dijous, 24 de juliol del 2008

Huaraz, Cordillera Blanca i Huanchaco

La ciutat de Huaraz esta ubicada entre la Cordillera Negra i la Cordillera Blanca, a 3100 metres per damunt del nivell del mar. Com us podeu imaginar vam patir el corresponent mal d'alcada, que vam pal.liar a base d'infusions de coca. Per fi hem vist dones amb vestimentes tipiques andines, hem sentit parlar quechua i hem divisat el Huascaran (6768 m), el pic mes alt de Peru.



Entre mig de peruanos i "cholitas" ens hem trobat amb tres catalans: la Gloria, el Rafa i el Paco. A ells tambe els apassiona viatjar i son uns experts muntanyencs, aixi doncs quedem amb ells per anar d'excursio. I gairebe ens maten!!!



Primer anem amb una "combi" fins a Yungay. Yungay es un poble tranquil que va patir una greu tragedia el 1970, quan va quedar completament sepultat per un allau de neu que es va desprendre del Huascaran degut a un violent sisme. Amb el temps van tornar a reconstruir la ciutat sencera un centenar de metres mes enlla.



Des de Yungay agafem un taxi fins a la llacuna Llanganuco (a 3800 metres) i a partir d'alla comenca la nostra ascencio. Es impressionant tenir muntanyes que passen dels 5000 tan a prop. Ens falta oxigen al respirar, ens pesen les cames, tenim mal de cap... pero els paissatges s'ho valen.



Despres de 4 hores de costosa ascencio arribem mes morts que vius a la Laguna 69, a 4700 metres d'alcada. Per fi, ho hem aconseguit!!! Mai a la vida haviem vist unes aigues tan turqueses. Estem orgullosos de nosaltres mateixos, per ser que lo maxim que haviem pujat era al Tibidabo, aixo no esta gens malament! Amb rao d'aquesta cordillera en diuen la Suissa peruana, i si no arriba a ser pels tres catalans excursionistes ens hauriem perdut aquestes muntanyes monumentals.




Deixem Hauraz i els catalans i amb una tartrana d'autobus carregat de gent, cabres i gallines ens dirigim cap a la costa, passant per l'espectacular Canon del Pato, on la Cordillera Blanca i la Cordillera Negra estan tan juntes que gairebe no hi ha espai ni per la carretera empolsinada per on passa l'autobus.


Visitem Trujillo, amb la catedral i les colorides cases colonials.



Les ruines de Chan Chan, una ciutat prehispanica Moche de 20 kilometres quadrats amb places, carrers, vivendes, muralles i temples.



Per acabar ens relaxem a la platja de Huanchaco. Els pescadors surten de bon mati amb les seves barques artesanals anomenades "caballito de totora" i s'endinsen entre les ones de l'ocea per pescar mentre els turistes fan surf.



I aqui ens hem tornat a trobar amb els catalans! Aquest cop sense mal d'alcada, a nivell del mar, i hem anat a dinar un bon peixet per acomiadar-nos ja que ara seguierem rutes diferents, pero qui sap, potser tornem a coincidir...

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Entre els comentaris de l'escrit anterior hi havia moltes novetats i no ens podem estar de:

- Felicitar a la nostra neboda gran, Mariona, per haver aprobat la sele i haver decidit estudiar biologia. Seras un biologa mes a l'atur! Es conya! Tu segur que trobaras una bona feina, facis el que facis. I sobretot ens entusiasma que tu tambe tinguis ganes de viatjar. Quan tornem ja parlarem!

- Felicitar a la Natalia pel seu casament. Ara ja no sera una mare soltera!

- Felicitar al Pere i la Sandra pel seu embaras. Un mes a la familia... Caram, nois, esteu que no pareu! Amb aquest seran 8 nebots, haurem de demanar un credit per comprar regals...

Ah, i desitjar unes molt bones vacances per tothom!!!

Núria Gimeno ha dit...

Hola macus! Quina passada de fotos!!! Us felicito de tot cor, jo mai hauria arribat a pujar aquestes muntanyes!!! Fa goig veure-us tant contents!!! ... Jo amb moltes ganes de vacances! Encara que aquest estiu no promet gaire (no tenim euros per gastar-nos en viatges) alguna coseta farem!!!! La qüestió és desconnectar!!!
Molts petonets als rodamóns!!!

Anònim ha dit...

