctor i la Raquel comencen la seva volta al món el dia 6 de gener (el millor regal de reis que podien tenir!) i ens deixen el seu bloc perquè els poguem acompanyar en la seva gran aventura. El Joan i l’Èlia marxaran a mitjan de l’any que ve (atenció, no tenen data de tornada!) i ja ho estan preparant tot perquè la seva volta al món sigui una experiència excepcional.

Reunió viatgera amb el Víctor, la Raquel, el Joan i l'Èlia.

dilluns, 12 de desembre del 2011

Donna Nook, el santuari de la foca gris



Caminar entre la colònia com si fossis un més, aproximar-te a les cries encuriosides per la teva presència, contemplar baralles territorials per part dels mascles immensos... Tot això ho trobes a la reserva natural de Donna Nook, a la costa est d’Anglaterra, on cada any centenars de foques grises venen per donar a llum a les seves cries.

El terreny de Donna Nook pertany a l’exèrcit. Actualment s’hi fan pràctiques de tir i altres maniobres militars i només s’hi pot accedir els caps de setmana. Encara que sembli contradictori, precisament el fet que sigui una zona restringida, ha contribuït a que el territori es mantingui més protegit i allunyat de la presencia humana. És a dir, que aquí les foques encara estan prou tranquil·les.

Per accedir a la colònia has de caminar un quilòmetre i mig per un terreny fangós fins que arribes a la platja. Allà no hi trobes visitants de cap de setmana, pràcticament no hi ha ningú, només algun fotògraf audaç, com en Joan de la Malla, expert en fotografia de natura que organitza diverses sortides fotogràfiques com per exemple l’observació de voltors a Matarranya, la brama del cérvol a Aragó o, en aquest cas, les foques grises a Anglaterra.

El vent et talla la cara, els peus i les mans se t’encarcaren pel fred intens, el nas et raja com una aixeta... però no pots deixar de fer fotografies, de contemplar i de passejar en solitud entremig de les foques, com si fossis un més del ramat. I sobretot, no pots deixar de sentir-te summament afortunat pel fet d’estar en una zona reservada al regne animal, on les foques t’accepten i et permeten gaudir del seu espectacle.









dijous, 24 de novembre del 2011

Així va ser la presentació del llibre a Altaïr...


Un breu resum del que va ser la presentació a la llibreria Altaïr, per a tots aquells que no vau poder venir.

dilluns, 21 de novembre del 2011

Presentació del llibre "El viatge dels Rodamons" a la llibreria Altaïr

Dimarts, 22 de novembre, a les 19.30h, presentem el llibre "El viatge dels Rodamons" i fem una xerrada sobre la volta al món a la llibreria Altaïr de Barcelona.

Si t'agrada viatjar, no t'ho perdis!

Fotografia de www.altair.es

dimarts, 15 de novembre del 2011

Reflexions sobre l'Índia des de Barcelona

Ja fa unes setmanes que vam tornar a casa. A casa? Quan tornes d’un viatge llarg, els primers dies “a casa” són estranys, perquè allò no ho acabes de sentir com casa teva. Tot i que d’entrada s’agraeix tornar a tenir aigua calenta, un lavabo net, no haver de patir els constants talls elèctrics... I sobretot, gaudir del silenci. Quan tornes d’una gran ciutat asiàtica, Barcelona sembla tranquil•la, neta i ordenada. Gairebé li trobes aires de poble. A l’Índia te n’adones que res és imprescindible i que, en el fons, res és teu. Tot ens ho han deixat prestat. En realitat, només estem de pas, fem un ús temporal de les coses i, després, passaran a uns altres. L’Índia t’ajuda a desprendre’t de tot, inclús de casa teva, que deixa de ser “teva” per passar a ser només “casa”.

Viatjar cap a l’orient et fa canviar. En major o menor mesura es produeixen transformacions en tu mateix, de manera subtil, però hi són, s’han esdevingut i ja es queden amb tu per sempre més. L’Índia és com un mirall davant la cara, et mostra tal com ets, no com t’agradaria ser o com et penses que ets. Et fa sortir el millor i el pitjor que portes dins. Suposo que és per això que tanta gent en surt espaordida. Però si saps entendre el que veus i posar-hi una mica de distància, en trauràs una informació summament valuosa.

Ja fa unes setmanes que vam tornar de l’Índia, i encara estem paint tot el que vam viure i extraient el suc de tot el que vam aprendre. És per això que aquest és un país sempre interessant, que t’ofereix molt, si saps percebre-ho, i et deixa amb ganes de tornar-hi, per seguir aprenent, experimentant, creixent...

dijous, 3 de novembre del 2011