Nomes arribar a l'ashram de l'Amma el primer que vam fer va ser anar a rebre el darshan (bendicio en forma d'abracada). Just quan estas davant d'ella et fan posar de genolls, en senyal de rendicio, i despres t'abraca. Durant l'abracada em va xiuxiuejar "mi querida..." a l'orella, em va fer un peto i despres em va donar una bosseta amb un caramel i cendres beneides. Es una abracada llarga i intensa. L'Amma no va per feina, sino que s'esta el temps addient amb cada persona. Es una sensacio molt agradable que algu que no et coneix de res t'abraci amb tanta intensitat i amb tant amor.
A part de l'Amma, que sempre es reconfortant veure-la passar o tenir-la a prop, l'ashram es un lloc incomode, i no nomes pel fet que dormim a terra, que s'hi esta prou be. Hi ha moltissima gent, els espais son petits, no pots estar tranquil enlloc, el temple tambe s'utilitza com a sala de treball i oficina, hi ha molt xivarri, a les cantines hi ha poques taules... En Josep M, un noi de la Garriga que porta 3 anys vivint a l'ashram ens ha explicat que l'Amma fa aixo expressament. Amma no vol crear un lloc idilic i confortable perque la vida real no es aixi. Amma diu que el seu ashram es un camp de batalla que et prepara per la vida. S'ha acabat retirar-se a una cova per meditar, els temps actuals demanen que aprenguem a meditar enmig d'una munio de gent, amb soroll i treballant al mateix temps. Amma vol que la feina, la meditacio i el dia a dia siguin tot el mateix. Amma redueix al maxim l'espai exterior perque aixi et refugis en el teu espai interior, que es l'unic lloc amb el que de debo pots comptar.
L'ashram funciona a base de "seva", es a dir, fent feines pels demes de manera desinteressada. Amma diu que fent seva es l'unica manera de purificar de veritat l'anima. Doncs be, hem transportat cadires amunt i avall, hem endrecat el temple, hem eixugat plats i gots, hem netejat habitacions... i la veritat es que jo no li trobo la gracia. Ho sento, pero no hem sento mes pura sino mes aviat una mica gilipolles perque no estas ajudant a gent que ho necessita sino que estas treballant per altra gent que esta de pas, de visita o de turisme. Sera que la meva espiritualitat no esta gaire elevada i encara tinc un llarg cami per recorrer, pero no he encaixat gaire en l'ashram de l'Amma. Hem conegut a un senyor de Valladolid que cada any aprofita el seu mes de vacances per venir a treballar a l'ashram de l'Amma. Coneixeu algu que desitgi fer vacances per anar a treballar de gratis per altres turistes? A mi que em perdonin, pero aquesta no es l'espiritualitat on jo vull arribar.
Hem de dir que l'Amma fa una gran tasca social a la zona de Kerala: hospitals, escoles, pensions per la gent gran, ajudes pels camperols, quan va passar el tsunami va reconstruir tota la zona donant cases a la gent i vaixells perque puguessin tornar a treballar... i altres programes que se'ns escapen.
La gran torre rosa son les habitacions per dormir. Nosaltres estavem a la planta 15 i cada dia marxava un parell de cops el llum amb lo qual pujavem a peu. Al costat es veu el temple. I l'altre edifici es casa de l'Amma i oficines, i mes habitacions... uff tot ben apinyadet!
La nostra habitacio, sense llits, ni armari, ni una trista estanteria. Mama, com pots veure esta tan desendrecada com la de Barcelona. Hi ha coses que ni l'espiritualitat mes profunda pot canviar...
Fantastica posta de sol als voltants de l'ashram
Fantastica posta de sol als voltants de l'ashram
14 comentaris:
Eeei, parella!
Déu n'hi do, quinze pisos sense ascensor! perquè segur que vosaltres, sempre heu pujat i baixat a peu!
