dijous, 10 de gener de 2008

Ashram de Sri Ramana Maharshi

Ramana Maharshi a l'edat dels 16 anys va sentir que el seu cos es moria pero tot i aixi ell continuava viu. Aqui es va adonar que ell no era el seu cos i va comencar a indagar sobre el ser vertader. Es va retirar a una cova del mont sagrat Arunachala i alla va estar meditant durant 7 anys.

Hem estat uns dies al seu ashram. Es tot austeritat: no hi ha ni taules ni cadires, mengem al terra damunt d'una fulla de platan, les habitacions son senzilles, no hi ha aigua calenta... pero ens hi sentim molt comodes. La sala de meditacio es la meva preferida: llum tenue, incens, silenci, recolliment. Hem pujat a la cova on ell meditava. Es un lloc molt especial, amb molta energia, alla tambe hem fet una bona meditacio. Dels ashrams on hem estat fins ara es el que ens ha agradat mes; ens hi hem sentit com a casa, i tot i que hi ha forca occidentals (estem per tot arreu!) tambe hi ha moltissims peregrins hindus.

Entrada de l'ashram


Menjador de l'ashram


Ascensio a l'Arunachala


Ja hem fet el cim! (encara que no ho sembli...)


Baixada de l'Arunachala descalcos, per fer penitencia, com fan els peregrins. Tot i que ells ho fan perque no tenen sabates i nosaltres som els pijos que baixem amb les sabates a la ma.


Peregrins


Per sort sempre tenim temps per fer amics. El Chandra ens serveix els millors cocos i els millors tes de Tiruvanamalai (es el nom del poble), just a l'entrada de l'ashram.

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola parelleta,
Que bé, estic fent "cultureta" amb l'informació que penjeu al blog, he llegit la història del Ramana Maharshi, acabo d'entrat al Om Aruchala i no sé si serà pel que estic escoltant o perquè estic sola (esperant que em reculli la Lluïsa per anar cap al metro), és divendres son 3/4 de tres i ha marxat tothom, estic super relaxada....
Demà dissabte Yolanda s'examina danglès i d'estadística. Si podeu li dediqueu una meditació. També s'examina el José Manuel, però no sé de que.
Un petonás - Alícia

Ferrocolat ha dit...

Hola joves:
No se si els temes prosaics us provocaran una urticaria ara que esteu tant "elevats" pero volia explicar-vos una historia que es om una endevinalla ,... hi havia una vegada cinc germans molts avinguts que vivien junt , doncs be el mes gran ja te contracte els dos petits estan aparaulats pel febrer i els bessons grans encara esperen pretendent , tots ells s'anomenen major93 .
Salut i molts records

Ferran

Luisi ha dit...

A part de que disfru teu del vostre viatge, les coses que esteu aprenent i a la vegada ensenyant a tots nosaltres, és com si realment cada vegada que veig els vostres comentaris, estès a prop vostre. Realment començo a pensar que les energies de les persones que estimes, encara que estiguin molt lluny de tu, son les que et donen força per poder continuar. Un petó molt fort.

jaume ha dit...

Companys
Seguim amb interès enyorança, expectació i certa enveja la vostra transhumància que per ara consisteix bàsicament en fer l’indi, ja que sembla que esteu prou integrats en aquest exòtic país. He intentat posar-me en contacte a traves de correu electrònic i no sembla que funcioni, de manera que faré servir aquest curiós procediment.
Bon Nadal i molt bon any nou !!!!!
Continuem, desprès de l’aprenentatge del mes d’agost, intercalant el so primordial; OOOOOOOOOOOOOOOOOOOHHHHMMMMMMMMMMMMMM en la nostra vida. Sempre queda com a enèsim intent de lligar l'aspecte físic amb l'espiritual, però malgrat tot, va bé.
Aquí és dissabte, son les 21hores i en Marc, convertit en un homenet (ja te màquina d’afaitar), va a un concert de rock, o no se que a Sant Celoni amb un amics, curiosament, l’Adelaida no surt.
L’estimat cunyat que compartim planteja una història – endevinalla, no seré menys, de manera que aterreu i penseu. A també va de cinc germans, en aquest cas de sexe femení heu de respondre ràpid. Observareu que està en l’idioma del país veí, ànims!

El padre de Renata tiene cinco hijas
1 chacha
2 cheche
3 chichi
4 ???
5 chuchu

cual es el nombre de la quarta
responde rápìdo

Penseu la solució, ja en parlarem

Molts petons i fortes abraçades jaume

Yolanda ha dit...

Hola!!!
Els exàmens ja estan fets!! El JM i jo ens examinàvem avui de les mateixes matèries, i han anat bé... I ja puc tornar a participar activament al vostre blog.. jeje..

A la Índia, suposo que encara continueu amb el grup de ioga de l'Ignasi, o ja aneu pel vostre compte pels ashrams??

Tinc que centrar-me en el mapa, perque ara per ara, estic una mica perduda... o sigui, ara sou a Arunachala?? així és com es diu l'ashram del Ramana Maharshi?? o els ashrams es diuen pel nom del mestre??

Una mica, aquest mestre, em recorda a San Miguel de la Cogolla, que també es va retirar a una cova fins que va morir.. ara la cova, el petit monasteri que hi van construir, i el gran monasteri al peu de la montanya són patrimoni de la humanitat (La Rioja, aquests són els meus viatges..)

Fins molt aviat i petons!!

Son les 21.47h. 9,8º.

