Dúiem massa mesos de bona sort, i al final ha passat: ens han robat tot l'equipatge. Sí, sí, tal com ho llegiu. Estàvem en un bus local i crèiem que les nostres motxilles estaven carregades damunt del bus, però resulta que no, ens les havien fotut abans de sortir del terminal.
En el primer moment el disgust va ser majúscul, ens vam trobar en un poblet, Urubamba, sense res més que el que dúiem posat. No enteníem res, estàvem desconcertats, ens fèiem creus que això ens hagués passat a nosaltres, ens vam empipar, i després l'ira va donar pas a la impotència i a la tristor. Sentíem que havíem perdut les poques coses que ens havien acompanyat durant aquests últims mesos.
Una estona després de reflexionar-hi, vam adonar-nos que havíem tingut sort. Només ens havien tret les motxilles, però nosaltres no havíem patit cap dany, no ens havien amenaçat amb navalla, ni havíem passat por, de fet ni ens en vam adonar quan ens les robàven! Per sort la documentació i els diners els dúiem a sobre i gairebé tot el que hi havia dins la motxilla era fàcilment reemplaçable.
Avui, un dia després del robatori, mirant-ho amb més prespectiva, creiem que això és una prova més d'aquest llarg viatge. Sempre diem que les coses materials no són importants, que no té sentit aferrar-te a elles, que no donen la felicitat... doncs ara es tracta de demostrar-ho! Un lladregot ens ha tret les nostres possessions materials i, tot que al principi ens hem sentit molt malament, no ens ha tret la il.lusió de seguir viatjant i vivint experiències noves. A més, hem descobert que el fet de no dur equipatge té les seves avantatges: no vas carregat com un burro, no et fa mal l'esquena, és molt més fàcil desplaçar-se i ja no has de patir que et robin, ja no et queda res! Al final el lladre ens haurà fet un favor i tot...
Només hi ha alguna cosa que ens sap greu:
- hem perdut les fotos que duiem gravades al disc dur extraíble
- l'Ignasi ha perdut el seu estimat gorret de Sapa
- Pere, t'has quedat sense mòbil ni els pràctics coberts que ens vas deixar
- Mundet, dins les motxilles hi havien els dos braçalets que ens vau regalar de despedida i els hi teníem molta estimació
Però no patiu, els rodamons seguim en plena forma, i després d'haver passat dos dies amb la policia posant denúncia, anant al lloc dels fets, reconstruint els fets i fent un retrat robot (que jo no sé com l'hem fet, però al final resulta que s'assemblava molt al poli!!!), demà seguirem la nostra aventura cap el Machu Pichu.
16 comentaris:
carai. de tots modos es un mal trago, encara que dintre de tot
i per lo que dieu, srá nomes una
aventura mes per esplicar a la vora
del foc. Sempre endevant
Hola Rodamons...
A mí el que més greu em sap són les fotos que heu perdut... que ja no les podrem veure...
I una de cal i una de "arena", ha nascut la Maria, la segona filla de l'Eva...
Molts petons, i ànims!! (encara que ja esteu animats de nou)
Hola parella!
Després de dies sense dir res (això de les vacances i la desconnexió és fantàstic!) em trobo amb aquesta història del robatori.
M'alegro que us ho preneu d'aquesta manera, heu fet el que heu pogut i segur que en treureu ensenyaments pel futur... i per les fotos, no patiu (o no tant, al menys), perquè al blog hi ha una bona mostra, i dubto que tot el que heu vist fins ara ho oblideu així com així, no? A vegades sembla que si no fem fotos dels llocs és com si no hi haguéssim estat, però sovint perdem més temps enfocant i buscant la llum perfecta que gaudint del que tenim al davant...
Ànims i endavant, que encara us queden un miler de coses bones per experimentar durant el viatge!!
Petó
Hola nois!!! Aquí el Xavi i la Carme de www.lavueltaalmundo.net
Veiem que us ha arribat el moment que tots els viatgers esperem que ens passi un dia o altre (sí, tots ho hem pensat alguna vegada...). Però, al fi i al cap teniu raó, no heu perdut gran cosa,no us han fet mal ni heu patit. Així que, esperem que oblideu l'incident i a seguir disfrutant de l'aventura.
Una abraçada molt forta i cuideu-vos!!!!
ostris, és veritat que les coses materials no són molt importants, però em sap greu pensar que us heu quedat sense calçotets, je, je!!
No, en serio, després de la ràbia inicial (més que comprensible...) el que no podeu permetre és que un mal record anul.li tots els bons records i vivències que heu experimentat fins ara. Segur que qui us ha robat ho necessitava més que vosaltres, penseu que heu fet una bona obra, una donació.
Us compreu quatre cosetes imprescindibles i a seguir amb l'aventura. Mooooolts petonets,
Sil
despres de la forçada absencia per vacances - jejeje - un cop de tornada a casa despres de la experiencia de Xina i els JJOO, ja estic al día de com va la vostre aventura; sap greu per les fotos pero m'analegro que tot vagi "viento en popa y a toda vela".
I al lladre "que le den.."
Lopetenc2
Hola guapetons,
Estic amb la Yoli que el que més greu sap són les fotos, però com diu glow, en el blog hi han de molt bones.
Per les polseres no patiu, així tindrem alguna cosa que regalar-vos quan torneu.