La posta de sol que es veu des de l'habitació és preciosa. Això sí que és una cura de relax, enriu-te'n dels tractaments de psicòleg, amb perdó si n´hi ha algun que ho llegeix.
I l'habitació, ejem, ejem, saps què et dic? que jo també he arribat a un grau d'espiritualitat que endreçar l'habitació....ja es farà! no es queixa i pot esperar!!!
Molts petonets!!! i cuideu-vos molt
Eeei, Mireia!!
Finalment has aconseguit la teva abraçada de l'Amma!! després de tant esperar-lo... em refereixo a Barcelona, sembla que al seu ashram no vau haver d'esperar gaire, no??
Crec que ja vaig entenent com va això dels ashrams... deu ser com una mena de parròquies.. l'ashram de l'Amma està a Kerala, una regió del sud-oest de la Índia, al costat de mar Aràbic (Wikipedia). L'ashram de l'anterior, encara no l'he trobat... Pel que veig, els pensaments de l'Amma va una mica en direcció contrària als del de la cova, el Maharsi.. Està molt bé això de la vida real, però clar, si un va buscant una mica de pau, i s'hi troba més estrés... jo tampoc no li veig la gràcia, Mireia... Ara hi ha una altra part que té molt de raó l'Amma... hi ha gent que fins i tot a la feina, troben la manera de meditar.. són els que no foten res, i tots en coneixem algú... seran deixebles de l'Amma??
Mireia, trobo que potser t'has creuat una mica...no sé, et veig un pel negativa, total per rentar quatre plats... encara recordo quan escrivies "esperar, sense esperar res a canvi.." o alguna cosa semblant... és broma... fins quan us quedeu en aquest ashram??
En aquesta banda del món, les mames i jo vam anar a Igualada, amb una acord marc, a passar el dia comprant.. i vam comprar, menjar i molt, i ens ho vam passar molt bé.. les mames em cuiden molt bé.. em fiquen al provador i vinga portar-me roba per emprovar-me...
Et trobem a faltar; la teva taula (encara que ara "seus" en una altra taula) encara és buida... La Victòria ara seu davant de la Lluisa, així s'expliquen les coses de les suplències..
Petons a tots dos, i energia positiva!!
Són les 19.37h, 13,5º i ve un anticicló que ens acostarà als 20º en la setmana tradicionalment més freda de l'any...
Hola parella,
comparteixo totalment la vostra descripció de l'ashram, però quan hi varem estar nosaltres, teniem un llit que era una base metàlica i un matalàs. Ens devia tocar l'habitació de luxe, segons el que dieu.
Ara que ja porto dies de tornada i tinc una perspectiva, tampoc estava tant malament; però suposo que el temps i la distancia m'ho fan veure encara més de color de rosa del que és en realitat :))
Mentrés esteu pel sur de la India, allargaré encara una mica més el meu viatge a través dels vostres Posts. Ara ja estic completament aterrada a la realitat empordanesa, i ja sento la India més lluny que els primers dies, que estava totalment desubicada.
Molts records,
Laura
Ondia , ondia ,... jo mirant de fer bones fotos i resulta que el que cal es tenir el paissatge aprop ..,bé , donat que teniu temps per meditar , ja cal que aprofiteu per a fer cursos d'anglès intensius perque com no parleu a la perfecció ni que sigui amb "Indglish" haureu de donar moltes explicacions , aqui ja us estan preparant sessions de conversa amb en "Poirot" que frisa per coneixer el vostre domini de l'idioma quan torneu .
Best regards ,....
Hola a tots els que seguiu el blog! Intentare satisfer la curiositat de la Yolanda respecte l'ashram de l'Amma:
- Entre setmana no ens vam esperar gaire per rebre l'abracada pero el cap de setmana si, perque venen moltes families hindus a passar el dia i ha rebre el darshan. Pero l'Amma no se'n va fins que no ha abracat a tothom. Ningu es queda sense abracada. Un dia va estar des de les 10:00 del mati fins despres de les 24:00 de la nit (nosaltres vam marxar a dormir, per tant no se exactament quan va acabar) abracant sense parar, ni per anar al lavabo, ni per menjar, ni per res. Es increible! I al dia seguent pel mati ja estava feinejant per l'ashram amunt i avall.
