Hong Kong es una petita regio de la Xina amb 7 mil.lions d'habitans repartits en 1.000 km2 de superficie. Be, mes que repartits estan amuntegats. Aixi no es d'estranyar que visquin en pisets minusculs encabits en gratacels d'infinit numero de plantes.
Hong Kong te un sistema economic, administratiu i judicial especial, diferent de la resta de Xina. Es una ciutat modernissima, neta, organitzada, civica. Tot i la densitat d'habitants no es un lloc estressant, contrariament al que nosaltres pensavem. Per la ciutat hi ha parcs agradables on descansar, centres comercials molt amplis, cafeteries acollidores... La majoria de llocs s'han construit amb feng shui i aixo es nota, no saps per que pero t'hi sents a gust.
Quatre coses a desmentir sobre la Xina, o al menys sobre Hong Kong, que ja hem dit que aixo no es ben be Xina:
- Els restaurants xinesos son discrets i acollidors. Encara no n'hem vist cap decorat amb la gran muralla ni amb dracs que emergeixen d'un llac multicolor.
- Els plats no els serveixen ofegats en una mena de salsa enganxifosa. Aqui nomes porten una mica de suc i la vedella te gust de vedella (si, ja se que no he de menjar carn pero he caigut en la temptacio!)
- Els xinos estan bons! I les xines son monissimes! Van amb uns pentinats super fashion i sempre porten el cabell perfecte... fan una rabia!
- El metro tampoc va tan ple. D'acord que hi ha molta gent pero els vagons son llarguissims i al mati els metros passen cada 30 segons aprox.! O sigui que no van mes apretats de lo que va la linia verda a hora punta a Barcelona. Ah, i si un metro s'endarrereix 5 segs t'ho comuniquen inmediatament per megafonia i et demanen disculpes! (igualet que la RENFE...)
Tota aquesta modernitat contrasta totalment amb els voltants de la ciutat. A la que agafes el tren i marxes tres parades mes enlla de la capital descobreixes uns poblets austers de cases prefabricades de llauna apuntalades damunt 4 vigues per sobre del mar. Aqui la gent no es fashion, son pescadors que viuen assecant el peix que pesquen i venent-lo despres. Aqui no hi ha jardins amb feng shui, les aigues residuals es llencen directament al rierol de davant de les cases, no hi ha clavegueres. Aqui no hi ha centres comercials ni cafeteries... pero tambe forma part de la regio de Hong Kong. Per que a tot arreu hi ha tants contrastos?
Aqui viuen els xinesos
Port de Hong Kong
Mireia-Lee. Be water my friend!
Aqui viuen els xinesos que no son de la capital
19 comentaris:
Aquest cop som els primers a fer un comentari del nostre propi blog (mira que som raros!).
1) El nostre blog ha traspassat fronteres. Oe oe! Fins ara ens seguien des de Barcelona, S.A.B., Vic, Sant Sadurni, Folgueroles, Palau Tordera i Sant Celoni pero ara tambe ens segueixen des de Minnesota!!! Som internacionals. Visca, visca, visca! Per cert, Gemma, envia'm el teu mail, que no el tinc. mpuntial@hotmail.com
2) Sort en tinc de la Pi que em posa al corrent de tot el que passa i m'envia fotos vostres! Les fotos posa que son de la Fundacio Miro, pero jo veig molta birra i molt poc art. Ja us vau enterar d'alguna cosa??? Glow, Marta, Marc i Nat sortiu molt afavorits! Marcel, que gran estas! Parleu-li de nosaltres, que ja no se'n deu recordar! Em falten per veure la Nu, Javi, Milu, Marce i Pi. Pi, tia, ja et val enviar-me fotos de tots menys de tu, amb la carassa tan maca que tens!!!
3) A les de Mundet: em sembla molt fort que hagueu posat una foto meva a l'oficina! A veure si acabareu fent un altar. Conyes a part, encara sort que no heu posat la foto que surto abalancant-me damunt de la camera. Si, aquella que vau posar en el full de signatures de la despedida. I no vull donar idees...
Vinga va, poseu comentaris i no pareu!!!!!!!!!!
Eps, no us passeu, que les birres SEMPRE les fem després de veure les exposicions... és el moment de compartir impressions i fer la crítica! És conya: és el moment de posar-se al sol d'hivern com llangardaixos i gaudir-ne!!!
Petó
Eeei, parella, jo vull ser la tercera! Gràcies a Déu, ja frisava per saber i veure alguna cosa de Hong Kong. Molt bé, com sempre. A mi m'agrada molt el que dieu i les fotos que hi pengeu. Petonets i fins al Vietnam!!!
Eoooooooooo que fort !!! què diferent,no ?? Quina enveja !! Que tot i el soroll que hi hagi i per gent que hi trobeu, segur que és molt millor que aguantar a segons qui o fer segons què. J, je, je,
Sàpigues que quan anem a veure l'amiga Alicia i veiem allà la teva foto penjada a la pared tota boniqueta amb aquella cara de felicitat, estem contentes que com us van les coses.
