dimarts, 3 de juny del 2008

Ara fa sis mesos...

... que vam fer les motxilles, ens vam despedir de la nostra gent i amb el cor ple d'il.lusio i un pessic de por ens vam llencar al mon. No sabiem exactament que buscavem, nomes teniem la sensacio que necessitavem un canvi, viure d'una altra manera, coneixer altres experiencies, enfrontar-nos a nous reptes... A mida que hem anat fent cami els objectius del viatge han canviat, ens hem deixat guiar per les intuicions, les emocions, la gent que hem conegut... en definitiva, hem deixat enrere les planificacions racionals i ens hem dedicat a viure el moment, perque tal com va dir Gandhi "per que pensem tant si vivim tan poc?"

Ens sentim plenament lliures. Fem el que la nostra anima ens demana i portem tot el que necessitem en una motxilla de 10 kg. De fet podriem llencar la meitat de les nostres pertinences i tampoc les trobariem a faltar. No necessitar massa coses et dona una sensacio de llibertat brutal. I tambe es molt practic: al mati no m'he de preocupar per quins pantalons em poso: com que nomes en tinc 2, una setmana toquen uns i a la seguent els altres! Ni tampoc per quines sabates queden millor: si fa fred, les bambes, si fa calor, les sandalies!

Realitzar els somnis es possible. Nomes cal desitjar veritablement una cosa, i la vida et posa els mitjans per aconseguir-ho. Durant aquests sis mesos hem estat a molts paisos, hem conegut diferents cultures, ens hem trobat a gent fascinant, hem vist coses fantastiques, increibles, tambe ens hem trobat amb males persones, hem viscut experiencies negatives, hem vist coses lletges, ens han enganyat... pero al cap i a la fi tot aixo es la vida i val la pena viure-la disfrutant de tot. No se que passara durant els propers mesos ni on anirem, pero per molts paisos que visitem, aquest sempre sera un viatge mes intern que no pas extern.

I tot aixo tambe ha estat gracies a vosaltres, que ens enteneu perfectament, o no, pero ens accepteu, que compartiu idees i opinions, que ens aporteu coneixement, emocions, ironia, bon humor... i en definitiva, que ens feu sentir molt estimats i a prop vostre encara que estem a l'altre punta del mon.

7 comentaris:

Glow ha dit...

Feliç mig aniversari, Rodamons!

No hi puc afegir gaire més, després del que dieu, em sembla que les vostres paraules (i les fotos, és clar) són la millor expressió del que viviu i vivim amb vosaltres, encara que sigui de lluny...

Això sí, per treure una mica de serietat al tema: què vol dir que la motxilla pesa només 10 kg???? I els regalitus?? jejejeje

Petó,

Glow

Eduard Muntaner Perich ha dit...

Enhorabona pels 6 mesos de viatge. Segueixo el vostre blog fa temps.

Deia Paul Morand que "un viatge és una nova vida, com un naixement, un creixement i una mort, que ens és oferta a l'interior de l'altra".

Salut!

Yolanda ha dit...

Rodamons,

Gràcies a vosaltres per mantenir-nos dins del vostre viatge, amb les vostres explicacions i fotos.

Gràcies per mantenir "viu" el blog, que fa que sis mesos després, sembli que seguiu tant a prop.

Enhorabona per la vostra empenta i valentia. I moltes felicitats pel mig aniversari de viatge.

Petons
Yolanda.

Anònim ha dit...

Estimats Rodamons, gràcies a vosaltres per obrir-nos els ulls i el cor a altres llocs del món, gràcies per descobrir-nos i per recordar-nos que encara hi ha gent que es noble i sincera amb el seu pensament i que posa en pràctica tot allò que els ilusiona.
Carregueu la motxilla invisible de les emocions per afrontar aquests mesos més. Nosaltres hi col.laborarem . Mira , m'he posat sentimental, dec tenir fluixes les hormones.... si és que encara en tinc .
Un petonás molt fort i endavant.
Teresa

pilar ha dit...

Hola rodamons!
He llegit més d'un cop les vostres reflexions i encara que us trobem a faltar, quan llegeixo que "us sentiu plenament lliures..." sento una pau i una tranquil.litat que em fa pensar que l'heu ben encertat fent aquest viatge.
Així que felicitaaats! Molts petonets i com sempre cuideu-vos molt!

Anònim ha dit...

Avui m'he llevat i lo primer que he pensat ha set "la vida és allò que passa mentres tu estàs fent altres coses!" Inclús de bon matí inconscientment m'enrecordo de vosaltres. Fins al cap d'uns instants no m'he adonat que era del vostre blog, ha sigut un flash.

Cóm és ser plenament lliure i no planificar i no.... no em puc fer a la idea.

Vull aclarar que estic amb la Glow i els regalitus? Per aixó us seguim per fer les comandes de regals!

Anònim ha dit...

HUAAAAAAAAAAAAU!
Mig anyet!!!!!!!! Felicitats perl vostre viatge. Gràcies a vosaltres nosaltres també ho estem passant bé, gaudint de les vostres vivències.
Ens agrada saber que esteu molt bé, es pot veure a la foto de turistes amb els camells, i carai, com us creixen el cabells!
Ei! No us penssessiu pas que ens hem oblidat de vosaltres, soms un seguidors incondicionals del vostre blog.
De totes maneres cuideu-vos molt i que continuï aquesta apassionant volta al món.
Un petonàs i una abraçada!!!!

AND BE FREE MY FRIENDS

Àngel i Montse