Som el Paco, el Rafa i la Gloria.
Hem llegit el vostre resum i creiem que heu sigut molt generosos amb la vostra descripcio de l'ascencio a la Laguna 69 despres del que us vam fer patir. Aixo si, queda aquell bon gust de fer muntanya que es el que ens fa tornar-hi malgrat les dificultats. Esperem que aquesta experiencia us convidi a fer-ne d'altres, encara que sigui al Pirineu; Mireia, no sempre tindras tan a ma cims de gaire be 5000 msnm.
Tambe voliem dir-vos que els dies que hem passat amb vosaltres han estat tan agradables que els portarem a la nostra memoria dels bons records del viatge al Peru.
Esperem trobar-vos a Barcelona... o alla on sigui.
Que tingueu bona continuacio del viatge, nosaltres us seguirem en el blog.

gemma ha dit...

parella, ens torneu a fer vibrar
amb la narració, les fotos. Entre el paco i el rafa us van portar a la "Gloria". Us feu els fràgils per
estovar.nos el cor, pero no ens enganyareu pas, sou valents, decidits, il.lusionats, bons periodistes i bons fotògrafs.
Les fotos : per que els nens del
barett negre tenen tanta vergonya?
Suposo que l´Igna es el del calçat
mes personal. Desde la caiguda de la barba no l´acabo de reconeixer.
Quines sindries(?) mes esplendides.
No semblaria pas lloc de sindries
a aquestes alçades i temperatures.
Ah¡. Aviseu al municipal de torn que arreglin les cinc teules apunt
de caure,no esverlessin caps.
el cavall no mes te tres potes?Pobret. Veus, aquí ja el conec amb
la cara fosca. De tots modos ell
el primer i la Mireia la dos.El mon
continua igual.Els paissatges son
super refrescants. M´ha fugit la calor de cop. Ep¡ aquí no hi ha aigua, o es que també passa pel tunel?. Les runes de chan chan(cultura chimú X al XV), queden vestigis de les canalitzacions per trasvassar l´aigua de regadiu?
Les barques, aquestes barques, aixó
si es traspassar l´art a la feina.
Adeusiau. Diada de sta Anna, felicitats a totes.

Anònim ha dit...

renoi... quines fotos,nomes llegir tot lo que vareu pujar, estic cansada,tot esforç te la seva recompensa...gracies a les vostres fotos hem pogut compartir-les...

ara que si la carretera es la que esta al mitg de les roques... mmmmm pot.ser amb quedo a dal al cim... i els "puntins",ja faran el proper dinar de Nadal sensa mi.

records i fins la propera

Anònim ha dit...

Hello Rodamons, quina il.lusió em fa veure'us a Perú, en mig de la Sierra Andina, entre llanures i altiplanos, tant a prop del Cel, amb tots els colores de la vestimenta i el verd de la muntanya. Em porta records de fa 27anys, quan vaig trepitjar aquestes terres i les tinc en un molt bon record. O sigui que gràcies per refrescar-me la memòria.
Sempre s'hi troba bona gent,i a més si són de muntanya, segur que són generosos, honestos i amics. D'aquesta us tornereu uns alpinistes de valent, segur que amb tot el que porteu de viatjat, ja en sou d'experts de muntanya i de TOT.
Aviat serem natros qui marxarem de vacances, clar que anirem més a prop, peró esperem que també ens facin profit .
Endavant i MOLTS PETONS...
Teresa

Mariona ha dit...

Hola rodamons i comentaristes des de Palautodera!!!
Primer de tot dir-te Ignasi que sense la barba estàs desconegut, a tu Mireia que cada vegada et superes tant pel que fa al reportatge gràfic com al fotogràfic.
La cara que feu a la foto de la Laguna 69 diu: Hem fet el cim!! segur que recordareu aquest nom sempre.
Penso que els comentaristes més observadors sou els de Folgueroles,no perdeu detall.
Molts petons i fins a la propera.
Mariona

Anònim ha dit...

Bon dia des de Barcelona!!!
A la rambla estem fent maletes. El Xavier arriba aquest vespre de campaments i dema al mati creuem el "xarcu" i marxem. Tenim moltíssimes ganes.. Per tant tenim la casa amb tot de roba repartida, amb tot de notes per no oblidar res(i segur que ens deixem alguna cosa)i tot a mitges...Us seguim amb regularitat, tot i que em costa fer comentaris, i trobo que l'Ignasi esta molt més wpu (paraula jovenil de sms, messenger, etc) sense tot aquell bé de deu de barba.. Us trobem a faltar i seguim envejant l'experiència. En quant a les fotos, no puc dir res que no hagin dit. Una passada. Au, moltissims petons.
Carla.

pilar ha dit...

Eiii rodamons! hola,
Ja estem a 4 d'agost, fa vuit mesos que vau marxar, us trobem molt a faltar, però això no vol dir que estiguem tristos, estem contents que tot us vagi tant bé.
Així és que amb uns quants km. de distància ho celebrarem a la vostra salut.
Sort que l'excursió a la Laguna 69, quan ho vareu dir ja l'havíeu feta que sinó m'hagués quedat una mica espantada, 4.700 m d'alçada, no els puja qualsevol. Encara no entenc com us vàreu atrevir i ho vàreu aconseguir.
Molts petonets i com sempre cuideu-vos molt. Your mother.