Per cert, ens heu fet patir una mica tants dies sense notícies.
Bé parella, fins un altra estoneta. Molts petones i cuideu-vos molt.
Teresa
Avui és el quart dia que amaneix ennuvolat, humit i fosc a Barcelona. Necessitem que plogui però renoi, no s’acaba de decidir i aquí ens té acumulant roba estesa a les terrasses. Ni fa ni deixa fer!
Per sortir una mica d’aquesta i d’altres rutines tot sovint visito el vostre blog. M’encanta... en un tres i no res tant puc estar en qualsevol racó d’Índia com passar a Hong Kong, aprendre qualsevol cosa de les que expliqueu o comprovar que manteniu la mateixa il•lusió que al principi del viatge. Espero que tot i no estar en el país bressol del YOGA continueu amb les vostres pràctiques. Ignasi, en aquest tema has d’agafar la paella pel mànec i posar en pràctica tot els teus coneixements. El grupet de companys del centre continuem com sempre, seguim utilitzant els mateixos termes: inspirar, expirar, samastiti, parivrita trikonasana... ja s’estan fent plans per l’intensiu d’estiu. Altra cosa a comentar-vos és que cada vegada que preparo un dels meus entrepans preferit, em veniu al cap. Me’n recordo de l’acord que varem fer la nit de cap d’any mentre menjàvem papaia i galetes tot remullat amb aigua. La proposta es manté vigent!
Una forta abraçada i apa a gaudir!
Quin canvi¡¡¡¡ de India a Hongkongchuly... de gent morena amb cares allargades, tot multicolore , vida amb mínims i menjar picant...a cares rodones, ulls plans ,i tot fastuós...encara que la pobresa és similar a tot arreu... Feu molt goig ¡de veritat¡¡ i enveja sana també¡¡¡ he apuntat molt llocs a India per anar gràcies a vosaltres ... i més que vindrán... Continueu disfrutant, que nosaltres gaudim amb vosaltres de tot i estem aquí de grup de recolçament--per cert quina gent més maca al vostre blog—
Les fotos maquíssimes, tot molt enorme, els edificis ,el pont ...i vosaltres jejeje
Gràcies per tota aquesta ilusió compartida...petons i endavant..`+++ per cert allò de trobar-nos a setmana santa crec que es quedarà en esperit ommmm
gopi issa
gràcies per el nou recull d`imatges
de riquesa i pobresa. Demanes el per que a tot arreu hi han tants constrastos.Perque en poguem gaudir en lo bo i en lo no tant bo
Aquí mateix on sou hi han edificis
grans, aire ""condicionat, carrers
senyalitzats, cotxes i a pocs metres, aigua, barques, barraques
i"condicionen" els peixos boca avall. Qué es millor? Si tot fos
igual, tot seria trist, gris i avorrit. Es en la diversitat on podem comparar, evaluar. Ja sé que
els que están en el mon de la pobresa no poden comparar perque no coneixen res mes.Es el seu mon.
Si veuen la tele, miren lo altre
com si fos una pel.licula irreal,
fantástica.No es la seva vida.
osti con rotllo.
De tots modos, fas molt bé a voltar per aquestes conrades. Aquí,tenim ensurts constants:fui-tes incendiaries de gas, fuites
d´aigua de mil.lions de litres desde fa anys, (mentres als consumidors ens obliguen a estalviar l´aigua i prohibeixen
regar i rentar cotxes);les bombes
de ETA;els rollos dels polítics, diaris, teles i radios per les eleccions; la violencia de genere
,ara ja matem quatre dones en un sol dia... Ja tornareu ja. Hi us
tocará tornar a tenir els peus a
terra. Apa, jovent: bon viatge.
Hola de nou :
Començo a entendre tot allò que esplicava l'Einstein respecte de la relativitat , els mons paral.lels , l'espai i la corbatura del temps , sembla ben bé que us heu tele-transportat !! Nosaltres preocupats per coses mundanes i vosaltres obrservant el mon , no per un foradet sino pel mateix tunel de Montblanc .
Però alerta perque en Poirot esta pensant en com comunicarse a través d'aquest espai-temps , està pensant a quina hora ha de fer senyals de fum pensant en com arribara la senyal a Utah (??) i SI ESTARAN DESPERTS l'EINSTEIN I SENYORA !! calcula que trucarà qualsevol dia a les 10 de la nit hora catalana , aixi que es prepari el senyor Einstein a rebre una trucada "sorpresa".
Bé s'ha acabat la nova endevinalla o és que us pensaveu que m'havia torrat ?
Hola guapos, a més, de veritat, esteu fantàstics a les fotos.
Ja se que no us importa gaire el futbol però per tots els "cules" són dies de glòria, ara són les 8:30 de dissabte 1 de març i el Madrid està perdent i el Barça empatant....
Estic encantada de tot el que aneu explicant, com diu la Ma. Amor, ens conectem, i ja estem en un altre lloc del món.