- En realitat els ensenyaments de l'Amma son exactament els mateixos que els de Ramana Maharshi: desfer-se del desig i de tot allo que no es essencial, disminuir l'ego, canalitzar l'energia cap a aspectes mes sutils de la vida, acceptar tot el que succeeix... El que canvia es la manera de portar-ho a terme: l'Amma viu en el s.XI i es molt conscient de la realitat que hi ha al mon, per aixo porta a la practica la seva doctrina en l'entorn actual que ens ha tocat viure (estres, pressa, angoixa...)
- Pels que ens seguiu amb el mapa: des de l'ashram de l'Amma hem agafat un barquet fins a Allepey. Des d'alla un tren cap a Kochi i dema agafem un tren cap a Gokarna (13:30 hores de viatge, que no ens passi res!).
- Respecte l'angles, aqui fan mes errors gramaticals que jo, que ja es dir! O sigui que estic desaprenent el poc que havia apres. M'haure de plantejar fer un curs a distancia!!!
Moltes gracies per tots els comentaris, ens fan molta il.lu! Anims i que no decaigui!!!
Mireia i Ignasi.
Jaume,encara ric imaginant la peregrinació d'adolescents cap a l'India o qualsevol de les moltes coses que se li van ocòrrer,li va costar engegar però la inaguració ha esta d'allò més espatarant,; teniu raó, potser és que ha vist la llum.L'endevinalla del Ferrocolat, a la primera, enhorabona!La cara que feu és pletòrica,radiant, es nota que esteu molt integrats,només us manca una mica de morenor.
Haureu de seleccionar molt bé les fotos perquè no ens passem dies i dies mirant-les,realment són molt boniques, ens fem una petita idea dels llocs que transiteu es reconfortable veure-les. Ja se el que dirà l'Agnès quan llegeixi el teu comentari que fa refència a l'habitació de l'ashram i jo li digui que endressi la seva.
Que seguiu tan bé com fins ara. Fins a la propera:
Jabbour's
Aclariment: Com que no podia enviar el comentari perquè em deia que no posava bé la contrasenya i resulta que `m'oblidava una cosa, he copiat l'escrit i l'he guardat, després he fet "retalla i enganxa" i ara que ho he llegit he vist que el principi no sortia (és la poca pràctica). Més o menys deia que volia fer l'oportú comentari en "L'ashram de Sri Ramana" però em vaig quedar "encallada i tronxantme de riure" llegint i imaginant els comentaris del Jaume.
Hola princeseta Rodamón, és una tranquil.litat veure que totes aquestes cróniques didàctiques i descriptives que ens fas, son un reflex de la vostra felicitat de veure que tot forma part d'aquesta posta en pràctica de la vostra voluntat. La esperitualitat que es gasta en aquestes terres, fa que a vegades s'hi barregi un xic d'abús, aixó també forma part del joc.
Com que ja veig que et tenen el corrent del que passa a MD, ja no t'hi dic res.
Estem sota els efectes d'aquest anticicló que no hi ha manera que plogui, mentre a Anglaterra fa quinze dies que plou amb risc d'inundacions, aquí no tenim reserves d'aigua; fins i tot aquest diumenge dia 20 amb tots els diaris han repartit dos difussors per les aixetes per reduïr el consum d'aigua.
En fi, vosaltres cuideu-vos molt i ja ens tindreu al corrent de tot.
Molts petonets i fortes abraçades.