Sobretot, el que no hagueu patit cap agressió física és important. Endavant, no us desanimeu...
Per cert, ja us heu comprat roba interior, o des que us van agafar les motxilles us aneu donant la volta a les calces i als calçotets??
Un petonas molt fort
Alícia
Eiiiiiiiiiiiiiiii, quina ràbia grrrrrrrrrrrrr !! només llegint aixó he sentit ràbia... encara que sigui un sentiment nociu, no es pot sentir altra cosa. La qüestió és que no hagiu prés mal físic . Per la resta, es tracta d'anar madurant la nova situació.
Si necessiteu alguna cosa, ja sabeu ón som i correrem a ajudar-vos, segur que hi ha la manera.
Endavant, vigileu, i continueu aquesta fantàstica aventura , per que els records i les vivències les porteu a sobre.
Petonets.
Teresa
Després d'un llarg temps sense conectar-me avui em trovo amb aquest tràngol que us ha tocat passar, però com dieu, el més important és que esteu bé i podeu seguir la vostra ruta....quina experiència!!....ja em posaré al dia!
Una abraçada!
Anna (la mestra del Polo) ;-)
Hola comentaristes!
Hem anat al mercat del poble i ja ens hem equipat amb roba interior i un parell de samarretes, tot i que l'Ignasi va trobar molt bona idea lo d'anar donant la volta als calçotets. El que ja és més difícil és trobar un bon impermeable que realment pari la pluja, una motxilla i unes botes de trekking per l'Igna (us recordo que la gent d'aquí fa el peu molt petit). O sigui que ara anem amb una petita motxilla a l'esquena i tot de bosses de plàstic penjant. Fem una pena!
Qué bé que l'Eva hagi tingut una altra filleta! Li volia enviar un mail però només tinc el de la feina i trigarà uns mesos a tornar a treballar, o sigui que les que la veureu, doneu-li molts records i feu-li una abraçada ben forta de part meva.
I per acabar, respecte els comentaris a l'escrit anterior, nosaltres no hem vist que el volcà Misti treiés fum ni un sol dia.
Apa doncs, es despedeixen els rodamons pidolaires!!! Aviat comprarem una flauta i tocarem pel carrer...
Ah! Una altre cosa: per les fotos no patiu! Durant aquests mesos hem anat enviant CD de seguretat cap a casa i ens han confirmat que gairebé han arribat tots en bon estat. O sigui que no us salvareu de veure mil.lers i mil.lers de fotos, je, je!!!
Ostres:
sento que hagueu perdut part de l`equipatje,i una part de lo que durant tan temps us ha acompoñat... pero el que compta es que ningú pot arrebatar-vos les experiencies viscudes....
endevant i a per totes.
Ei!
Impotència, és el que sents quan et passen coses d'aquestes, però de totes maneres sans i estalvis, heu de continuar el vostre magnific viatge, així que ÀNIMS I ENDAVANT!!!!!
Un petonàs i una abraçaaaaaaaaaada!
Montse i Àngel
Ànims i endavant!
Jo també vaig patir un robatori aquest últim cop a l'Índia, tot i que no em van prendre la motxilla, sinó que me la van obrir i van emportar-se quatre xorrades.
Ja torno a estar ben instal·lat a Girona, així que us podré seguir més regularment!
Salut!
Hola parella, fa milers de dies que no entraba al vostre blog i apa la primera cosa el robatori, imagino el primer moment de deseperacio pero les conclusion que heu pres les trobo fantastiques.
Ignaci et recordes del llibre que llegiem al curs de formacio "Ligeros de Equipage" dons mira per on Vosaltres sereu els unics que ho haureu aconseguit.
El cap de setmana vinent em mirare totes les vostres aventures. Per aqui seguim el nostre cami, intentant i intentant, trontollant i treballant, el grup esta content i feliç amb les tasques a fer. En Jordi ja esta Llicenciat i el Centre Mndir tira endevant amb molta il.lusio.
Us dessitjo el millor per a tots dos. Una abraçada. M.Montse Roca
Hola nois,
Un comentari breu sobre el robatori, que sembla el tema del blog. El que sempre hem desitjat qui sortim de viatge és anar sense res... i vosaltres ja ho teniu, és una experiència més dins de totes les que ja teniu. I l'altre la capacitat de prendre amb serenitat una cosa que treuria de pollaguera a qualsevol menys capacitat que vosaltres a acceptar el que ve i com ve.
Ara, això sí, PARDILLOS!!!!! Que ja ho sabíeu això! I que consti que nosaltres també vam portar la motxilla al damunt de l'autobus.
Quina experiència MachuPicchu, oi que sí? Penso que realment val la pena el viatge al Perú per veure això i disfrutar-ho, sobretot a la tarda, sí, quan marxa tothom.
on sou ara? Cap on aneu?
Volem veure més fotos, i saber més coses, va animeu-vos a escriure i penjar més cosetes al blog.
Ah, i un últim comentari a l'Ignasi, que no és excusa que et prenguin la roba per fer la cotxinada d'anar canviant els calçotets de costat.
Apa, bon viatge, rodamons, que aquí continuem treballant per pagar uns bons impostos i poder tenir un mes de vacances a l'any. Per cert, probablement, el destí de l'estiu vinent pugui ser Indonèsia, us hi animeu?
Publica un comentari a l'entrada