Quina pena.. acaba d'empatar el Madrid. Ai.... però Ronaldinho ha marcat un gol. Són dos partit diferents el Madrid juga amb el Huelva i el Barça amb l'Atlètic de Madrid.
Quin dia marxeu cap el Vietnam??, es per reservar el vol per VUELING i demanar els acords marc.
Un petó molt fort
Alícia
Hola...
Al final, el Barça va perdre, i el Madrid va guanyar...
Al "granu".. per un altre tema, els rodamons m'han escrit un mail des de l'aeroport de Hong Kong, dient que en una hora marxaven cap a Vietnam... O sigui que hores d'ara ja deuen ser-hi...Com sempre que van a un lloc nou, triguen uns dies a posar-se en contacte amb els bloggers...suposo que mentre es situen, i esbrinen ón és el ciber més proper, triguen una miqueta.. o sigui que paciència fins al proper comunicat..
Petons a tothom, i especialment als Rodamons...
Son les 11:56h, i tenim 16.7º a S.A.B.
Hola, hola!!!!Tinc moltes ganes de que expliqueu cosetes de Vietman, quan temps us penseu quedar??? isfruteu molt perquè crec que és preciós i es menja rebé. Notición:: he pintat l´habitació del fons i he posat parquet jo. Encara no m´ho crec!!!
Vinga cerinyets, expliqueu-nos cosetes!!!
4 de març, avui fa tres mesos que heu marxat! Obro l'ordinador, miro si hi han comentaris nous, més d'un cop al dia, els llegeixo i tinc la sensació que estem fent una gran tertúlia, com si estéssim en una taula rodona. Així és que gràcies al blog, i a tots plegats, tant lluny que esteu i sembla que sigueu aquí al costat.
Encara que no escrigui gaire, si que vaig veient el vostre periple pel mon. Tal vom diu la Mª Amor entre samastiti i samastiti, anem seguint la nostra vida a BCN, del despatx a ioga i tornar al despatx, no com altres que van de pais en pais i de meravella en meravella. Gaudiu al maxim d'aquesta experiencia.
Montse
Dia 92 - 5 Març 2008
10:10 am
Hola Parelleta!
És evident que cada país té el seu encant, amb les fotos que pengeu al blog es veu el reflex de la societat amb diferència del seu nivell econòmic.
Per cert les fotos que hem vist fins ara són una meravella, i suposo que tothom estarà d'acord amb nosaltres.
La foto que hem trobat més espectacular és la del port de Hong Kong de nit, però indiscutiblement la més original és la de Mireia-Lee.
Ei! Ignasi trobem a faltar alguna foto teva amb "caretos", o és que la Mireia les sensura???? jejeje
"Montse dijo..." us preguntareu que faig a casa a aquestes hores, doncs per si no us ho preguntaveu us ho explicaré igual. Ahir em vaig lesionar un dels meus peus i s'ha confirmat que tinc un esguins o sigui que em tocarà fer bondat uns quants dies.
No sabem fins quan estareu a Hong Kong, i potser a hores d'ara ja feu camí cap a Vietnam, doncs si és així ens veiem al blog del Vietnam.
Un petonàs i una braçaaaaaaaaaaaada
A&M
Hola nois!!!!!
Quin canvi d'entorn!
Potser la finestra de la vostra habitació no surt ni a la foto.
Com us va per vietnam?
Em sembla que estem tots i totes esperant el reportatge del vostre tercer pais, ja gairebé sou professionalsFeliç aniversari!!
Petons i fins a la propera.
Els Jabbours
Bon Dia viatgers!!
Avui 6 de Març em proposo entrar algun comentari al vostre blog. Últimament estic una mica desconectat però sempre que puc us escric. M'agrada seguir el vostre recorregut pq m'agrada veure l'evolució de la pedazo barba que s'està deixant l'Ignasi :P.
Espero que tot us vagi bé! I us espero veure aviat...
Una abraçada!
BORJA
A tots els fans, seguidors, deixebles, devots, familiars i amics de l'Ignasi i la Mireia.
Per mitjans sobrenaturals (per alguna cosa ha de servir tanta espiritualitat) els Rodamons ens han comunicat que ja estan al Vietnam, que han intentat posar al dia el blog, però que no hi ha manera d'entrar-hi. L'espiritualitat va bé, però la tècnica falla. Que els fidels devots estiguin tranquils, que tan aviat com la tècnica ho permeti posaran al dia el blog.
Ara els Rodamons estan a Hoi An, a uns 30 Km. de Da Nang, més o menys al mig del Vietnam. Primer van estar a Ho Chi Minh i després van voltar pel delta del Mekong. A Hoi An fa una temperatura agradable,però plou cada dia. Ells estan molt bé i a l'Ignasi cada dia li creix més la barba.
Records a tots els fans, seguidors, deixebles.... i una abraçada ben forta a l'Ignasi i a la Mireia.
Josep i Pilar
Publica un comentari a l'entrada