3a
Bon dia guapetons... primer de tot enviar-vos molta energia positiva ... molta paciència ...l'Ashram de l'Amma és diferent, es manté i funciona pel treball de tots els que viuen o passen uns dies allà. És impressionant veure en directe com tot rutlla, ...al estil jesuita no hi ha un temple sinó un sala de parlar, de treball,de pregar, etc.... l'espiritualitat es porta al cor .Jo com diu la Laura " el temps i la distancia m'ho fa veure de color de rosa ", doncs em va agradar molt. De totes formes crec que als 4 dies ja estevem fartes de tant de moviment i van marxar a Fort Cochin ...molt millor, massatges ayurvedics, bon menjar, bona gent...
Jo estic encara amb una mica de Jet Lagg i amb la ment encara a l'India-Kerala gràcies a vosaltres .
Per aquí tot continua igual, no os perdeu-res,...així que aprofiteu i disfruteu ,i si algo os cansa, a una altra cosa mariposa...hi ha moltes coses a veure, i allà on os trobeu be és on heu de parar...
És el tercer cop que intento entrar i deixar un missatge però no es quedem a la web ..espero que al donar intro i os arribi..
molts petons.
... estem amb vosaltres i és un plaer compartir aquest cami i any... gràcies
- gopi issa-
hola jovent. No sé, he estat mirant
lo de l´Amma i ho veig una mica extrany. Segurament ella es una persona magnífica, elevadíssima, admirable i recorfortant, però (desde aquí) sembla que al seu voltant hi han interesos terrenals.
Qué hi fa aquí aquest edifici esgarrifós de 15 plantes ?. que hi feu vosaltres i els altres fent de cambrers ? repeteixo es extrany.
per lo demés el lloc es magnífic,amb el seu pacífic riu mig
tapat de barques etc.
Ja heu recitat els 1000 noms de la divina mare a primera hora del matí
quan els galls encara dormen ?
gràcies pel vostre blog
Hola companys!!
Ja veig que seguiu per Índia. L'ashram de l'Amma ha der una autèntica experiència...
Jo ja penso en tornar...
Que seguiu disfrutant de la vostra aventura... i fins aviat!
Carme
Ashram Casa Xifra, Sta Coloma de Farners,
Divendres 25/2/08, aula 1r de jardineria, examen de topografia
Aquí les coses continuen lluny de l’espiritualitat, malgrat que durant els exàmens, la canalla es comporta i em permeto el luxe d’emprar el portàtil per contactar amb els nòmades de la família.
Es molt interessant l’organigrama de l’ashram que us acull, aquí, res funciona a base de “seva”, per buscar un altre fruit de la natura, diríem que l’ashram Casa Xifra funciona a “fabes”.
A, informeu a la mestressa Amma que s’està preparant un vol xarter, amb una selecció d’adolescents, que vindran en un avió el suficientment gran per donar cabuda a la “cream” de can Xifra i una tria d’un grup que ha demostrat interès a Santa Maria de Palautordera.
El Mas, diumenge 19h 43’
Sembleu feliços en la vostra recerca, m’agrada que mantingueu la capacitat de sentir-vos una mica gilipolles (sic), segur que això us manté propers al mon de la majoria de mortals.
Una forta i duradora abraçada!!
hola
Hola i/o que tal.
Ja sóc aquí.
Després de quatre intents fallits, ja sé com funciona això.
Ja tinc "alias", nom i mot de pas. Ja puc escriure i "comunicar-me" amb tothom que miri aquest blog.
Perfecte.
Vaig preparar un primer escrit que no sé on para. Estarà en el ciberspai. El vaig intentar "penjar" al blog i "va a ser que no". No l'he vist mai més.
Prou rotllo. Aquí a Barcelona, tots molt bé.
No tenim ni la paciència ni l'espiritualitat que esteu adquirint vosaltres, però la poca que tenim ens fa molta falta per poder anar tirant.
El que sí tenim són llits. Un gran invent.
Veig que vosaltres esteu bé. Que això de fer l'Indi sembla que us agrada i que ho practiqueu la mar de bé. Genial.
Apa. Vaig a dormir que ja es tard.
Molts petons. Ona, Sandra i Pere.
Publica un comentari a l'entrada