dimarts, 26 d’agost de 2008

Arequipa

Arequipa, la segona ciutat més gran de Perú, està a 2360 msnm, al peu del volcà Misti i envoltada de majestuosos volcans, en un dels quals es va trobar la Mòmia Juanita. També es coneix com la "Ciudad blanca" degut a la blancor del sillar, pedra volcànica que abunda en aquesta zona i s'utilitza per la construcció, i com la "Ciudad del eterno cielo azul" pel seu clima sec amb més de 300 dies de sol a l'any.

Plaza de Armas amb la inmensa catedral.


Mercat d'Arequipa.


Monestir de Santa Catalina. Ocupa una àrea de 20 mil metres quadrats i es va construir per allotjar les filles de families riques amb vocació religiosa, com a centre de clausura. Avui en dia encara hi viuen 30 monges, de 18 a 90 anys.



Façana d'una habitació del monestir.


Una de les múltiples cuines del monestir.


Arequipa és el lloc ideal per anar a visitar el Cañón del Colca, el segon més profund del món. L'única manera de veure el Cañón "per dins" és a peu, així doncs, vam contractar un guía i amb tres aventurers més ens vam endinsar en un trekking de tres dies per aquesta vall i muntanyes. El punt de partida era Cabanaconde, a 3287 msnm i des d'allà vam començar el descens cap el Colca.



Enmig de les muntanyes trobes poblets totalment aïllats, on l'única via de comunicació són caminets de terra per on les mules i burrets transporten aliments i el que faci falta. Aquí no hi ha cotxes, ni contaminació, ni soroll, ni strés...



A mig camí vam parar en un d'aquests poblets on ens van oferir un got de chicha, beguda típica feta a base de blat fermentat. Quan més temps es deixa fermentar, més graduació té. Tot i que ens van dir que aquesta no era gaire forta, jo diria que aquell bon home ja ni recordava quan temps l'havia tingut fermentant!

D'esquerra a dreta, els sofocats aventurers intrépits: Karen, Igna, Sabrina, Daniel i una servidora.



Degut a l'aïllament d'aquests poblets i a la dificultat per desplaçar-se d'un a l'altre, les famílies són totalment autònomes: conreen els seus propis cereals, tenen arbres fruiters, algún animal, molen el gra per elaborar farina, aprofiten la pell dels animals per fer recipients i teixexen la seva propia roba, com ens ensenya la senyora Victòria.



Parada a mig camí del Cañón.


I per fi, arribada a l'ansiat destí, Oasis (2180 msnm), en unes fantàstiques cabanes de canya on descansar i passar la nit. Des de l'interior de la cabana veies tot l'exterior entre els foradots de les canyes, i entrava qualsevol bestiola i també un airet fresc que per la nit va fer que ens poséssim al damunt tota la roba que duiem a la motxilla.



El dia següent va consistir en pujar tot el desnivell que havíem baixat, és a dir, tornar a pujar a Cabanaconde, a 3287 msnm. Com us podeu imaginar treiem el fetge per la boca, prou feines vam tenir a arribar vius a dalt, és per això que no hi ha ni una punyetera foto de tota la pujada. Tot i així hem de dir que l'excursió va valdre molt la pena, vam veure còndors andins pel camí, vam conèixer una gent entranyable i vam gaudir d'uns paissatges impressionants.

3 comentaris:

Glòria ha dit...

Hola nois,
Moltes felicitats! Per tot, pels comentaris del blog, per les precioses fotografies i per l'excursió que heu fet. Ara ja heu pogut comprovar que "tot el que puja, baixa" ai! volia dir "tot el que baixa, puja". Baixar a un canó és la muntanya a l'inrevés. Primer la baixada i després la pujada, forteta, amb força desnivell i un camí curt que encara sembla més pendent. La part bona és que heu tingut accés a llocs on poca gent hi pot anar perquè no depèn de la capacitat material sinó de l'esforç i la voluntat.
Potser després de tot això us haureu aficionat a fer muntanya, qui sap.
Molts records i una abraçada,
Glòria

folgueroles ha dit...

tornem a la vida,tornem al món una
vegada refet l´esperit.Naturalment
de tots aquests llocs on teniu la sort ´de conviuri, no conec res. i
per la vostre culpa em feu perdre molt de temps per saber que son aquests mons de déu, i es que la curiositat supera la ganduleria.
Veig que el centre històric de Arequipa (quedem.nos aquí)es patrimoni de l´humanitat. Al Misti
vareu veure el fum del volcá ? Diuen que sempre es veu. A les fotos que he vist no hi surt mai. Per cert els savis de la Nasa consideren el volcá com molt perillós. La cuina del monestir es fantástica . Serveix encara? Si fos així s´ha de felicitar a les monges per l´aspecte inmaculat que mostre.El cañón del colca es impresionant. I el chicha diuen que es una veguda "suau", encara que en alguns llocs hi fan barreja
amn aiguardent. Seria el vostre cas
Apa endevant. Que tot continui bé.

Teresa ha dit...

Hola parella, ja sóc aquí. Avui acaba el mes d'agost i tot i que ja vaig començar a treballar el dimecres dia 27, no us he pogut dir res. És fantàstic veure com aneu avançant en el mapa i veureus en aquestes fotos, teniu molt bon aspecte, mostra que us aneu sortint prou bé . Enhorabona.
Veure tot aixó i llegir les explicacions que ens feu, ens fa sentir més aprop, és com si viatgèssim nosaltres també . Mira que bé i a sobre nosaltres de franc.
Demà a MDT segurament ja en serem uns quants més, la setmana passada erem 4 gats, bé més aviat gates ,ja saps que de gats anems escassos ...
Bé princesa, com sempre cuideu-vos molt i ja farem algun altre comentari més endavant.
Molts petons .
Teresa