Ignasi i Mireia els rodamons ha dit...

Molt bo el missatge en clau de Ferrocolat (no desvetllarem la teva identitat). Ens alegrem molt que els cinc germans estiguin tan ben col.locadets.

Jaume, que t'ha passat? Has vist la llum? Has estat "sembrat", inmillorable, impresionant!!!

Yolanda, no vaig pensar en el teu examen fins dissabte a la tarda i et vaig dedicar la meditacio de les 6 pm, a la platja de l'ashram de la Amma, davant la posta de sol del mar arabic. A Bcn serien les 13:30. Era massa tard?

Petons per tothom!

pilar ha dit...

Hola nois!
El nostre ordinador treu fum! quan no és per veure si hi ha res de nou penjat per vosaltres, és pels comentaris que s'hi han posat, la qüestió és que no para, ara obert, ara tancat!
Yolanda, me n'alegro molt que els exàmens t'hagin anat bé. Felicitats a tu i al J.M.
A l'endevinalla d'en Jaume hi he pogut arribar, però a la d'en Ferran, encara estic barrinant!
Rodamons, que tot vagi continuant tan bé com fins ara! Molts petons!!!

pilar ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Núria ha dit...

Hola parella!
Fa molt que no escric però que quedi constància que segueixo totes les entrades al blog! És fantàstic tot els que expliqueu i els llocs plens d’espiritualitat i energia! El que més m’agraden són les fotos, esteu molt macos vestits de blanc! ... Encara que pensant-ho bé jo també estic d’una cova (la feina) i carregada d’energia (i no vegis!)
Molts petons

jaume ha dit...

Estimats i enyorats
Des de primers d’any comparteixo l’ashram de l’escola forestal Casa Xifra de Santa Coloma de Farners amb 22 adolescents, que tant de bo fossin peregrins (de camí a un destí llunyà) i m’estalviessin la penitència d’intentar fer-los diferenciar un motor de quatre temps d’un de dos temps. Trobo a faltar molt la llum tènue, l’ incens, el silenci i el recolliment del vostre destí actual. M’heu de passar l’adreça de Can Sri Ramana a veure si convenço algun alumne meu i el facturo cap a l’índia
Ignasi, la teva elegant vestimenta per l’ascensió a l’Arunchala m’ha fet pensar en l’enyorada i estimada xilava que feia servir per dormir i que la Maria ha convertit en unitats elementals per que esdevingui, convenientment barrejada amb altres estimades peces del meu aixovar en un fabulós cobrellit de pachwort. Ara dormo conill. No se si també esdevindré un cobrellit de pachwort algun dia
Us veig molt en forma, potser una mica prims, salut i molts petons

Yolanda ha dit...

Hola!!

Quines fotos més xules!! Com diu la Núria, el blanc us queda molt bé!! Jo trobo que feu molt bona cara, i fins i tot veig a la Mireia una mica més grassa(!?), això quan surtiu tots dos sols... quan us posseu al costat d'un nadiu, llavors sembleu malalts... mare meva, mira que sóm aquí de blancs!!

Gràcies a tothom pels ànims en els examens, i pels pensaments i les meditacions (Mireia, va arribar just a temps..), encara que ja m'haguès agradat estar mirant la posta de sol, en lloc de fent un examen... per cert, Mar Aràbic?? tinc que possar-me a mirar bé el mapa, perquè estic totalment perduda...

Una abraçaaaaaada

Són les 22.13h, 9.7º a S.A.B.

luisi ha dit...

Que guapísima que està la meva nena, bé l'Ignasi també, jo veig tan mona com sempre i bé crec que més i tot, ja sembles una indú de veritat. He comprovat que portes la pulsera que junt amb les altres joies, estas d'alló més "fashion".
Un petó i una barçada molt forta per tots dos.

Lopetenc2 ha dit...

Bueno, tot això de la espiritualitat i demes esta força be, pero ens estem desviant de l'objectou del viatge: que en pensant els elefant asiatics del canvi climatic?

folgueroles ha dit...

he vist un ventall de videos de l´historia d´aquest sant baró, Maharsi. M´ha causat una forta impresió la seva figura, ja de gran: cabells blancs, un petit
"tapa-junts" a la cintura, bastó a la dreta, caminant semi inclinat a
l´esquerra, peró amb fermesa, rodejat dels seus deixebles i seguidors,(que s´inclinaven davant d´ell), acariciant els animals, llegint un diari, etc..
També em sorpren la gran quantitat de llacs, petits i grans de Bangalore. La tasca inmensa de Vicenç Ferrer..
Hem estat a la India, pero he de dir que no conec res de la India.
Gràcies a vosaltres l´aniré coneixent. Adeusiau i fins un altre.

CARLES 65 CC ha dit...

AKABU DE REGARDAR PER PIMER KOP EL VOSTRE BLOG. No m'he tornat boig, ni akabu de sortir de ESO. És que estic cansadet d'escriure BEEEE a la feina(un funcionari que no s'avorreix). Veure les imatges d'aquesta fantàstica travessa per la "boladelmon" em desestressa de cop. No sé si ho hagués fet algun cop en una vida anterior o posterior. S'han de tenir... Què mengeu? I la pasta d'afeitar on és? jijua jijujau ... N'heu de fer un llibre de tot això. Seguiré observant les vostres fotos (en fan enveja). Estic intrigat pel que diu en Ferrocolat, no sé si el conec¿?¿?. (A REVEURE VAILETS)